RE: REPTE POÈTIC VISUAL 380: SOL LLUNÀTIC

Perfecte Raül!

La que em proposes m'agrada molt també. La pots penjar.

Moltes gràcies!

ECLIPSI MONOSIL·LÀBIC

El sol llu
al fons del cel
i el seu or
fa fosc un disc
ple de sots
i blanc de nit
que el jorn fa
un molt dens vel.
El més xic
fa xic al gran
i el cor ple
de la por als fats
veu un déu
on sols hi ha un roc
que fa tap
de llum del sol.

Aurea mediocritas

Entre el desenfrè i la contenció,
entre l’exuberància i el que és clàssic,
o entre la prosa i la poesia.
Quan tots dos elements es confonen,
és estimar i ser estimat,
el gran amor de Margarit.
L’inefable toca de peus a terra
i la bellesa és per dins i per fora.
Un dels moments per als quals
no sabem que hem nascut,
que ningú ens pot prendre.

Eclipsi

Suspicaç, a poc a poc el dia es torna nit,
la llum desapareix d’un cel radiant
i la vida s’atura enmig de dubtes i recel.

La lluna fosca entenebreix un sol encès,
de mica en mica, una conxorxa celeste
s’apodera de la llum, del foc, de l’astre
fins que resta només un anell sublim.
Després, pas a pas, tot va tornant on era.

No cal esbrinar més enllà de l’espectacle,
rere la mirada hi ha un clímax anhelós
malgrat que duri el temps d’un orgasme.

Nit de lluna plena

Lluna plena, refulgent
en l’univers infinit.
tot és pau, tot és silenci
en la ingent, excelsa nit

L'estiu, de cels vermells...
L'estiu, de les nits clares...
Aquesta tarda. La trobada.

Imponent.
Tot, en un temps molt curt.
Com una bella cosa falsa.

Reunida la gent, pujant muntanyes
amb les ulleres posades
Ballant tots els instants.
Els que semblen de veritat,
els irreals...
Escabellats, com el sol.
A contrallum, com la lluna.
En un temps mutant,
un temps estrany.

Imantat
Teixit de vent...
De resplendor en la fosca.