Resolució RepteClàssic DCCXCV: PERFUMS EXÒTICS I CARS

Llista de relats a concurs i comentaris:



La presa (Kefas)

Va citar els concursants al davant de la presa.

Estava segur que el mur era prou ample per aguantar la pressió de totes les paraules de tots els diccionaris del món. De tant en tant obria les comportes i mirava, satisfet, com la impetuositat de les seves paraules arrasava els boscos d'ignorància que creixien al seu voltant. Hi havia arbres que resistien la turbulència purificadora que arrossegaven les seves paraules i llavors augmentava el cabal fins a fer inútil qualsevol oposició al flux benefactor.
Aquell dia havia citat els concursants al peu de la presa per demanar-los la seva aportació. Només volia un petit rajolí verbal de cada un d'ells per mostrar la seva voluntat de fer-los partícips en la magna obra que l'encambrava en el greny de la immortalitat. Els va proposar un tema perfumat i, des de dalt de la torre de control, va mostrar el camí que havien de seguir aquelles esborronades criatures, amb una demostració de les seves habilitats. Va agafar un grapat de paraules de perfums exòtics i cars, que segur no coneixien i les va llençar a la presa. El que va passar després s'haurà de narrar en la història de la inversemblança profunda. El grapat de paraules excessivament perfumades va caure en el sector de les paraules amb al·lèrgia al perfum. Els rinítics sabeu què va passar en acabat. Pels que no ho sou explicaré que, després d'uns instants de calma, es produí de sobte una gran elevació de les aigües que va augmentar exponencialment la pressió sobre la presa, que es va rebentar.

Tots els concursants, excepte un servidor que s'ho mirava de lluny, es varen ofegar. Totes les paraules amb al·lèrgia havien esternudat al mateix temps.

Segur que l'organitzador refarà una altra presa perquè nous concursants vinguin a participar.


Comentari:

Relat metafòric, típic de Kefas, que quan creus haver entès el significat d'un paràgraf, el paràgraf següent te'l desmenteix. Sense anar més lluny, fins ben bé a la meitat he arrossegat la sensació que el punyeter s'estava referint al present RepteClàssic, al convocant i als participants. Com a rinític de molt mocar-me però poc esternudar, no he endevinat el desenllaç fins que s'ha materialitzat. Si, d'alguna cosa no es pot titllar en Kefas, és de falta d'imaginació.



El perfum La Favorita (Xavier Valeri Coromí)

Càndida, filla del baró de Mafina, havia d’atraure l’atenció del rei Lluís. Amb la barbeta alçada, els mugrons endavant i el cul enrere es valorava nua davant del mirall. N’hi ha més d’una com jo.
—Necessiteu un perfum! —digué Escolàstica Ocellmira, la jove criada rossa de galtes vermelles, mentre posava el drap a l’aigua tèbia.
—On el puc aconseguir?
—En Gilbert Vagafort, el noi que ens porta el bedoll i l’artemísia, és el criat de l’herbolari del mas Ermenavila, un tal Jean Jacques Rouseau, un home que pensa massa. Li agraden les dones per això fa perfums.
L’endemà, la Càndida i l’Escolàstica van entrar al mas Ermenavila. En Gilbert va demanar a l’amo un perfum per a les noies. La mirada suplicant d’elles va commoure aquell home alt de mirada tendre, posat tranquil i somrís amable. Rouseau va treure líquid d’un alambí el va posar en un flascó, que va tapar amb un suro. Càndida premé el flascó contra el pit.
La noia Mafina va poder assistir a l’entrada setmanal del rei a la cort. Sota llums de cristall, el rei passà, com la vara de Moisès pel mig de les perruques i els vestits llampants. Quan fou al seu davant, les noies doblaren el genoll, oferiren les tendres mamelles pels escots i alçaren els rostres somrients. El rei admirà i continuà. Fou quan li entrà un dolç perfum pels narius. Era una aroma femenina, sensual, com sorgida d’una noia nua entre les herbes i les flors d’un prat frescal. El monarca es girà i va quedar fit a fit amb Càndida Mafina. La jove oferí uns ulls de primera mar i somrigué. El rei continuà el camí i s’assegué al tron.
—Demà, vull veure la perfumada —digué al senescal.
Quan Càndida Mafina rebé la lacrada carta de convit, es proposà acabar amb els problemes econòmics de la baronia del pare, aconseguir càrrecs pels germans i matrimonis per les germanes.
Rouseau deixà escrita la fórmula del perfum per a la futura favorita en una carta a la senyora Madrona Delasort. L’historiador Viteli Pensabans llegí la carta i oferí la fórmula a un fabricant de perfums. El van fabricar i el van promocionar. El director de l’anunci, en Tilià Remena, escollí Natalie Portman per fer de Càndida, Jean Reno per fer de rei i Richard Gere per fer de Rouseau. El perfum La Favorita fou el més venut de Nadal 2028.


Comentari:

No sé si és per Càndida, nom que recorda Voltaire, per l'al·lusió més que inequívoca a Jean-Jacques Rousseau, o per l'autèntic protagonista, el perfum, que relaciono amb aquella pel·lícula de 2006 "El perfum, història d'un assassí", l'apoteosi final de la qual va ser rodada al "Poble espanyol" de Barcelona, tot plegat evoca el XVIII il·lustrat. Història ben narrada però que queda ofegada per un excés de noms enginyosos. Impagable l'últim paràgraf, i ben triats els actors per al espot publicitari del perfum, que podria ser l'antítesi dels esmentats, a tall, d'exemple en el relat "Va de marques", fora de concurs.



Joguina bonica (Aleshores)

Era una joguina, bonica i immòbil alhora.

Jove, mirava amunt al jove, tot i ser prou alta i potser de defecte tenia una propensió al volum, però des del meu punt de vista, d’avi-raons, insignificant.

La fixesa de la seva mirada va ser la primera cosa que em va sorprendre, per excessiva, i alhora el seu posat com inert, de persona abduïda.

Ell, repenjat a la paret del vagó era ben proporcionat i quadrat. Una mica "collonassos"; vull dir, tirat de pelvis endavant. Els seus "modus" de seguida em van sorprendre. 

"Tens perfum?, li va dir a cau d’orella, però prou fort perquè fins i tot jo, dur d’orella, ho sentís.

I sense dir res ella es va llençar dues polvoritzacions al coll.

Com qui es remena el seu rebost, en pocs instants va passar de fregar-li el llavi inferior amb el polze a prendre-la pel coll, no per apropar-la sinó per rodejar-li, amb el mateix polze per davant. Assegut com era a la vora ho veia i començava a inquietar-me. Sí, sí. Era inquietud i ganes de protegir una criatura de l’altra.

Mentrestant ella prosseguia, marmòria i ell li remenava la cintura amb poca traça . de la a butxaca  li va traure el mòbil i se’l va mirar. Aleshores vaig cercar de dirigir-me a ella amb la mirada i em va semblar que se n’adonava de la meva persistència en l’esguard. No va fer res. Inquiet com deia, vaig girar el cap a ell que prosseguia la seva recerca viso-manual.

Aleshores, em vaig aixecar visiblement incòmode, a mitja parada i deixant el seient buit amb el paquet que duia em vaig agafar a la barra d’esquena a ells.

La noia, aleshores, a indicació masculina, va seure al que havia estat el meu seient deixant al seu pas un regueró de l’olor pulveritzada.

Vaig ser a temps de comprovar com, des de dalt estant, ell va tenir la gosadia de prémer-li el nas evitant un moment l'entrada d’aire, seguint ella amb el seu posa hieràtic.

Aleshores, atès que milhomes ocupava part de la sortida i no se n’adonava, i com jo duia un paquet li vaig haver d’indicar que deixés la porta més lliure i vaig sortir, ofès, però cofoi com, ningú amb la meva dosi de  consistència en la meva fe republicana, és a dir, amb el disgust de no haver-m'hi ficat més.


Comentari:

Em sap greu, Aleshores, però, com sempre que participes en un RepteClàssic que m'ha tocat convocar a mi, tinc la sensació que el que has escrit només és un esborrany, entenedor per a tu sol, a partir del qual has de redactar el text definitiu. I no sols és perquè hi hagi errors no esmenats (tot i que no normativa, la paraula, crec que hauries d'haver escrit "modos" i no "modus"; "poca traça . de la a butxaca  li va traure el mòbil i se’l va mirar", del tot incomprensible; suposo que "el seu posa hieràtic" ha de ser "el seu posat hieràtic") sinó que tot plegat és força impenetrable. En altres RepteClàssics, com el de l'Elena Francis, l'últim en què vas participar, t'hi mires més.

La situació ha de ser senzilla, en un vagó de tren o metro, amb una noia, un noi i un narrador en primera persona, però et juro que no acabo de trobar el fil de la història. Potser és problema meu, i no teu. I t'ho diu un que fins i tot ha entès Kefas, que ja és entendre...



'Desmai etern' (Tanganika)

El nom del perfum feia patxoca: ‘Desmai etern’. Sembla ser que una tal Mae East, actriu porno, per no deixar de protagonitzar films se’n posava a tort i a dret (certes males llengües asseguraven que s’hi dutxava). I així atreia tant que la fitxaven (i més).

Aquell producte de cost gens assequible es traduïa en un quart del que guanyava per pel.lícula. Valia la pena, és clar. Fama i èxit, embolcallada pel desig que l’aroma encetava. Va esdevenir popular la frase ‘Mai Desmai sense Mae’. Els amants s’agenollaven i es mostraven generosament obsequiosos amb aquella dona tan sensual.

Fins que el cos, de cervell llest, va dir prou. I quan la Mae es va jubilar es va recloure en un palauet amb vistes a un oceà carregat d’una gamma de blaus que el seu esperit requeria, a envellir amb un somriure, calma i acceptació. En un moble baix de portes de vitrina encara mantenia desats els flascons de cada ‘Desmai etern’ consumit…menys, en tots, una gota. Sumant-les es podia omplir una ampolleta ara que feia uns lustres que no se’n podia trobar enlloc. La Mae sabia que l’efluvi contenia ambre gris, format per la fossilització de vòmit de catxalot i només d’alguns. Quelcom, doncs, escàs i per a ús de privilegiats. Però ella ja no volia posar-se’n perquè pensava en les balenes, que adorava. Que patien perill d’extinció. De tant en tant destinava esplèndids donatius per a les organitzacions que vetllaven per elles i un cop, de retorn, agraïts, li van fer arribar colònia de tomàquet d’hort ecològic amb tocs de pebrot escalivat, que ella definí de sublim. Tant, que…, orgasmà de goig. I encara va col.laborar més contra l’explotació d’aquell mamífer marí.

I l’ampolleta-afegitó dels valuosos residus de ‘Desmai etern? Satisfactòriament distreta l’anciana estrella sucumbint al plaer de ‘Tomapebreoh’…una criada espavilada la va pispar i…però això ja és una altra història.


Comentari:

Entenc que el relat és un homenatge a Mae West, actriu molt descarada, parlant, però que mai no va fer porno. Una Mae que, al ocàs de la seva vida estevé ecologista, amb especial tendresa per als catxalots, encara als anys trenta sobreexplotats per l'ambre gris i per l'espermaceti. Relat àgil i reixit. Molt ben trobat l'eslògan "Mai Desmai sense Mae".



Balerianna (Touchyourbottom, fora de concurs)

Una serventa de la retirada famosa actriu porno Mae East va endur-se, del palauet on l’estrella vivia reclosa, un flascó ple del perfum ‘Desmai etern’, el darrer que existia donat que la seva propietària ja no l’usava per ètica.

La serventa, que es deia Valèria-Anna, sabia que podria vendre-la gens assequiblement a una munió de col.leccionistes d’efluvis que farien cua. Així que, aprofitant uns llargs moments d’èxtasi de la Mae fregant-se amb l’eco-colònia ‘Tomapebreoh’ (nom que la feia riure també, semblava el d’un estrany faraó) coneguda arran d’un agraïment per col.laborar econòmicament contra la mort de cetacis.

La Valèria-Anna marxà en una barca motora que tenia a punt. Calia travessar la separació de l’illa on la diva habitava fins a terra continental. Un cop allà, l’esperava, amb una bona proposta, el primer comprador potencial. Somreia, l’excriada. No se sentia lladre en absolut: a la vida cal oferir-li oportunitats si no te les dóna, s’autodisculpava.

Una estona de navegació i una onada més agosarada que les altres va fer trontollar massa l’embarcació. La dona no havia mirat prim en preservar el flascó. El duia dins la butxaca del davantal de feina. L’ampolleta va sortir-ne, va picar contra una paret del bot. La Valèria-Anna va ser a temps d’agafar-la. En comprovar que estava intacta, neguitosa per l’ensurt, va necessitar flairar-ne el contingut. Va descollar el tap a poc a poc. Però una altra ona va fer de les seves. Aquesta directament va engolir dona i perfum oceà endins.

‘Desmai etern’ va barrejar-se amb l’aigua salada i tots els corrents que hi circulaven. La dona nedava per salvar-se.

No li va caldre cap esforç. En qüestió de segons tot ple de balenes s’havien congregat per elevar-la com a reina. Els va costar ben poc tornar-la a la superfície. I es van quedar encerclant-la i protegint-la i transportant-la al lloc on la deessa Balena-Anna, miraculosament reapareguda, les ajudaria contra els humans. Li van demanar, primer de tot, que ajudés al seu defensor, el canadenc Paul Watson, activista contra la seva cacera, que havia estat detingut al Japó i que es pretenia empresonar una colla d’anys. La Valèria-Anna les va, curiosament, entendre. Va optar per no mutilar-los la il.lusió de no ser qui creien a aquells cetacis, estimulats per ‘Desmai etern’ que incloïa ambre gris, o sigui, caca seva, li van explicar. Ella va riure. Tothom pensant que es tractava d’esperma i resulta que es tractava de merda, hahahaha. Merda més cara que l'or!

Ja eren a lloc. Una roca solitària que no assolia ni la definició d’illot. La dona hi saltà i s’hi posà dreta.

-Obre-la com si fos una llauna. A dins hi ha el teu món, Balèrianna, deessa també de la calma. –les veus a l’uníson d’aquells grans mamífers marins van comunicar-li.

Va obeir. Amb les dents grosses i fortes que posseïa, d’estil rosegador, va obrir la pedra dibuixant un cercle. Destapà i entrà al forat. Una dimensió plena d’amor l’esperava. S’hi fusionà, afortunada. Sí, sí que era qui s’esperava. Balerianna, mítica i divina.

De fet, Paul Watson va ser alliberat.


Comentari:
Fas bé de presentar-lo fora de concurs, Tanganika-Touchyourbottom-MenaGuiga, perquè té més de cinc-cents mots i perquè no és un relat autònom: caldria precedir-lo de bona part del relat "Desmai etern" per fer-lo del tot entenedor.


Olfactiva (Mena Guiga, fora de concurs)

Un tal Olaf regentava una botiga de colònia activa.

El rètol posava ‘Olfactiva’. Hi havia qui s’errava i en comptes de dir-li Olaf l’anomenava Olfa. I ell reia i feia broma:

-No aprenc solfa. La música la contenen les flaires de les colònies úniques que venc.

Mai usava el mot ‘perfums’, primer perquè la gent, tota patint crisi, arrufaria el nas pels preus que podien comportar; segon: l’establiment encarat al seu en el carreró on es localitzava, comercialitzava amb bastonets d’encens i espelmes nasal-curatives i es deia ‘Per fums’.

L’Olaf-Olfa elaborava ell mateix les colònies (perfums) actives. Actives, mai passives. Actuaven en l’ànim i mai anònimament sinó segons l’etiqueta que els posava: ‘Olfarona’, ‘Olfarina’, ‘Olfanassona’, ‘Olfaolfa’. Tot amb grans explicacions i sempre amb resultats satisfactoris. La gent adorava els seus productes i repetia.

Un dia la de ‘Per fums’, la Fiona, que mai fiava ningú i ben fet, anà a comprar-li una colònia que se li adigués per celebrar que en breu es jubilava i que, efectivament, deixaria el negoci. Ell tragué l’ampolleta ‘Flairona’.

-Sona quasi com em dic.

-Per això.

Pagà. Ell, al seu torn, en tancar, entrà a ‘Per fums’. Volia equilibrar el detall. De fet, ell també es retiraria aviat. Una coincidència que el va fer somriure. La Fiona li agradava. I ella, és clar, va saber trobar-li el que requeria.

Avui en dia viuen en una harmonia d’efluvis magnífica en una caseta envoltada d’aromàtiques.

I qui els envegi, que es foti.


Comentari:

Menys mal que només tens tres àlies; si no, només amb tu no donaria l'abast. Hi faltava una història d'amor i ja la tenim: una parella escandinauirlandesa aplegada per una delicada sensibilitat olfactiva. Esperò que quan tinguin fills no els posaran Nenuco.



VEREDICTE:

Tant si us ho creieu com si no, m'he sentit incapaç de dirimir entre els autors de tres dels quatre relats presentats a concurs. M'ha passat pel cap recórrer a l'atzar, triant una de tres boletes de paper rebregat amb els noms, però ho he descartat per no ser acusat de frívol. Finalment, he trobat una fòrmula que m'ha semblat justa, en termes de justícia distributiva: l'autor/a que portés més temps sense guanyar un RepteClàssic, resultant guanyador Kefas, que des de l'01/10/2024 no n'havia guanyat cap més.

Així que, Kefas, ja pots anar esmolant les eines per oferir-nos un DCCXCVI ben divertit.