REPTE XXX - And the repte goes to...

Nivell, nivell... menys reptes que l'útlm que em va tocar, em sembla, però... Realment costa, seguint el tòpic que diuen tots els que han d'escollir. He de dir que primer he pensat en un, després ha canviat d'opinió tres o quatre vegades fins que m'he decidit, raons al final.

He deixat escrit més avall els 4 que m'han fet dubtar del tot, només perquè si els llegiu (sigueu guanyadors o no) veieu com costa i quins eren els criteris (a part del gust subjectiu, of course) que he pres.

Som-hi...


Josep Bonnín Segura. 221 paraules.
Bon relat, està ben escrit i és de denúncia social, incloent la denúncia a la divinitat, o això em sembla entendre. Trobo una mica estrany, però i només és un detall, que tenint en compte el preu dels festucs, dubto que alimentessin les famílies amb aquest fruit sec. El tema entre kurds i el seu genocidi, sabent que ells tampoc eren sants, em recorda el dels jueus i els palestins, el de serbis i croates... Una història que malauradament es repeteix massa vegades. Ja ho diuen, l’home és l’únic animal que ensopega dos cops amb la mateixa pedra. Potser, per al meu gust, li falta una mica d’efecte imaginatiu, és quasi periodístic. Però l’he tingut en compte a la valoració final.

Conxa Forteza Bruno. 221 paraules.
Descriu molt bé l’eròtica del poder, amb un exemple de com algú es corromp o es deixa portar per les coses fàcils. Com deia la meva àvia: “Poderoso caballero es Don Dinero”. He trobat una falta d’ortografia, segurament deguda a escriure ràpid: “Decidida, tornar a Istambul en comtes de “Decidida, va tornar a Istambul o tornà a Istambul; això si és passat, si es present amb un torna n’hi havia prou. Molta teca per tanta fotesa, en el fons, el toc de l’adopció de dos jovencells per assegurar-se el plaer i evitar viatges, ha estat encertat, també. I sense que t’ofenguis, amiga Conxa, tu pots ser molt més picant que això, crec que t’has quedat més curta del que podries. A part, l’argument m’ha recordat una novel•la del Lara de cuyo nombre no quiero acordarme

Foster. 223 paraules.
El relat està ben portat, encara que no m’ha acabat de convèncer ni l’argument ni la forma de redactar-lo, crec que saps fer-ho millor (ara semblo un profe). Hi he trobat dues faltes d’ortografia: encés en comptes de encès i asquerós, que és un castellanisme, la traducció literal és “fastigós”. A part, cal que els personatges siguin ianquis per què resulti creïble, el personatge no es podia dir Joan, en comptes de Jef? Només és una mania, mira tu. Però ja et dic, el que he valorat és que, en acabar de llegir-lo, m’he adonat que no em convencia.

Pivotatomic. 224 paraules.
És divertit i això fa que els tòpics quedin ofuscats (m’encanta aquesta paraula: ofuscar). Encara que alguns cops el prota es diu Martínez i altres Martínes. I per cert, és “emmirallant-se” i no “mirallant-se”, sense tenir en compte que el mes d’abril no és el “més” d’abril. Igual que un altre relat, has tret ben acuradament l’entrellat de la frase famosa “l’eròtica del poder”, de forma expressiva sense buscar-li segones, que també val, però no sempre cal. M’encanta el personatge del Martines, li he agafat afecte i tot i he pogut imaginar la Laia, tota ella tan tocada i posada. Com a anotació final, sense que tingui res a veure, avui, amb la valoració d’aquest repte, dir-te que m’he fixat que sols posar les paraules claus quasi totes al primer paràgraf, com si fos un pes a treure’s del damunt i després fas la teva. Però les poses amb encert, això sí.

Mandalf. 224 paraules.
Un relat que m’ha semblat una mica desconcertant, doncs no t’acabes de centrar en cap tema. Quan vols posar una de les paraules claus, fas un salt i la col•loques en una frase quasi aïllada, salvant el cas de Istambul. Sobretot la manera com col•loques aversió no m’ha acabat d’enganxar. He trobat divertit però que enfoquis així l’eròtica del poder, és una manera diferent als altres relats. Recordo però que en el repte últim que vaig fer de reptador, o com es digui, també t’hi vas presentar i aquell em va agradar més. Ja et dic, aquest m’ha costat una mica. La paraula “desnomenament” no existeix.

Marc (JPGUS). 225 paraules.
Aquest relat té un punt extra perquè el seu protagonista escolta “Belle & Sebastian”, un dels grups predilectes meus. A part, està molt ben escrit i deixa veure en poques paraules la personalitat del personatge principal. El que hi trobo és que ben bé eròtica del poder el tema no és, s’hi acosta un munt, però parla més del poder en sí que de l’atracció que aquest desperta a les persones que envolten als poderosos i del fet de caure fàcilment en la corrupció, que és l’altra manera en que s’usa aquesta expressió. Per la resta res a objectar, salvant que el gir final... no sé, que en una foto es pugui llegir que uns nens no reconeixen el seu pare... em costa.

Pluja. 218 paraules
Bé, m’ha costat situar-me (potser perquè és divendres i tinc ganes de marxar al mar) a partir del segon paràgraf. El primer m’ha encantat, la descripció de la noia posant com excusa la seva lluita contra el poder. Després però, quan descrius en què ha caigut ara, sincerament, crec que s’agafa pels pèls. Podria ser una bona manera d’encarar el tema però, potser per falta de paraules suficients queda tot una mica penjim-penjam. Però he de dir que, malgrat això, és un dels que més he tingut en compte.

Jeremies Soler Giménez. 213 paraules.
El tros del mig del teu repte, a partir que deixes de parlar del festuc fins que bé la frase carregada de sentimentalisme final, m’ha agradat molt i estava a punt d’esborrar l’estranya impressió del primer tros, però no. Com et dic, el primer tros sembla una excusa tota feta per posar la paraula festuc, encara que ben escrit i amb gràcia (és divertit), m’ha semblat que no enganxava gaire amb el que ve després, és a dir, en el tros en que descrius l’eròtica del poder del director que s’excita en fotre “bronca” a la incompetent administrativa (8 anys i no sap fer anar la fotocopiadora!). Però el que m’ha fet dir que no, finalment, és el toc dramàtic final, crec que no li feia falta.

Marga. 224 paraules
És una llàstima perquè, al començament, en veure que el teu repte era un conte infantil, m’ha fet molta gràcia, però després, amb la descripció massa llarga i innecessària pel meu entendre (almenys innecessària tenint en compte com de curt és un repte) i el final resolt així com “va que ja acabo”, m’ha fet desdir-me’n. La idea inicial em sembla vàlida, però segurament està escrit massa de pressa (se t’acabava el termini de temps, em sembla...)

Així, doncs, després de llegir-me més d’un cop cadascun dels 8 reptes, fent una primera selecció de quatre finalistes (pivotatomic, Conxa, Marc i Pluja) he decidit que pel context del relat en consonància amb el tema, per divertit, per comprimir força el que es vol dir en l’espai que es donava, i per la simpatia que m’ha despertat el prota masculí, el repte XXXI l’haurà de preparar... (taxin, taxin):

Pivotatomic:

“L’eròtica del poder
La Laia, tan tocada i posada, ella, sentia pel Martínes una aversió incontrolable.
Detestava el seu costum d’arribar amb la camisa descordada fins al melic, fes fred o calor.
Trobava de bufetada la dèria de menjar festucs en hores laborables –en buidava bossa rere bossa, el tio- i la mania que tenia de dir-li “xato” a qualsevol amb qui canviés dues paraules. I odiava fins al moll de l’os l’ olor a colònia de garrafa que quedava suspesa a la cabina de l’ascensor després que ell l’hagués utilitzat.
D’haver-ne sabut, li hauria fet vudú.
En tornar d’unes solitàries vacances a Istambul, la Laia va arribar a la feina només per descobrir que el Martínes havia estat ascendit a cap de planta. Després de posar-los en fila, el supervisor els va escopir: “ja en poden anar aprenent del senyor Martínez. Mentre la majoria es passa les hores mirallant-se als provadors, ell solet ha venut més camises en un més d’abril que tots vostès junts en plenes rebaixes. Gamarussos!”.
Des d’aquell dia, la Laia se’l va mirar amb uns altres ulls, al Martínes. La camisa oberta va començar a semblar-li simpàtica; l’olor de la colònia, sexy; i cada vegada que li deia “xata” amb un somriure, ella sentia un calfred de gust a l’espinada.
L’altre dia vaig anar al seu casament. Feien bona parella, s’ha de reconèixer.”