RE: NIPOREPTE 352 - Una dona estenent roba

Balla amb el vent
rere els llençols estesos.
Com un ocell
que vol arrencar el vol
la segueix, silent, l'ombra.

Llençols al vent!
Balla el teu cos captiu
amb l'ànima estesa

El vent dibuixa
la dansa del teu cos,
talons d’agulla.
Pinzell de roba estesa,
ball que encativa l’aire.

Llençols que estens
al terrat, amb tacons
Un cop de vent,
tensa la corda. Olor
Piano i castanyoles

Com un colom

Amb les mans aferres
A la corda, el llençol.
T'envolta el vent...
dibuixa el cos de dona.
Colometa al terrat

La cadència
de l'oratge de l'aire
i els peus que dansen
conduïts per la vela
que s'arrapa a la dona.

Net i innocent,
el llençol que contrasta
amb ombra i cos.
Fora del llit, el vent
també et fa insinuar-te.

Amb els teus braços
oberts i a la intempèrie
beses el vent.

TANGO - 2

La idea del tango persisteix.

Tant és així que he intentat posar música, de tango a dos haikus enganxats.

Reconec la impossibilitat d'encotillar amb música cadenciosa i nostàlgica la mística del haiku, però qui no s'arrisca, no pisca.

Proveu de cantar-los amb la tonada del "Adios muchachos" i a veure què peta!

I transportada
per la força de l'aire
la dona balla
amb un fantasma
tan fort que en arrapar-se
li dona vida.

Gire i regire
Compàs traçant forquetes
Aiguamarines
Me pren el vent i em xiula:
Oreneta, ix de l'ombra

Sí,penja't, ànima.
Amb agulles prou que alço
el cos tan fèrtil!