Tota la raó del món

Teniu tota la raó del món i vos sobra. Mireu talvolta em tindreu per fatxa però per casos tan poca soltes i monstruosos la pena de mort encara seria massa poc. Que és gent malalta? Obviament del cap hi estan. Doncs a un manicomi però de per vida.

Malalties i delictes
Hi ha una qüestió molt més important que el càstig dels culpables, que és la protecció de les víctimes.
I per protegir les víctimes el primer que hem de fer és esbrinar perquè passen fets com els que ara estem lamentant i obrar en conseqüència per evitar-ne d'altres similars en el futur.
Aquestes persones, abans de cometre la primera violació, ja no eren normals. Normal és un terme delicat, durant molts anys totes les ments ben pensants, creien que els homosexuals eren anormals, i quan s'ha estudiat el tema fredament, sense prejudicis ideològics, s'ha vist que no. En el cas de la pederàstia, però, podem partir de la premissa de la anormalitat:
Crec que no és normal excitar-se sexualment amb un nadó, un nen de pàrvuls o un d'onze anys. Jo, que em considero normal, crec que una noia pot començar a excitar-me sexualment, quan agafa un clar aspecte de dona, encara que per raons culturals, psicològiques i molt probablement també biològiques, la immensa majoria dels homes adults busquem una companya clarament adulta, per molt que corri la llegenda de la Lolita. No és aquest el cas del pederastes.
Un pederasta s'excita anormalment, com aquell fetitxista que sols funciona quan s'imagina que és un cavall o quan la parella va amb roba interior vermella. El que passa és que la llenceria vermella no fa mal a ningú.
És molt fàcil dir que aquesta persona és un delinqüent, però jo no asseguraria que no és un malalt.
Un malalt molt perillós i al que el sistema sanitari actual no dona sortida.
Com s'hauria de tractar, no ho sé. És un problema per a psiquiatres, psicòlegs i altres científics experts en comportament, fisiologia i sexe. No hauria de ser un problema per a policies i jutges. Si ho és, és que alguna cosa a la nostra societat no ha funcionat prèviament.
Amb el sistema actual, si algú no ha comés un delicte, no es poden prendre mesures sobre ell. I en el cas que ens ocupa, quan això passa, ja és massa tard.
D'alguna manera, la societat hauria de cercar una sortida.
-Si a vostè li passa això, l'ajudarem abans no sigui massa tard. És evident que no pot seguir els seus impulsos, en conseqüència li facilitarem una alternativa.
I l'alternativa no pot ser la pura repressió. Faltaria més que es pogués castigar algú per quelcom que no ha fet.
Quants de nosaltres, homes o dones, podríem resistir indefinidament l'impuls sexual -diem-ne normal- si el sexe estigués prohibit?
Quan més gran fos la repressió, més d'amagat ho faríem, però no perdríem el desig.
Cal no ser hipòcrites, cal protegir les víctimes i cercar solucions al problema.
I dir que són molt dolents, encara que ho siguin, no soluciona res.