REPTE LIV: VEREDICTUM, VEREDICTAE

Hola reptaires i curiosos.

Al repte LIV s'hi han presentat 9 textos, quan jo n'esperava 2.345.631, però què hi farem, així soparé abans... He de dir que potser no vaig exposar o explicar bé el tema que es proposava, perquè molts dels reptes s'han allunyat una mica del mateix: es proposava la creació d'un superheroi o superheroina, és a dir, que us l'inventessiu del no res, que possessiu la vostra imaginació en mans del què volguessiu per inventar superpoders i coses d'aquestes.

Per altra banda destacar també que l'estatut ens té una mica preocupats, he llegit alguna que altra crítica política...

Som-hi, que m'enrotllo like a persiana.

Josep Bonnín Segura
Bon paral•lelisme entre la nostra estimada classe política i un superheroi. La idea és bona però m’ha sonat massa a comèdia o programa d’imitacions de televisió, tipus els guinyols. A més, les paraules clau les has fet servir una mica lliurement, que no és cap delicte, però suposa un repte menor, em sembla a mi, que si les fas servir tal i com es proposen. Potser t’allunyes una mica del tema, al meu gust.

Mandalf
Divertit això de posar la formiga atòmica aquí enmig, m’han vingut records d’infància televisiva. Els orígens d’aquest personatge tant peculiar, fins ara desconeguts, tu ens els rebel•les. Bon ús de les paraules escollides i aquí, el tema, està encertat doncs, precisament, es cercava l’origen d’un superheroi. Em falla una mica això del suïcidi, encara que la idea que morirà només per allunyar-se de la comunitat... càrrega política potser?

marga
Pel meu gust et passa una mica com en Josep Bonnín, amb retocs d’en Mandalf. En Quixot ja existeix, no és un personatge nou, de manera que aquí manca part de l’originalitat demanada, al mateix temps, quan intentes modernitzar-lo no m’ha acabat de fer el pes, com si no colés. A més, en Quixot és un heroi, més que no un superheroi.

Quetzcoatl
És divertit i original, certament, però al mateix temps és una mica embrollat. No acabo de veure què coi té de superheroi, a part d’un vestit hortera i repartir condons. Està molt ben escrit, això sí, encara que un necessiti dues lectures per agafar-lo. L’ús de la paraula mandarina s’emporta la palma.

pivotatomic
Parodia de superheroi, que obté un poder inusual quan en una situació així hauria estat més normal que agafés poders d’altra mena. He pogut imaginar-me’l però, en la seva figura esquelètica vestit de súper. El final em desgavella, de fet he dit: “ja està”. No és un final precisament original, em sona d’alguna cosa. A més, sense ànims de faltar... l’has escrit amb ganes? Té un to com de: “va, fes-lo ràpid”, i llàstima perquè en general és original, divertit i ben escrit.

elisheba
Està força ben escrit i és original, és cert. Però superheroi o superheroïna... jo no el veig. Vaig algú que fa un acte concret i se l’honora per això. M’agrada com descrius l’escena de la mandarina i el gos, però ho trobo una casualitat que no suposa canvis interns o físics o mentals en el protagonista, només un canvi d’estatus.

Jeremies Soler Jiménez
Bona aquesta. D’un paranoic màniac i obsessiu en fas un superheroi per la medicació del psiquiatre. Suposo, si mal no ho he entès, que simplement canvia la seva paranoia, passa de no poder fer algunes coses a poder fer-les, però ell ho interpreta com que ha adquirit poders. Si és així m’agrada, sinó és que no he entès ni papa. Pulcrement escrit, m’ha recordat una mica el Jack Nicholson de “Millor... impossible”, però tantes coses s’assemblen a tantes coses...

manila
El tema, és sens dubte, el que més s’acosta al que demanava el repte. Una superheroïna, que explica els seus orígens, i que és allò que suposa realment un superheroi de còmic. El primer tros està força ben escrit, però per mi falla quan apareix en “Malèfic Mag”, allà alguna cosa no em funciona. En general força bé, però. M’ha fet somriure.

boigboig
Bé, bé, bé, anem a pams. Està molt ben escrit, m’ha encantat l’estil i el ritme. L’ús de les paraules també és molt adequat però... i el tema? La proposta del repte és un “superheroi” de còmic, no un còmic fent de superheroi. Ah, no, que és polític l’Acebes (i en Zaplana). Vull dir que falta la imaginació de crear quelcom nou, que és el que es cercava, potser sense explicar-me del tot bé.

_________________________

Finalment, i després de divagar una estona descartant i cartant, he decidit que el repte LV el prepari....

Mandalf! (per la simpatia del text, l'originalitat de rescatar aquell personatge i per estar escrit més que correctament).