REPTE CLÂSSIC 752

errades

* us proposo
*en els relataires

i potser alguna més...Perdó

El text de fins a 350 paraules és en total, incloent-hi el començament i final imposats, o l'afegit pels participants?

Un altre dubte: el tema LES BOMBOLLES ja queda prou justificat per la seva presència en el el començament imposat o cal que figuri també en el text afegit pels participants?

I un suggeriment: ja sé que numerar el RepteClàssic en notació romana (DCCLII) pot ser una mica incordiant per a qui no n'estigui familiaritzat, però amb tants NipoReptes, NanoReptes i Reptes Poètics Visuals que corren pel Fòrum, la notació romana ajuda a localitzar-lo més f'acilment.

Bé, com que suposo que estaràs atrafegada, he anat per feina i ja tinc un relat en què he adoptat les hipòtesis més desfavorables a les qüestions que abans et plantejava:

El príncep i la granota.

Aquí em teniu, encantat, observant aquestes bombolles de sabó que s’amunteguen l’una damunt l’altra amb una construcció d’esfericitat inestable, creada per la pressió capriciosa de les mans a l’esponja i del joc dels dits, que avui em tremolen una mica més del compte. No en faig massa cas: en diuen tremolor essencial, que és una manera elegant d’acceptar que se’n desconeixen les causes, i em ve de família; l’avantpassat
Otto von Pölzig-Masserschmidt (baró Otto II de Burgúndia) ja el patia i li va costar la vida en un duel a floret.

No sé què cony li ha agafat darrerament al meu pare, el rei, de fer-me venir al riu a banyar-me, amb el pretext que així prenc el sol i la fredor de l’aigua m’estimularà la circulació... El problema és que, en ser més blana l’aigua del riu que la que tenim a palau, el sabó forma molta més escuma i no costa massa, bufant amb delicadesa sobre les bombolles que es formen a l’esponja, que algunes es desprenguin i surtin volant.

L’altra dia el corrent se’m va endur l’esponja riu avall i una granota parlant se’m va oferir per capturar-la, a canvi de fer-nos un petó de rosca. La va poder recuperar i me la va entregar, la molt ingènua. Llavors li vaig amollar que el petó li faria sa mare, perquè jo també havia llegit els germans Grimm i sabia que si l’hi donava es desfaria l’encanteri, es transformaria en una bellíssima princesa i el meu pare m’obligaria a casar-m’hi perquè li proporcionés descendència.

Des de llavors que haig d’anar amb compte: no fos cas que tornés a perdre l’esponja i la granota, escarmentada, em demanés el petó a la bestreta. Faig com que no me n’adono però sé que la tinc ben a prop, amagada a la riba sota unes fulles, espiant-me i esperant una distracció per saltar i prendre-me-la. Ara mateix semblava que se n’aniria, juganera, darrere les bombolles que s’han enlairat, però no. Fent-me l’orni deixo l’esponja sobre una roca i la miro de cua d’ull. La granota, però, amagada, no descarta fer el salt.

Ja t'hauràs adonat que se m'ha colat un canvi de línia: " l’avantpassat Otto von Pölzig-Masserschmidt" va tot seguit.

Aquí em teniu, encantat, observant aquestes bombolles de sabó que s'amunteguen l'una damunt l'altra amb una construcció d'esfericitat inestable, creada per la pressió capriciosa de les mans a l'esponja i del joc dels dits, que avui em tremolen una mica més del compte. I és que mai havia estat en una situació com aquesta.

Quan he arribat a l'oficina d'ocupació i m'han fet passar al despatx de la directora m'he ensumat que alguna de grossa en passava. Miri, hem examinat el seu currículum i hem obtingut referències addicionals per assegurar que el seu perfil és l'adequat, m'ha dit, perquè tenim una feina per vostè per a la qual necessitem una persona que ajunti a les seves habilitats la màxima discreció. Ara, ha continuat, caldria passar a la prova pràctica que confirmi la nostra impressió. La prova consistirà en el fet que vostè i jo passarem al bany del despatx, ens despullarem, entrarem a la banyera i vostè m'haurà d'ensabonar amb el sabó que segrega la granota reial.

Estic nerviós perquè ara sé quina és l'esquena a la qual hauré de dedicar els palpissos dels meus dits. Em tranquil·litza que la directora de l'oficina estigui tremolant de plaer per l'efecte combinat dels meus dits i el sabó de granota reial. Alhora em preocupa l'actitud de la granota. Al començament, quan l'he acariciada, ha segregat prou sabó per fer l'ensabonada de prova. Però després he notat que creixia una animadversió que m'ha alarmat quan ha intentat mossegar-me. Sort que no té dents. Li he clavat un ventallot i s'ha enfilat a la finestra, que està oberta. Ara mateix no la veig i estic patint perquè si decideix saltar i fugir, si no es mor, no la tornaré a veure, I això suposaria la fi d'aquesta oportunitat. Provo la telepatia i pensat en la granota, repeteixo el mantra: no saltis, no saltis. Sé que em sent i també sé que la granota, però, amagada, no descarta fer el salt.

Final feliçfora de concurs >/strong>

Aquí hem teniu, encantat, observant aquestes bombolles de sabó que s’amunteguen l’una damunt l’altra amb una construcció d’esfericitat inestable, creada per la pressió capriciosa de les mans a l’esponja i del joc dels dits, que avui em tremolen una mica més del compte.
Sento el grinyolar de la porta, que he deixat entreoberta, i apareix la Júlia, tal com la vaig conèixer el primer dia, amb una túnica grega que li arriba fins els peus. La seva cabellera atzabeja contrasta amb el blanc de la roba i la fa encara més bonica.
- Vine – li dic- banya’t amb mi.
-
Ella sense dir-me cap paraula i d’una revolada es treu el vestit i es queda despullada, remarcant les corbes que li fan les sines i els malucs. Posa primer un peu i després l’altra dins l’ampla banyera que la meva filla va comprar en una casa d’antiguitats. El contacta amb l’aigua tèbia la fa tremolar tota i fa que se li belluguin els pits. Els mugrons se li posen erectes i com una llambregada em ve el record del primer dia que la vaig veure nua.
Noto com si les seves cames m’abracessin la cintura mentre les carícies de les mans d’aigua m’acaronen el rostre i el pit i baixen a poc a poc cap al ventre i les cuixes. El meu cos, ja envellit pel temps i per la maleïda malaltia que se’m menja, també respon. Estranyament noto una tibantor a l’entrecuix que feia temps que no sentia. Veig el somriure murri de la Júlia com si m’agafés suaument el membre que es mou amunt i avall amb el vaivé de les petites ones. Aleshores perdo el mon de vista. Un rajolí blanc em surt del penis que es barreja amb la aigua sabonosa. Només albiro les bombolles de sabó que ballen en el mirall entelat que presideix la cambra.

- Papa encara no has acabat? T’ajudo a sortir de la banyera?- em diu la meva filla des del menjador.
Em dona la sensació que les joguines del meu net, des del prestatge on estan arreplegades, em miren.
Els aneguets, els peixos i la pilota resten quietes. La granota, però , amagada, no descarta fer el salt.
Feliç.

Observo que, molt astutament, SinKaLip ha renunciat a escriure després d'Aleshores per evitar aparèixer en negreta, i ho ha fet aprofitant el comentari inicial d'Atlantis.

A veure si he aconseguit estroncar les negretes...