Repte LI: es motiu d'orgull i fonda satisfacció... (veredicte)

Verdicte del repte xinès (LI). Aquest matí pensava que no s'hi presentaria ni Déu, que sol deixar plantat tothom (opinió personal censurable o no) però finalment he tingut feineta, que he fet encantat.

Opinions i finalment, veredicte:

Tetris. 213 paraules.
Bastant ben escrit, entretingut, sense sorpreses i no m'ha acabat de convèncer el moment del infart, no hi ha clímax. Alguna falta d'ortografia, res greu. Crec que l'inici del relat podria haver estat més tens, doncs un espera que passi alguna cosa més, no sé si m'explico...

Foster. 222 paraules.
Emotiu i com sempre amb qualitat considerable. Poses les paraules amuntegades en un paràgraf, però no passa res. Noms en anglès (Kim) quina mania! Està acabat i començat amb poques paraules. En general m'ha agradat, però el trobo una mica fluix.

Carme Cabús. 225 paraules.
Negar la qualitat del text seria un sacrilegi, però hi he trobat dues pegues: en primer lloc les paraules clau, les uses (menys una) no com el seu sentit literal sinó figurat i alguna s'agafa pels pèls (per exemple: crepuscle). La segona cosa és que fins al final un no veu quina relació hi ha amb el tema, ja que no sembla que ella s'hagi de morir al parir, només que li costa.

Pluja. 224 paraules.
M'ha costat una mica veure de què anava, he imaginat un escalador, un conte fantàstic, algú portant un malferit... Trobo que fas una bona visió del protagonista o la protagonista, que veu la barra d'equilibris com un monstre. Algunes de les frases que fas servir són força bones.

Helicoide. 225 paraules.
M'ha sorprès agradablement el teu repte, està ben escrit i el tema del zumzumeig m'ha semblat ben trobat, però m'ha provocat una idea preconcebuda sobre com aniries després solucionant-ho i potser per això, el final m'ha semblat entre previsible i una mica decebedor. Esperava una cosa més... radical? El tema de l'agressivitat, potser per aquest final, un cop rellegit el text no m'acaba de fer el pes. No encaixa massa per un lector que no sap què pensaves tu en escriure'l.

Jeremies Soler Giménez. 225 paraules
Pràcticament perfecte, m'ha encantat. Un diàleg que fa preveure l'agonia d'algú al llindar de la mort, un final que el trenca i que, a més, m'ha fet pensar sobre el missatge del text. La història és relativament poc creïble dins el seu gènere, però no ho trobo una contraindicació...

Alex Casanovas Boada. 237 paraules.
T'has passat del límit, per tant seria injust donar-te el repte. Has fet un assaig, fet insòlit que jo sàpiga dins els reptes, amb la proposta d'una reflexió personal de què és la mort i, després, la vida. M'ha agradat, té tocs poètics dins la narrativa de no ficció (vaig tocant tots els gèneres) que ens presentes.

Alícia Gataxica. 225 paraules.
Caram! El final m'ha posat la pell de gallina. Molt ben escrit, tèrbol, amb la fredor d'algú que ha planificat la venjança... Ara que tenia les coses clares sobre qui guanyaria em cau un dubte, com cau la víctima del teu relat, alhora botxí imperdonable...

Després d'aquest anàlisi, i tenint en compte que el veredicte no puc compartir-lo amb la Quetzcoatl per estar absent, tot recau sobre mi. He de dir que he hagut de llegir algun repte més d'un cop, però després de llegir-los tots seguits no he tingut gaires dubtes. Podria fer com a les medalles. Donaria el bronze a Pluja, la plata a en Jeremies Soler Giménez i finalment, encara que molt disputat (seria una victòria a la foto-finish) l'or per Alícia Gataxica, per un repte colpidor i escrit amb una precisió d'assassí...

Apa doncs, a preparar el repte LII!!