Cercador
Llista categories
Detall intervenció
Veredicte del Repte XXIX.
Intervenció de: Jere Soler G | 06-10-2005
Déu n'hi do...!
Que difícil
!
He fet un esforç per a decidir de la millor manera possible
Demano disculpes si algun dels comentaris que faré molesten a algun dels escriptors. Heu de saber que probablement estigui equivocat en tot el que diré. Fet i fet, la subjectivitat és una realitat a la que no podem renunciar. He gosat dir-vos allò que no m'agrada prou dels vostres relats. Perdoneu-me. I sapigueu que jo ho faig pitjor que vosaltres.
Rnbonet:
Estrany, curiós i interessant relat; elaborat amb un accent entranyable. Jo hi hauria afegit algun pronom feble més.
Pluja:
M'ha fet molta gràcia. Entenc la incomoditat perpètua de la noia. M'agrada. El que passa és que, pel meu gust, hi sobra alguna preposició, i hi manca alguna contracció. Però tot això és només la meva opinió eh...! i no se n'ha de fer gaire cas... són percepcions subjectives.
Marga:
La idea m'agrada i la comparteixo. El que passa és que hi trobo a faltar alguns accents, i no m'agrada la utilització del "lo".
Mandalf:
Molt original, la idea. Molt ben escrit. La rima, boníssima. L'únic és que, una altra vegada per qüestions subjectives, m'agraden els relats amb un argument unitari. Molt curiosa la manera com concentres les quatre paraules en els dos últims versets.
Marc:
Shakespeare és la meva feblesa, me l'estimo molt. És un diàleg curiós, interessant.
Tot i ser un relat curt, jo encara hi hagués tret paraules i hauria quedat més dens; però torna a ser una percepció subjectiva. També hauria fet una mica diferent la puntuació. El problema és que els ambients que descriu Shakespeare m'agraden tant que no els sé veure enmig d'un argument tan descarnat. Reconec que és subjectivitat absoluta.
Josep Bonin:
Trobo que és un relat molt bo. Quan l'he llegit em pensava que ja havia trobat un guanyador. Només me n'he desdit per una causa formal, però que per a mi és important: un "teníem que"; alguns accents que hi manquen; i això de "cartes amb l'assumpte", que em sona malament; disculpa'm si sóc massa perepunyetes. Tot això que dic no deixa de ser discutible.
Xisca Riera Ballester:
Hi trobo a faltar comes. Enlloc de: "qui ho hagués dit" jo, aquí jo hi hauria posat: "qui ho hauria dit" .
Llavors la paraula "Heres" no sé que vol dir, és possible que la culpa de no saber-ho sigui meva, però no ho sé.
A banda de tot això, el relat és bo.
Pivoatòmic:
Molt ben escrit. Molt correcte. M'ha agradat força. Jo hauria posat "no n'havia conegut cap d'altre" en lloc de "no n'havia conegut cap altre", però ja ho sabeu, són manies meves.
M'agrada l'estil deslligat i tranquil. Hi ha però un problema que m'ha fet decidir-te "no guanyador" i és que fas servir 248 paraules, i és clar, així és més fàcil.
Biel Martí:
Ben escrit. Correcte. El tema, simpàtic.
Bbppz8
Hi ha faltes d'ortografia. Si no fos per això, el relat és bo. M'agrada l'estil. Potser em diràs que sóc un primmirat, però noi... no puc fer-hi més...
Per tot això he optat per escollir guanyador a un relat molt ben escrit, que compleix els requisits de les bases, i que en la meva modesta opinió és digne de ser el guanyador del Repte XXIX.
Enhorabona al guanyador:
BIEL MARTÍ
Ara et toca a tu plantejar el repte XXX. Quina sort que tens... Un número rodó...!
Algun dia publicarem un llibre amb tots els reptes... ja ho veureu...!
Respostes
-
RE: mira nin ...
Conxa Forteza | 06/10/2005 a les 15:42
si no t'agrada el "lo" hi poses flocs, a jo no m'agrada aquesta "U" final dels barcelonis, ni les vocals tan obertes i tenc que aguantar-me cada dia, el lo està ben viu a Mallorca, Lleida, Tortosa ect .. i era utilitzat per els nostres millors clàsics.
-
RE: RE: mira nin ...
Conxa Forteza | 06/10/2005 a les 15:45
ja només mos faltava en FabraII, si he posat "mos" passa res ???
-
RE: RE: RE: mira nin ...
Jere Soler G | 06/10/2005 a les 16:00
Ho sento... Demano mil disculpes... Insisteixo en que tot això és subjectiu...
Però teniu raó... ho sento... ho sento... ho sento... etc...
-
RE: RE: RE: RE: mira nin ...
Conxa Forteza | 06/10/2005 a les 16:08
no et tallis les venes, però pensa que la riquesa d'una llengua està amb les seves diverses variants i això és lo que en Pompeu va oblidar i així tenim un standart completament descafeïnat.
-
RE: RE: RE: RE: RE: mira nin ...
Jere Soler G | 06/10/2005 a les 16:24
És cert.
Accepto que hi ha molt centralisme en la llengua. És un fet, i jo hi estic influït.
De fet, en Pompeu Fabra i jo tenim moltes coses en comú: ell va néixer el 1868, i jo el 1968; ell era enginyer com jo, i gairebé de la mateixa especialitat.
No obstant això, hem de reconèixer i agraïr la tasca monumental que va fer en Fabra per la llengua, i per la qual fou obligat a exiliar-se i morir a França.
Intentaré, en futures ocasions, no deixar-me influir per les variants dialectals, ho prometo.
-
RE: Veredicte del Repte XXIX.
marga | 06/10/2005 a les 16:11
És. professor de morfologia?Has ben trobat totes les faltes ortogràfiques a tothom.El "lo" tens raó és un castellanisme però que a Girone el fem sevir molt.
-
RE: RE: ara l'altre
Conxa Forteza | 06/10/2005 a les 16:18
qui t'ha dit que el lo és un castellanisme?
LO
|| 1. pron. pers. masculí de tercera persona, usat literàriament com a enclític (v. gr. estimar-lo), i arcaicament i dialectal també com a proclític (v. gr. lo sentirem); cast. lo. Et iam dictum adiutorium sine engan lo li faré, doc. a. 1050 (RLR, iii, 275). Que ell retés lo castell per tan poch, tenrien-lo-li los moros e'ls crestians en mal, Jaume I, Cròn., 336. Pregà l'abat que li donàs l'àbit, e l'abat lo li donà, Eximplis, i, 5. Lo posareu al sol y llevar-lo n'heu quant no farà sol, Agustí Secr. 10.
|| 2. pron. personal neutre, equivalent a ho; cast. lo. Es troba usat poques vegades, com per exemple en aquest passatge: Demanà que son companyó e ell poguessen dur escuts negres... Lo Rey lo'ls otorgà, Curial, ii, 60.
|| 3. Article definit masculí, usat davant mot d'inicial consonàntica en la llengua antiga i en molts de dialectes; en la llengua literària moderna és substituït sistemàticament per el, fora de certes locucions estereotipades (com tot lo dia); cast. el. Et atoreg et conferm lo do, doc. a. 1233 (Rev. Biblgr. Cat., iv, 7). Pensant que fuig, lo laç al coll s'enlaça, Ausiàs March, cxviii. Han ordenat en fer-me veure lo major mal, Tirant, c. 276. Lo qui vulgui el cap, que fassi l'ullet, Vilanova Obres, xi, 114. a) S'usa també, arcaicament i dialectal, davant noms propis personal: lo Joan, lo Guimerà, etc. Poré dir ab lo Job, Villena Vita Chr., ii, 219. Lo Luter... ha perseuerat en praues opinions, Molera Pron. 1533.
|| 4. Article definit neutre, usat davant adjectius i adverbis; cast. lo. També és evitat el seu ús en el llenguatge literari modern. Per res no fassats lo contrari, doc. a. 1390 (Est. Univ. xiii, 379). Parlat havem lo més breu que havem pogut, Robert Coch 35. Cercaven, per retraure's, lo més fosch de la casa, Alegre Transf. 36. Són grans aiustadors y saben conservar lo que han aiustat, ibid. 62. Partirem lo que treurem, Penya Poes. 92. Camines a lo immutable, Maragall Enllà 52. Es anyoransa fonda lo que en mon cor hi nia, Salvà Poes. 28. a) Lo del meu, lo del vostro, etc.: això meu, això vostre, etc.; es diu per designar propietats rústiques: la finca teva, la finca vostra, etc. (Empordà).
Fon.: lu (pir-or., or., men., eiv.); lo (occ., val., mall.).
Etim.: del llatí ĭllu, aquell', allò', el'.
-
RE: RE: RE: Conxa estic plenament d'acord amb tu
Josep Bonnín Segura | 06/10/2005 a les 18:17
Estic una mica cansat de l'estandarització i uniformatització del català sense tenir en compte els modismes que empram a altres llocs. Sembla que el Diccionari Català-Valencià-Balear D'Alcover i Moll no es tengui massa en memòria a l'hora de les correccions. No havia dit res encara sobre aquest tema, però sent que tenc tot el dret a emprar les formes que son nostres, si les vull emprar en qualsevols moment.
Una aferrada pel coll i em sembla que en tornaré a dir més d'una.
Josep
-
RE: RE: ara l'altre
Conxa Forteza | 06/10/2005 a les 16:18
qui t'ha dit que el lo és un castellanisme?
LO
|| 1. pron. pers. masculí de tercera persona, usat literàriament com a enclític (v. gr. estimar-lo), i arcaicament i dialectal també com a proclític (v. gr. lo sentirem); cast. lo. Et iam dictum adiutorium sine engan lo li faré, doc. a. 1050 (RLR, iii, 275). Que ell retés lo castell per tan poch, tenrien-lo-li los moros e'ls crestians en mal, Jaume I, Cròn., 336. Pregà l'abat que li donàs l'àbit, e l'abat lo li donà, Eximplis, i, 5. Lo posareu al sol y llevar-lo n'heu quant no farà sol, Agustí Secr. 10.
|| 2. pron. personal neutre, equivalent a ho; cast. lo. Es troba usat poques vegades, com per exemple en aquest passatge: Demanà que son companyó e ell poguessen dur escuts negres... Lo Rey lo'ls otorgà, Curial, ii, 60.
|| 3. Article definit masculí, usat davant mot d'inicial consonàntica en la llengua antiga i en molts de dialectes; en la llengua literària moderna és substituït sistemàticament per el, fora de certes locucions estereotipades (com tot lo dia); cast. el. Et atoreg et conferm lo do, doc. a. 1233 (Rev. Biblgr. Cat., iv, 7). Pensant que fuig, lo laç al coll s'enlaça, Ausiàs March, cxviii. Han ordenat en fer-me veure lo major mal, Tirant, c. 276. Lo qui vulgui el cap, que fassi l'ullet, Vilanova Obres, xi, 114. a) S'usa també, arcaicament i dialectal, davant noms propis personal: lo Joan, lo Guimerà, etc. Poré dir ab lo Job, Villena Vita Chr., ii, 219. Lo Luter... ha perseuerat en praues opinions, Molera Pron. 1533.
|| 4. Article definit neutre, usat davant adjectius i adverbis; cast. lo. També és evitat el seu ús en el llenguatge literari modern. Per res no fassats lo contrari, doc. a. 1390 (Est. Univ. xiii, 379). Parlat havem lo més breu que havem pogut, Robert Coch 35. Cercaven, per retraure's, lo més fosch de la casa, Alegre Transf. 36. Són grans aiustadors y saben conservar lo que han aiustat, ibid. 62. Partirem lo que treurem, Penya Poes. 92. Camines a lo immutable, Maragall Enllà 52. Es anyoransa fonda lo que en mon cor hi nia, Salvà Poes. 28. a) Lo del meu, lo del vostro, etc.: això meu, això vostre, etc.; es diu per designar propietats rústiques: la finca teva, la finca vostra, etc. (Empordà).
Fon.: lu (pir-or., or., men., eiv.); lo (occ., val., mall.).
Etim.: del llatí ĭllu, aquell', allò', el'.
-
RE: RE: Veredicte del Repte XXIX.
marga | 06/10/2005 a les 16:19
Conxa aixo que és un castellanisme ho he trobat a una petita gramàtica que tincde Folch i Capdevila
-
RE: RE: RE: Veredicte del Repte XXIX.
Conxa Forteza | 06/10/2005 a les 16:21
idò la pots tirar an es fems ...
-
RE: RE: RE: RE: Veredicte del Repte XXIX.
marga | 06/10/2005 a les 16:30
les teves sortides me fan riure amb ganes i per simpatia ,probreta gramàtica fa molt temps que la faig servir!
-
Gràcies (clap, clap, clap), gràcies
Biel Martí | 06/10/2005 a les 16:55
Gràcies Jeremies! Malgrat que el comentari al meu repte m'ha fet pensar que no tenia cap opció, doncs a penes hi has dedicat una frase... El que si que corraboro (m'encanta aquesta paraula) és que el nivell va pujant...)
Biel.
Repte XXX penjat més a munt.
-
Amic Jeremies!
Màndalf | 06/10/2005 a les 17:13
Abans que res, gràcies per tot i felicitats al Biel, que s'ho mereix. Respecto els gustos de cadasqú a l'hora de jutjar; com dius tu repetidament, això és molt subjectiu i tu tens els teus criteris.
Per altra banda aquestes noies són guerreres,...eh? Al marge de com ho diguin, jo també penso que li has donat massa importància a les formes, si no mira lo meu darrer relat i no t'espantis,... (i de pas faig propaganda, jeje).
Salut!
-
Amic Jeremies!
Màndalf | 06/10/2005 a les 17:16
Abans que res, gràcies per tot i felicitats al Biel, que s'ho mereix. Respecto els gustos de cadasqú a l'hora de jutjar; com dius tu repetidament, això és molt subjectiu i tu tens els teus criteris.
Per altra banda aquestes noies són guerreres,...eh? Al marge de com ho diguin, jo també penso que li has donat massa importància a les formes, si no mira lo meu darrer relat i no t'espantis,... (i de pas faig propaganda, jeje).
Salut!
-
RE: Renoi!
Màndalf | 06/10/2005 a les 17:18
Els meus missatges tenen moviola,...
-
Puntualització pel Jeremies...
pivotatomic | 06/10/2005 a les 17:53
Jeremies, la propera vegada que el número de paraules sigui un problema, plis, especifica-ho a l'enunciat del repte i no et quedis amb un indeterminat "al voltant de 200 paraules", que pot voler dir moltes coses... (jo, per exemple, vaig interpretar que en aquest cas l'allargada no era conditio sine qua non...)
A banda d'això, res a dir.
-
RE: Puntualització pel Jeremies-Josep BONNIN
Josep Bonnín Segura | 06/10/2005 a les 18:07
Transcric el comentari al relat corresponent al Repte XXIX. Pens que a vegades seria més necessari mirar una mica més el fons que la forma. Accept el "tenies que", no accept "prendre cartes amb l'assumpte" modisme molt emprat a Mallorca.
I els altres accents vull dir que tinc un corrector "maxigramar", malgrat que pels modismes mallorquins no em serveix massa. Però que si localitza quasi tots els accents no posats.
El darrer, per favor no EM ROBEU UNA "N" , em dic
BONNIN. gRÀCIES
Josep Bonin:
Trobo que és un relat molt bo. Quan l'he llegit em pensava que ja havia trobat un guanyador. Només me n'he desdit per una causa formal, però que per a mi és important: un "teníem que"; alguns accents que hi manquen; i això de "cartes amb l'assumpte", que em sona malament; disculpa'm si sóc massa perepunyetes. Tot això que dic no deixa de ser discutible.
-
RE: RE: d'acord amb en Josep
Conxa Forteza | 06/10/2005 a les 18:15
estic d'acord amb en Josep Bonnin (amb 2 enes) jo aconsellaria consultar en cas de dubtes n'Alcover-Moll,
Pendre cartes en una qüestió: posar-s'hi, començar a intervenir hi.-
http://dcvb.iecat.net/
-
RE: RE: RE: d'acord amb en Josep
Jere Soler G | 06/10/2005 a les 18:27
"en una qüestió" em sona bé... "amb una qüestió" no tant...
-
RE: RE: RE: RE: en això tens raó
Conxa Forteza | 06/10/2005 a les 18:38
jo ja ho havia vist que era "en" i no "amb" però a lo que jo em referia que a Mallorca és una frase feta. "pendre cartes en s'assumpto"
-
RE: RE: RE: RE: RE: en això tens raó
Josep Bonnín Segura | 06/10/2005 a les 20:12
Reconeix que m'he confós a l'escriure "amb" i "en", i igual que si confonc a vegades "l'haviem amb el teniem". Però m'ha sabut greu que per una qüestia de formes, i quan en primer lloc, m'havia considerar ja el gunayador, es desdis per aquests motius tan simples. Ja sé que les valoracions son subjectives, però sent que es jutjar d'una manera molt prim mirada, si realment el relat tenia un fons que mereixia guanyar. Això es tot.
I també vull afegir que particip perquè m'encanta escriure i no consider en absolut els reptes com una competició.
Una aferrada pel coll
Josep
-
RE: RE: RE: d'acord amb en Josep
silvia_peratallada | 07/10/2005 a les 12:15
yeah
-
RE: Puntualització pel Jeremies...
Jere Soler G | 06/10/2005 a les 18:30
Tens raó. Disculpa.
No obstant, no volia dir que el fet de posar 248 paraules t'exclogués de poder guanyar, més aviat et restava merit davant els qui en posaven menys...
No obstant, tot això són coses del jurat formalista, perepunyetes i tocanassos que aquesta vegada tenieu...
Em sap greu ser així...
-
RE: Veredicte del Repte XXIX.
Jere Soler G | 06/10/2005 a les 18:41
Ai Senyor...!!
Quina una que n'he armada...!
Això us passa per fer-me guanyador, i en conseqüència: jurat...
Ara ja ho sabeu... si torno a guanyar no acceptaré cap falta ortogràfica (bé, potser alguna, sí), tot i que jo també les faig...
No obstant això... de debò... prometo mirar-m'ho dues i tres vegades abans de considerar "poc adequada" una forma dialectal diferent al català de Barcelona... m'heu convençut.
Respecte a la forma i el fons... dir-vos que la forma és força important. El fons arriba millor si s'expressa a través d'una forma correcte, seductora... la majoria de premis literaris (dels que no estan "amanyats" fan la primera criba mirant les faltes ortogràfiques i l'estil.
Per la riquesa del text és convenient que hi siguin tots els pronoms, i que no en sobri cap, que hi hagi les preposicions adequades i pròpies dels Païssos Catalans, tots els accents...
No hi puc fer-hi més nois... ho sento... sóc així...
El fons també, però, és important; tal vegada més que la forma.
L'ideal és tot en un conjunt... tot...
Vinga... perdoneu i una abraçada...!
-
RE: RE: ho tens molt malament ...
Conxa Forteza | 06/10/2005 a les 18:58
saps que "ésser" (verb) n'Alcover i molts d'escriptors mallorquines ho escriuen sense accent? saps que nosaltres deim "som" i no "sóc", saps que deim "estim" i no "estimo" i és correcte. Tenc i no tinc, estam i no estem ??? hauràs de menjar moltes sopes si vols esser tan purista.
-
RE: RE: R i si ...
Conxa Forteza | 06/10/2005 a les 19:02
mires el meu darrer relat te pot agafar un cobricor com li agafaria a en Fabra ...
-
RE: RE: RE: R i si ...
Jere Soler G | 06/10/2005 a les 20:49
De debò que faré un esforç per a ser absolutament tolerant amb els que no parleu el català d'en Fabra...
Però és indubtable que els veredictes sempre estan influïts per la manera de ser i d'expressar-se del jurat, i això per molt que m'hi esforci no sé si seré capaç d'aconseguir-ho. Ho sento, aquesta vegada em tocava a mi ser jurat, i tenia l'obligació de seguir el que jo creia, malgrat que no agradés a algú, o malgrat que no fos just.
En alguna altra ocasió seré jo el qui no guanyi per les raons subjectives d'uns altres. Però sigui com sigui, si escrivim ja hem guanyat; i si escrivim en català, sigui de salses o de Guardamar, guanya sempre Catalunya. I quan dic Catalunya incloc Andorra, València, Alacant, Castelló; Mallorca, Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida, l'Alguer, la Franja d'Aragó, alguns racons de Múrcia... i tot el que calgui...
-
RE: RE: RE: RE: R No, de cap manera
Conxa Forteza | 06/10/2005 a les 23:29
Mallorca no és Catalunya, som unes terres que tenim una llengua i una part de història en comú però res més, de cada vegada ho fots més, gràcies a gent com tu hi ha anticatalanisme, Mallorca mai ha format part de Catalunya, així que baixa dels niguls i toca terra.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- UN MATÍ QUALSEVOL (2 comentaris)
- Testimoni al darrer poblat (IV) (2 comentaris)
- Parlant sol (2 comentaris)
- Deconstrucció (1 comentaris)
- La sal de les ferides 42/60 (1 comentaris)
- EN UN PAIS ORIENTAL, .... (1 comentaris)
- Piranda (3 comentaris)
- Caient com mosques. (1 comentaris)
- Confessions inconfessables. [text no creat amb IA] (1 comentaris)
- La sal de les ferides 41/60 (1 comentaris)
Nous més llegits
- Una part de mi es va quedar amb tu, i una part de tu viurà sempre amb mi (6290 lectures)
- Sobre les inquietuds (490 lectures)
- L’EFECTE DELS NEUTRONS SOBRE L’EXTREMA DRETA (277 lectures)
- POLS DE LLUM (263 lectures)
- Confiança en les Alternatives (202 lectures)
- PROTOCOL DE CURES (197 lectures)
- La impudícia del vestit (159 lectures)
- Els misteris de la creació literària. [text no creat amb IA] (150 lectures)
- El fals temps d'ahir (141 lectures)
- Resar o renegar? [text no creat amb IA] (132 lectures)
Nous més comentats
- L’EFECTE DELS NEUTRONS SOBRE L’EXTREMA DRETA (5 comentaris)
- POLS DE LLUM (4 comentaris)
- PROTOCOL DE CURES (3 comentaris)
- Resar o renegar? [text no creat amb IA] (3 comentaris)
- Novel·les episòdiques de temàtica matemàtica. [text no creat amb IA] (3 comentaris)
- El fals temps d'ahir (3 comentaris)
- Els misteris de la creació literària. [text no creat amb IA] (2 comentaris)
- UN MATÍ QUALSEVOL (2 comentaris)
- La sal de les ferides 40/60 (2 comentaris)
- La impudícia del vestit (2 comentaris)
Nous més votats
- PROTOCOL DE CURES (Agrada a 4 relataires)
- L’EFECTE DELS NEUTRONS SOBRE L’EXTREMA DRETA (Agrada a 3 relataires)
- UN MATÍ QUALSEVOL (Agrada a 3 relataires)
- POLS DE LLUM (Agrada a 3 relataires)
- La sal de les ferides 40/60 (Agrada a 2 relataires)
- La sal de les ferides 41/60 (Agrada a 2 relataires)
- A ulls clucs (Agrada a 2 relataires)
- Una part de mi es va quedar amb tu, i una part de tu viurà sempre amb mi (Agrada a 1 relataires)
- La impudícia del vestit (Agrada a 1 relataires)
- Les flors que culls (Agrada a 1 relataires)