RPV 318: ESCAC AL REI

Guerra per sempre o pau


Res no et salvarà d’una mort segura:
si no es la reina serà el cavall
qui tombarà el teu regne, que ja es mort.

Algú altre anirà a la casella blanca
per refer d’inici el joc que mai no acaba.
I tindrà, tard o d’hora, el mateix fi.

No es el joc són les regles, et diria,…
Tomba el taulell en caure, si pot ser:
volem ser tots iguals.

Primus qui protulit enses

Tibul [Elegia I, 10]

Al tauler d’escacs, soldats de ficció,
impertèrrits, sotmesos als cànons,
palplantats a l’albir de l’estratega.
Viure o morir és el camí de l’èxit.
Cal viure per seguir gaudint del joc;
si un cau, no hi ha clams ni ganyotes,
ni tampoc eufòria si l’altre se’n surt.

Temps era temps que els jocs de guerra
s’iniciaren al tauler d’aquest món
quan un rei i un altre rei desitjaven
haver la mateixa terra, el mateix país.
I ens convertiren, llavors, en peons,
en escacs d’una partida perenne
al seu servei, per lluitar o morir
sense saber-ne ni el com ni el perquè.

Sobre el terra enrajolat
comandats per una dama
amb un pit alliberat
i brandant un drap en flames
peons la llibertat
a cavall de la proclama
que vol regar els camps de blat
amb la sang de qui els escanya
encerclen al coronat
i amb la punta de les llances
l'esterrequen al forjat
pel coll li passen la daga
i udolen l'escac i mat.