REPTE POÈTIC VISUAL 360. Foc, quan l’estiu crema [Recompte i cloenda]

Exhaurit el termini prudencial de les votacions, procedirem al recompte dels vots.

La cosa ha quedat d’aquesta manera.


1. Bon senyor que feu sermons de kefas

2. El nostre infern d’helenabonals - un vot (2)

3. Arbre solitari de Marnusa - 3 vots (2,2,1)

4. Incertesa d’aleshores - un vot (2)

5. Somnis d’Endevina’m - 2 vots (1,2)

6. Món roent de Ness - 3 vots (1,1,1)

Per tant, tot i l’empat a vots entre l’Arbre solitari de Marnusa i el Món roent de Ness, cal declarar aquest poema com a vencedor per haver assolit tots els vots en primera opció.

Be, doncs, Ness, em plau passar-te l’encàrrec de convocar el proper REPTE POÈTIC VISUAL, el 361. Ja ho saps, quan et vingui bé, ens passes la proposta i, si més no de la meua part, estic prompte per participar-hi.

L’enhorabona, Ness, i també a la resta de participants per les vostres aportacions.

Món roent de Ness

Món roent, que res l’atura,
i còmplices en som tots
malgrat que ara lamentem
la seva rauxa.

Món abrandat, rogenc de foc,
tensat i maltractat,
vexat sense remordiments,
vessa de ràbia.

Món ferit que plora,
dolgut de tot el menyspreu,
ara brolla arreu,
i ens planta cara.