Repte XVII

La tieta Roser era la germana fadrina. La que sempre ens feia regals als nebots i ens duia a missa i combregar. A jo m'agradava entrar a la seva cambra i rebostejar dedins la seva calaixera: feia olor de dona pura que mai ha estat tacada per l'ombra del pecat. La seva roba interior de cotó blanc immaculat m'omplia els narius d'aromes celestials.
Un dia vaig trobar la calaixera tancada en pany i clau. No em podia avenir i amb un tallaplomes vaig forçar el pany. Quasi em vaig acubar de l'espant. No hi havia res blanc. Vermells de calces de randes transparents em feriren la vista. Aromes pecaminoses de perfums parisencs m'entabanaren. No ho podia creure. Un paperet amb una direcció d'internet em va sobtar. El darrer regal que m'havia fet ella era un ordinador i me'l demanava a estones. Vaig córrer cap a l'aparell i vaig entrar al seu correu. Quasi m'agafa un cobricor. Missatges de comunitats de sexe i cristianes omplien la plana. I ella amb el malnom de Mesalina era la reina de les planes. Deia "busco cristiano para amarlo como Dios" i per lo vist l'havia trobat. Vaig tancar la porta del seu correu amb plaer, la tieta havia trobat a Déu ...