REPTE POÈTIC VISUAL 373. El nen i els llibres [VOTACIONS] Obrim votacions a tothom qui passi per aquí.

El nen enamorat dels llibres ha quedat un mica decebut amb els/les poetes(ses) d’aquesta entranyable pàgina. Bé, però, és el que hi ha. Suposo que tothom tindrà les seues raons de pes per passar de llarg.
Vinga, deixem-nos de ploriquejos i anem per feina.

Aquí teniu els tres poemes que hem pogut arreplegar.
Es tracta de triar-ne DOS, els que més patxoca us facin, per ordre de preferència . Això sí, necessitarem la col·laboració de més gent ja que altrament ens exposem a un carreró sense sortida.

Una altra solució seria que entre els tres participants decidíssiu qui es vol/pot encarregar del proper RPV. Vosaltres direu.

Aquests són els candidats.

01. Darrere el vidre

L'ombra subtil projectant-se
al terra de rajoles en contrast,
és com l'interior que creix amb els llibres,
sobretot si no s'hi ha pogut accedir
econòmicament de petit.
Quan només s'ha pogut glatir per ells
darrere d'un aparador.
Algun dia aquesta llavor
esdevindrà una rosa roja,
la lectura serà imprescindible.


02. Sinestèsia

Aquella olor de llibre nou, la veig;
i el cos dels somnis als meus dits petits.
Per un forat, un món s’eixampla viu,
i jo menut sols soc un nen que riu.

El tacte del cartó a les meves mans;
si és vell, pot ser el saur del temps etern.
Llavors la flaire és fusta, espelma i nit,
al fosc racó d’un castell adormit.

Pilots de plecs amuntegats al fons,
ara és Marc Twain, ara l’Espriu o Foix.
Passo el matí perdut als llimbs, content,
pel cel que construeix la meva ment.

Després, a casa, sol, ran de la gent,
recordo els cims nevats, les valls de flors,
i els ulls d’aquella noia que he llegit;
quan bategava el cor sota el meu pit.

I veig l’olor, la veig, a llibre nou,
no fóra jo si no veiés olors,
I flairo sons i fins i tot colors
mirant, de fora el vidre, tants sabors.

03. Encanteri

Abduït per l’encanteri dels llibres
delit d’històries, faules, contes,
rondalles, llegendes...
S’esvaeix de l’entorn i del desori
engolit per les lletres,
seduït pels esbossos,
cedint a la seducció d’un mirall
a una altra dimensió, a una altra porta.



FORA DE CONCURS

01. Petit lector de rautortor

Uns ulls experts darrere d’una càmera
et van sorprendre, petit lector,
embadalit davant un paradís d’històries
que l’atzar, imprevist o vel·leïtós,
t’havia ofert un matí d’aquells matins
que tu, sempre amatent a les sorpreses,
passaves per allí. I t’hi vas quedar.

Qui sap si, d’ençà que en vas aprendre,
l’agulló de la lectura t’hi va dreçar
o, tal vegada, el geni que infanta contes
va fer estada als caus de la curiositat.
Per això, ara maldes per capbussar-te
en la tolla secreta de qualque llibre.

Capbussa-t’hi, sense recança, llegeix!