Hola maca, com va tot?? Mira, passava per aqui a prop i dic, vaig a veure com esta la meva ciberamiga preferida. I veig que al menys segueixes activa, cosa bona... be, aqui es per comentar el relat no?

Doncs m'ha agradat bastant, arriba, es molt maco, toca l'esperit. Espero que mai deixis de ser, per tant tampoc d'escriure. Un gran petò.

Doncs això, es nota que ets constant, cada cop tens un vocabulari mes extens, i això vol dir que tens mes possibilitats (penso jo es clar, es nomes una opinió).

m'agrada. Mha fet sentir com si tornes a la preadolescència, mha recordat al primer amor (platònic) alla cap als 12 anys.

Bé noia, estic content de tornar a parlar amb tu i de veure k has anat fent cosetes aquest estiu.

En quant al relat m'agrada, m'encanta com poetitzes la pornografia( i dic pornografia sense faltar al respecte que no es gens despreciable) i descrius una escena sexual d'una manera te bella.

Saluts

Només t'he de dir que hi he rigut molt, aqui fent temps just abans d'anar cap al port...

jeje segueix així noieta.

Petons

És el que m'has fet agafar de anar a la muntanya... quina descripció més detallada, és nota la experiència real....

Bé, aqui estic, el promés es deute diuen no??

M'ha agradat força la idea principal, i m'ha agradat també trobar el paralelismes que he trobat amb la meva historia de "una de bojos", tot i que realment el concepte és molt diferent i, a més, tenim una manera molt diferent de narrar, mentre que tu cerques la dolçor a tot el relat, jo intento remoure les entranyes a qui llegeixi el meu relat.

En quant a crítca constructiva t'he de dir que comets el mateix pecat que jo, m'ho han dit molts cops i encara no ho se evitar, i és que la utilització de frases massa llargues molts cops dificulta la lectura. Entenc perfectament que et passi, quan ho escrius et sembla una frase "de puta mare" "super currada" i tot això, però després alhora de llegir-la algú que no te en ment el mateix que tu és fàcil confondres.

Però de debò crec que hauries de seguir animada amb la prosa a més de continuar amb la poesia perque, en general, crec que està força be.

Un petonàs

No se si sera veritat que ens deixarà algun dia, espero que si, però de moment m'he sentit bastant identificat amb el relat, doncs, per pors irracionals m'he impedit de fer bastantes coses al llarg de la meva vida...

És un tema que poques noies vos atreviu a tractar, encara sembla que hi hagi pors i que es digui de noies que no es tallen a manifestar el que és evident, que son indecents o alguna cosa així. Així no és una realitat que tots tenim el nostre cos des de que naixem i l'explorem?
No és una realitat que quan alguna cosa ens dona plaer la repetim?
Així doncs no és veritat que tothom cerca l'autoplaer sexual?

Molt bon tema, em sembla, fins i tot, reivindicatiu, segueix així Ame.

Bones , veig que treballes de valent i que no atures de publicar, això esta be.

La història m'ha agradat molt, aquesta metafòrica desintegració del mon d'un individu excèptic, i és realment el que ens passaria a molts de nosaltres si ens passes alguna cosa semblant..

Ara el dolent, ja que qualsevol cosa que es puga dir sempre pot ajudar a aprendre i es que hi ha un moment del relat en que et reiteres, "Un cop recuperat del cop, de cop..." es tanta reiteració que potser ho hagis fet a proposit per realment crec que haguès quedat millor la utilització de sinónims per evitar la repetició de paraules.

Bé, un salut, Ens comentem!

Genial la descripció dels personatges a dintre del ascensor, si es que a la majoria ens falta humanitat cap els veins que hem de veure a diari i amb forçes ens saludem...

Salut!

M'ha agradat força, mantens l'intriga fins el final i no et pots imaginar el que passa, fas creure mil coses abans del que és realment.
A més expliques una sensació que ens passa a tots sovint, al menys a mi també em passa.

Salut!

M'ha agradat, m'ha fet pensar i consegueixes una gran estética del llenguatge. La meva humil opinió és que està molt bé.

Salutacions.

Em sona que per les noticies o alguna cosa així vaig sentir que alguna cosa parescuda havia passat, si es que es molt fàcil acusar amb el dit i no ens miram a nosaltres mateixos. M'ha agradat força, segueix així.

Salutacions

Interessant perspectiva, t'expresses molt be i la societat, com sempre, culpable del mal de dos persones que nomes volen un amor. Ànims i segueix escrivint.