REPTE POÈTIC VISUAL 363. S'acosta la tardor

Us poso el poema que m'ha inspirat a mi, a veure si us inspira a vosaltres.

Els teus colors veritables

Com la lluna destaca en el cel,
els tobogans i gronxadors de colors
són com un retolador fluorescent
que subratlla la bellesa continguda
d'un sol inclinat i tapat pels núvols.
Infantesa i vellesa són
en el mateix pla moral.
Perquè l'edat de la innocència
té més a veure amb la roja
que no pas amb cap edat d'or.

Malalt de tardor

M’agrada caminar pels paisatges
que em recorden el pas del temps.
Primaveres embriagues de colors,
estius que el sol afaiçona al seu gust,
tardors que onegen penons de fulles
enduent-se els verds en un balanceig.

Llavors em plau meditar plàcidament
sobre l’esplendor i l’ocàs de les coses
sota la subtil ombra del brancatge nu.
I així, entre la discreció dels silencis
i el mormoleig de la brisa d’octubre,
malalt de tardor, em deixo anar
en el vol imprevisible de cada fulla.

Un nou cicle

A poc a poc la tardor s'apropa,
mentre les fulles ballen sense pressa
com si sabessin que el temps s’acaba.

El bosc respira un silenci rogenc i ocre,
on cada arbre acull en ses branques
la mirada del record d’un vell amic.

Tot sembla aturat sota el cel gris,
però al parc encara gronxa l’eco
de riures perduts a les muntanyes.

Perquè inclús en la quietud,
la tardor ens xiuxiueja una promesa,
el batec d’un nou cicle,
caure per tornar a créixer.