Cercador
Llista categories
Detall intervenció
REPTE POÈTIC VISUAL 332: TENDRESA.
Intervenció de: rnbonet | 02-03-2024Ho confesse: sóc un negat per la informàtica. Ho sap bé l’amic ‘rautortor’, que m’ha hagut de penjar sempre les imatges per convocar el Niporepte o el Poètic Visual, quan m’ha tocat fer-ho.
Així que propose aquest darrer, en l’edició 332, donant el títol de la imatge que cal: és un quadre del pintor equatorià Oswaldo Guayasamin que porta per títol “Ternura”.
Com que sé que sou benevolents i pacients, espere que hi haja ànimes condescendents i entenedores que pengen la dita imatge. I, a més a més, que aquesta us desperte les neurones especialistes en crear bellesa amb el llenguatge.
Endavant!
Respostes
-
RE: REPTE POÈTIC VISUAL 332: TENDRESA.
rautortor | 02/03/2024 a les 16:09
-
RE: REPTE POÈTIC VISUAL 332: TENDRESA.
rnbonet | 02/03/2024 a les 18:20Ah! Teniu per participar-hi fins diumenge 10, a les 10 hores.
-
RE: REPTE POÈTIC VISUAL 332: TENDRESA.
rnbonet | 02/03/2024 a les 19:06Per fer boca. Naturalment, fora concurs.
Al pit, ben tendre
la nit ofega un plor
i allibera amples gestos.
Mans que acaronen
eixa llum que enlluerna
els desencisos.
S'aboca el dia;
ballen l'aigua i la sorra;
neix una espiga.
-
RE: REPTE POÈTIC VISUAL 332: TENDRESA.
Ness | 05/03/2024 a les 19:07LLIGAMS
Com en un cabdell de llana
protegit de tot
vetllat per qui l’acarona
l’escalfa i li dona consol.
Reclòs entre els seus braços,
no calen paraules,
només necessita això.
-
RE: REPTE POÈTIC VISUAL 332: TENDRESA.
Atlantis | 05/03/2024 a les 21:00L’abraçada
T’adoro fins l’esquelet
Papasseit
Els braços i les mans
son parts de l’esquelet.
Així arriba fins a tu l’abraçada.
Em surt de mi un alè
-inexplicable
no sé d’on ha sortit-
que es dolç com un pastís
com l’aire que mou un camp de roselles
com la son que arriba poc a poquet a la nit
com el tremolor d’un regal que no saps com desembolicar.
I treu de mi allò que tinc al fons
i no ensenyo mai.
Només te’l dono a tu,
aquest alè,
perquè t’embolcalli
i et digui fluixet fluixet:
com t’estimo.
-
Mireu
kefas | 09/03/2024 a les 08:34Mireu
vaig nu
m'he despullat
de consciència.
Miro el retrat
Hi veig la por
hi veig dolor
desemparança
i la tendresa
d'un sentir tou
que s'arrossega
entre dolçors
planys i escalfors
de cossos plens
de nafres velles.
Hi veig la nau
que ha de tornar
el més antic
dels vells sentits
entre nosaltres
Res s'ha perdut
si amb aquest gest
el món perdura
fins demà al tard.
-
RE: REPTE POÈTIC VISUAL 332: TENDRESA.
rautortor | 10/03/2024 a les 08:57
...i els canons deixaren de cridar
El mar és fosc perquè una nit l’amaga.
Ni la lluna ha aconseguit trencar
el mur enterbolit de les massacres.
És tanta la tristesa i l’esgarrifor
que els ulls innocents de les criatures
només ploren llàgrimes de sang.
La natura tota, del mar al cel,
de les ciutats als pobles isolats,
està suplicant clemència i mesura.
Però els monstres apocalíptics
necessiten sang, foc i destrucció.
I fou llavors que en el llenç de la nit
aparegué la imatge de la madona.
Ella, ulls clucs, plens a vessar d’amor,
aixoplugant en el recer dels seus braços
un infant, esglaiada de por la mirada.
De continent, els il·lesos i els malferits,
miraren cara a cara els anihiladors
i els convidaren a creure en la tendresa.
De cop sobte els canons deixaren de cridar.
-
Millor així, si pot ser
rautortor | 10/03/2024 a les 14:47
... i els canons deixaren de cridar
El mar és fosc perquè la nit l’amaga.
Ni la lluna ha aconseguit deturar
la marea enterbolida de les massacres.
És tanta la tristesa i l’esgarrifor
que els ulls innocents de les criatures
només ploren llàgrimes de sang.
La natura tota, del mar al cel,
de les ciutats als pobles isolats,
està suplicant clemència i mesura.
Però els monstres apocalíptics
necessiten sang, foc i destrucció.
I fou llavors que en el llenç de la nit
aparegué la imatge de la madona.
Ella, ulls clucs, plens a vessar d’amor,
aixoplugant en el recer dels seus braços
un infant, esglaiada de por la mirada.
De continent, els il·lesos i els malferits
miraren cara a cara els anihiladors
i els convidaren a creure en la tendresa.
De cop sobte els canons deixaren de cridar.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Amants (1 comentaris)
- Desembre: el caliu que em fa sentir viva (1 comentaris)
- CARTA AL NADAL (3 comentaris)
- UN MATÍ QUALSEVOL (2 comentaris)
- Testimoni al darrer poblat (IV) (2 comentaris)
- Parlant sol (2 comentaris)
- Deconstrucció (1 comentaris)
- La sal de les ferides 42/60 (1 comentaris)
- EN UN PAIS ORIENTAL, .... (1 comentaris)
- Piranda (3 comentaris)
Nous més llegits
- Novel·les episòdiques de temàtica matemàtica. [text no creat amb IA] (1096 lectures)
- L’EFECTE DELS NEUTRONS SOBRE L’EXTREMA DRETA (325 lectures)
- Confiança en les Alternatives (258 lectures)
- PROTOCOL DE CURES (239 lectures)
- La impudícia del vestit (236 lectures)
- UN MATÍ QUALSEVOL (202 lectures)
- El fals temps d'ahir (185 lectures)
- Resar o renegar? [text no creat amb IA] (180 lectures)
- La capsa de les vanitats (168 lectures)
- Un, Dos, Tres, Botifarra de Pagès (159 lectures)
Nous més comentats
- L’EFECTE DELS NEUTRONS SOBRE L’EXTREMA DRETA (5 comentaris)
- PROTOCOL DE CURES (3 comentaris)
- El fals temps d'ahir (3 comentaris)
- Novel·les episòdiques de temàtica matemàtica. [text no creat amb IA] (3 comentaris)
- Resar o renegar? [text no creat amb IA] (3 comentaris)
- Parlant sol (2 comentaris)
- Confiança en les Alternatives (2 comentaris)
- La impudícia del vestit (2 comentaris)
- Presents i transparents (2 comentaris)
- La sal de les ferides 40/60 (2 comentaris)
Nous més votats
- PROTOCOL DE CURES (Agrada a 4 relataires)
- UN MATÍ QUALSEVOL (Agrada a 3 relataires)
- L’EFECTE DELS NEUTRONS SOBRE L’EXTREMA DRETA (Agrada a 3 relataires)
- La sal de les ferides 41/60 (Agrada a 2 relataires)
- La sal de les ferides 40/60 (Agrada a 2 relataires)
- A ulls clucs (Agrada a 2 relataires)
- LA SALA SENSE RELLOTGE (Agrada a 1 relataires)
- Les flors que culls (Agrada a 1 relataires)
- UN NADAL DIFERENT. (Agrada a 1 relataires)
- La impudícia del vestit (Agrada a 1 relataires)