Repte Clàssic 756 DCCLVI Comentaris i veredicte

Oppenheimer
Narració en plural en un to periodístic discriptiu. Es descriu una funció cinematogràfica amb incredulitat del que hi succeeix. Incredulitat, compartida amb la parella, front al mon adolescent i post-adolescent. En la línia: el mon no pot anar bé (hi afegiria jo, amb permís del Joan): Entrar tard a la pel·lícula, menjar i veure i entendre alhora la pel·lícula amb molt diàleg.
Es parla d'home madur atractiu, també, en nota al peu, i és clar, per mi tots són molt joves: he hagut de consultar Google per saber de qui parlava: el protagonista)
(No em puc estar de dir que hi atribueixen una frase de Proudhon ( "la propietat és un robatori" a KM i afegeixen que apareix a El Capital. Cony de guionistes! KM va fer la crítica de Proudhon!, a qui va conèixer a França on era exiliat. KM diu que el capital el constitueix el treball no pagat apropiat acumulat pels capitalistes, que no és ben bé igual)


Manhattan
El relat és en primera persona del present com a reflexió interna. És tracta d'un relat compacte i intens, ambientat, també en la producció armamentística (fusió en lloc de fissió; - el títol ja ho dona a entendre- i que es contraposa al mon interior del protagonista. Dos mons que no es comuniquen, sinó que s'ignoren: el de la passió externa (el poder, allò militar, la supremacia)i el de la passió interna. A parer del protagonista a qui sembla importar molt poc el mon fora de la persona amb qui està, res és més important que assolir aquesta fusió personal. I es sorprèn amb incredulitat que des de l'altra banda no es percebi allò evident. (Evidentment) l'amant és l'amic íntim de qui se li dirigeix per explicar-li la meravella de la tècnica. S'insereixen tocs d'humor i erotisme que fan el relat més amé. Alienat del mateix protagonista, però no de l'amic trait, hi ha el pensament que el mon pot destruir-se i es fa referència al Mahabarata (cerca Google, obligada) M'ha recordat l'"Exilats" de Jame sJoyce (que vaig comprar a la Fira del Libre en Català i que em vaig veure obligat a llegir, ves!, no llençarem els calers. També hi ha dos amics i la dona d'un d'ells a part d'una segona persona dona.
Un descobridor que no ho descobreix, vaja!


Hi havia molta gent!
La joia de sentir-se viu. El relat es desenvolupa com en una explicació d'una persona a una altra per donar compte de l'èxit de la convocatòria que ha tingut un acte de gent. S'hi expressa sorpresa ( se suposa que generalitzada) del pas ràpid dels anys. La informació es transmet per diversos canals, i, sorprenentment, hi ha molta gent disposada a fer-la córrer i a participar en l'acte. Una valoració positiva de les coses del dia a dia, senzill i adaptat a la línia principal de la societat, que ha aconseguit fructificar.


Arnau

Narració descriptiva de les vicissituds i tarannà d'una persona, un noi jove que ha d'obrir-se camí en un ambient inesperat. La personalitat del protagonista defuig del protagonisme: es destaca l'atractiu de la persona que se situa en segon pla i s'hi fa un elogi. Es mostra sorpresa perquè algú no destinat a sobresortir ho faci, perquè algú tímid sobresurti. Romantitza aquesta figura de la persona en segon pla. Hi apareix una contraposició de factors dissonants: "noiet" i "rude".

Veredicte
Al meu parer el relat Manhattan de Kefas és el més interessant.