Detall intervenció

REPTE POÈTIC VISUAL 380: SOL LLUNÀTIC

Intervenció de: Ness | 30-08-2026

Ara que ja sembla que tothom s’ha tranquil•litzat, arriba la calma. Què us va inspirar l’eclipsi solar? La força de la llum del sol engolida per instants. La penombra sobtada, i el silenci breu, molt breu. Un assaig del que som: depenem totalment de la natura. A veure les vostres inspiracions en forma de poemes breus.

Obrim convocatòria pel nou repte fins el divendres 10-9-26 a les 12 de la nit.

Enllaç de la imatge:

https://www.magnific.com/es/foto-gratis/eclipse_1020616.htm#fromView=keyword&page=1&position=1&uuid=19f6a324-2f14-4b36-8aed-5689c73ddde0&track=ais_hybrid&query=Eclipse+solar+fondo

Respostes

RE: REPTE POÈTIC VISUAL 380: SOL LLUNÀTIC
rautortor | 30/08/2026 a les 18:11

[Respondre]

RE: REPTE POÈTIC VISUAL 380: SOL LLUNÀTIC
rautortor | 30/08/2026 a les 18:12

[Respondre]

RE: RE: REPTE POÈTIC VISUAL 380: SOL LLUNÀTIC
rautortor | 30/08/2026 a les 18:13

[Respondre]

Ho sento. No me'n surto.

RE: RE: RE: REPTE POÈTIC VISUAL 380: SOL LLUNÀTIC
rautortor | 30/08/2026 a les 18:22

[Respondre]

És possible que la imatge no sigui de domini públic.
Què et sembla aquesta altra que he trobat?

https://terresdelebre.travel/sites/terres/files/eclipsi_8.png

RE: REPTE POÈTIC VISUAL 380: SOL LLUNÀTIC
Ness | 30/08/2026 a les 20:55

[Respondre]

Perfecte Raül!

La que em proposes m'agrada molt també. La pots penjar.

Moltes gràcies!

RE: REPTE POÈTIC VISUAL 380: SOL LLUNÀTIC
rautortor | 30/08/2026 a les 22:59

[Respondre]

RE: REPTE POÈTIC VISUAL 380: SOL LLUNÀTIC
kefas | 01/09/2026 a les 09:02

[Respondre]

ECLIPSI MONOSIL·LÀBIC

El sol llu
al fons del cel
i el seu or
fa fosc un disc
ple de sots
i blanc de nit
que el jorn fa
un molt dens vel.
El més xic
fa xic al gran
i el cor ple
de la por als fats
veu un déu
on sols hi ha un roc
que fa tap
de llum del sol.

RE: REPTE POÈTIC VISUAL 380: SOL LLUNÀTIC
helenabonals | 04/09/2026 a les 12:04

[Respondre]

Aurea mediocritas

Entre el desenfrè i la contenció,
entre l’exuberància i el que és clàssic,
o entre la prosa i la poesia.
Quan tots dos elements es confonen,
és estimar i ser estimat,
el gran amor de Margarit.
L’inefable toca de peus a terra
i la bellesa és per dins i per fora.
Un dels moments per als quals
no sabem que hem nascut,
que ningú ens pot prendre.

RE: REPTE POÈTIC VISUAL 380: SOL LLUNÀTIC
rautortor | 04/09/2026 a les 14:25

[Respondre]

Eclipsi

Suspicaç, a poc a poc el dia es torna nit,
la llum desapareix d’un cel radiant
i la vida s’atura enmig de dubtes i recel.

La lluna fosca entenebreix un sol encès,
de mica en mica, una conxorxa celeste
s’apodera de la llum, del foc, de l’astre
fins que resta només un anell sublim.
Després, pas a pas, tot va tornant on era.

No cal esbrinar més enllà de l’espectacle,
rere la mirada hi ha un clímax anhelós
malgrat que duri el temps d’un orgasme.

Nit de lluna plena
Montserrat Agulló Batlle | 09/09/2026 a les 19:14

[Respondre]

Nit de lluna plena

Lluna plena, refulgent
en l’univers infinit.
tot és pau, tot és silenci
en la ingent, excelsa nit

L'estiu de cels vermells
SinKaLip | 14/09/2026 a les 14:05

[Respondre]

L'estiu, de cels vermells...
L'estiu, de les nits clares...
Aquesta tarda. La trobada.

Imponent.
Tot, en un temps molt curt.
Com una bella cosa falsa.

Reunida la gent, pujant muntanyes
amb les ulleres posades
Ballant tots els instants.
Els que semblen de veritat,
els irreals...
Escabellats, com el sol.
A contrallum, com la lluna.
En un temps mutant,
un temps estrany.

Imantat
Teixit de vent...
De resplendor en la fosca.

Cercador

Llista categories

Recomanats editora

Detall intervenció

REPTE POÈTIC VISUAL 380: SOL LLUNÀTIC

Respostes

Respon a aquesta intervenció

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats