una altre vida arrebasada

ampliar la pena de vides

fiblo el terra contundent
encara em tremolen les potes
"ruc,poruc…gat atontat"
sentia dir-me
i m'he atabalat


amb instint felí,
de durada secundera,
m'he llançat com un afamat
a queixalar l'amic moixó
com un autèntic indomesticat

pobre Piulet
l'he sentit grinyolar
i amb força he aixafat,
amb dents de segona creixença,
un intestí ara ja esmicolat

merda de consciència
m'ampliarà la pena de vides
i segur em quedarà atravessat
però fa lleig escopir un amic
com si no fos bó ni per ser menjat…

Cicatrius damunt la pell,
un regust aspre de terra,
el meu tret que encara xiula.
Qualsevol miol o piula
em recorden que a la guerra
vaig ser gat i vaig ser ocell.

I

El gat domèstic
s'ha fet feréstec,
ha eixit a caçar
amb urpes esmolades
i ha segrestat
la coloma de la Pau...


II

Els soldats alemanys
han entrat en Praga,
els aliats es preparen
per repel·lir els atacs,
bufen vents de guerra,
colomes ja no hi ha...
Gats contra gats!
Germans contra germans!


***

FRANCESC

Odi ancestral,
alimentes venjança,
vols urpes de sang,
envejes el vol
d'una ànima
nascuda rebel
que no coneix la por.

Capes d'història
abriguen atacs
mai oblidats,
i el vençut
envigoreix i torna
i encara burxa
amb fibló d'esperança.

Gat altiu dominador
esfereïdor
esventres ocells,
ignorant
que volar es el somni
i no sap d'assassins
per que lliure, reneix.

...i vàreu marxar a corre-cuita
com qui fuig d'una fera...

Una llarga i grisa serp de tancs
entre la boirassa de pols
avança mortífera, decidida
esmicolant les pedres
aixafant els vostres camps
ja abandonats

- Tot això no, filla, només podem
endur-nos l'essencial...

Des de la finestreta de la fugida
veloç, caramull de matalassos
mires enrere.
Allà quedà per sempre
la teva essència
els llibres, les fotografies
els poemes.
I el teu pintallavis Rosada Innocència

No m'enlluerna el teu vol,
el segueixo amb ulls felins
i les meves urpes, llampecs assassins,
saben bé com atrapar-te.
Ocell, no cal que xisclis,
de mi no pots escapar-te.

Les teves urpes m'han mort,
els teus ullals han tallat
el vol lliure del meu cos alat
i no sé com escapolir-me.
Gat, no vull que em miris,
del teu instint jo vull fugir-ne.

La foscor clava les dents a la vida
I sagna la il·lusió del blanc cor
De vermell queda tenyit tot l'amor
Per sempre la carn viurà marcada.

I la mort grabada en la mirada
Maleirà l'esperança amb rencor
Doncs li han robat el seu gran tresor
La passió ja quedarà callada.

El vent s'emporta totes les plomes
Que són els sentiments que van fugint
I les hores que avui enyores.

Ja no tornaràn de les estrelles
El mal avui t'ha anat descobrint
Ja totes les esperançes mortes.

Quanta gent ha mort avui en va
Per intentar el cel poder tocar
O a una estrella poder arribar
I quants han fracassat tan enllà.

I es veu ferit per eixes urpes
I l'home amagat en una pell de gat
La societat cruel el cor t'ha tocat
L'enveja ho fa d'aquestes formes.

I l'home corrent no podrà volar
Si ho farà el cor que somriu lliure
Però la força volen apagar.

Han trencat el seu cor al bategar
Entre urpes ara tindrà que viure
El cel de perles no podrà tocar

Rere la máscara la mort esperant
Amb aquella furtiva mirada
Obre la boca de vida podrida
I es fa amb el cor de l'ocell en un instant.

Ens persegueix el gat que ens vol matar
Esta preparat ajagut al racó
On la foscor seduiex amb temptació
El seu miol ens ha fet callar.

La cua llarga nostres cadenes
Les plomes que són ilusions el vent
Se les emporta amb les seves marees.

La terra de sang queda banyada
L'assasí torna a dormir al seu cau
Una vida més que mor perduda.

TANKA


La mort apareix
Rere una máscara
I seves urpes
Es claven en aquest cor
Que morirà innocent.

LIRA

En la mort ta mirada
Reflexant-se aquest fred en el cor
Avui que mor la vida
I comença el dolor
S'amaga l'home dins seu el rencor.