us regalo un llibre i una rosa, en aquest poema: us ESTIMOooooooooooooooo.....

Teresa, és molt bonic, m'ha encantat!!!!!!!!!!

Quin poema de llagrimeta i somriure!!!!

Jo ja veia aquella casa de pape i el camí i tot plegat (és clar).

i sobre una taula rodona de cartó ple de paperines plenes de rínxols de paper que en desrinxolar-los s'hi llegeix el que en cada moment convé (i no són aquells caramels del Monestir de Pedra o de no sé on i sí que crec que saragossencs).

Que tinguis moltes roses (de paper o de seda o de llana) i molts llibres i molts poemes, Teresa!!!!!
Mena.

m'arriba el teu perfum..., i la intensa olor dels teus llibres...i de les teves paraules..i de la teva amistat.., ostres, quina sort!!!!!

Els llibres emblen muts, però parlen i parlen i no paren de parlar...

Aquí t'adjunto el meu.

Amb l’abril retorna
una flaire familiar,
agredolça i genuïna,
i entre els fulls d’un llibre
cada any esclata una flor
delicada i trencadissa.

Bona diada

Raül

Hi ha amors de paper però la vertadera amistat no és de paper . És d'un material sòlid i desconegut que no tothom té la sort de conèixer.
Un poema preciós, estimada Teresa.

Els teus llavis són la rosa,
suaus com pètals els petons.
Les meves mans són el llibre
que obro quan t'acarono.
I cada dia és Sant Jordi
per intercanviar il•lusions.


Bona diada amics!
Marta