Paisatge estàtic

Benvolgut Francesc, acabo de veure el teu repte.
I m'he proposat participar-hi. He agafat
paper i bolígraf per a poder plasmar què em diu
aquest quadre de Giorgio de Chirico.

Primerament, he pensat en Pink Floyd i el seu esplèndid
disc Wish You Were Here per l'encaixada
de mans dels dos personatges
però no em ve cap imatge d'enyorança.
I el subconscient m'ha portat
a la memòria la darrera cançó de Blackmore's Night
del disc Shadow Of The Moon. Però res.

També, en segon lloc, he recordat que el tall preferit
es titula Ocean Gypsy i m'ha portat al retrobament
de la gypsy i de l'Antoni Casals. Però crec
que no és correcte parlar d'això perquè no s'adiu
al repte poètic. I he refusat el tema.

Finalment, crec que la meva musa ha rebut un cop de pedra
i no em pot parlar en aquest cas.
Per això, demano disculpes per no saber què escriure.
Prefereixo no presentar-m'hi.

Ho sabràs entendre, benvolgut Francesc?

R. V.

D'acord
d'acord!
als peus del cavall
-ferradura corba-
s'encaixen les mans
l'espasa no es torça
-erecte metall-

A sang
a sang!
s'imposa el joc gran.

Els homes deixem
la dança i el cant!
Les dones criem
amb plàstic l'nfant!

Addictes al joc
-filaments de cranc-

Xiuxiueig espargit
cavalcant dins el fum ebri,
esquinç que remou un mar alçat

Preludi de cada objecte
mims,
vouyers que no diran res.

Una escena
pedaç intacte d'un instant,
posat al sac del passat, deixant de ser.

Preludi sensorial
remor a cau d'orella,
recollint l'ombra que compta el temps.

Hi ha fum de la indústria
en la retrobada amical.
Xoquen les mans i unes paraules
s'ecampen per l'ambient local.

L'estàtua eqüestre alça
l'espasa cap al cel
de la mitjatarda i assenyala
el camí del núvol fidel.

I la bandera d'un país desconegut
voleia per on vol el vent mut.

Hi ha fum de la indústria
al voltant de la plaça
on la geometria es pressent
com el futur de la nostra raça.

Cargols com gàrgoles immòbils
s'escampen pel terra brillant
i la placidesa del poble que no s'adona
del que succeeix al seu voltant.

Xavier

La respiració del temps

Observo el canviant respirar del temps,
(d'aquest temps que ara dorm), amb incertesa.
Formular preguntes no serveix
quan no esperes res de les respostes,
i liquidar fragments d'idees
pot semblar inútil, altrament.

Resto en silenci per escoltar-me
i entenc que el foc pot arribar a consumir-me,
i així i tot el calo,
sobre mi i sobre tot allò que sóc.

Em permeto aquesta llicència
(suposo que no t'importa)
abans d'encadenar-me a l'esclavatge
d'aquestes meves paraules,
a vegades tan salvatges.

No creo il·lusions per alienar-me,
sé que la vida pot ser, d'habitud, molt absurda,
que té tendència a la cabriola, a l'equilibrisme,
que no l'importen la incomprensió o el ridícul.

Lleugerament cansat, assumeixo algunes derrotes,
i me'n faig responsable.
però no defalleixo, això no serveix,
ni pot valorar-se.

L'enginy farà que em revolti i torni a l'escenari,
i qui farà giragonses sense por a l'estrèpit
seré jo, tan ple de covardia que seré el primer valent,
sentiré el primer orgull,
tota la força; saltaré al buit sense esperar una xarxa.

Tenaç, calculo les opcions
que encara em queden de ser persona.
enllaço alguna pregunta amb alguna resposta,
però és tot atzar, respondre dubtes ja no m'importa.

La respiració del temps és ara regular i fonda.

Sergi

Passat
Present
Futur

Indissolubles
com argamassa
allisada per taloja.

Desfilant pel subconscient
Sense ordre, ni sentit
Es van succeint imatges.

Aliatge d'elements heterogenis
Somnis de futur nodrits de passat
rescatats del magatzem del oblit.

Amalgama d'elements
barreja d'estils
diversitat de formes.

Aturats en el no espai, no temps
dues figures encaixant les mans
davant el cavall de la victòria

Conjunt de savis
treballant sense rellotge
desglossant conceptes.

Res de més real
que la gran ombra
que projecta el sol que decau.

Fum de fàbrica i negocis
de barret i ombra allargada.

S'ho miren, allà lluny, les muntanyes
i de ben aprop la quincalla.

Vell cavaller, no cal que hi lluitis,
la teva glòria ja és passada.

Estimat Francesc: amb tot els respectes agraeixo que, sempre que entro, més tard o més aviat al fòrum em trobo una proposta teva, sense desmeréixer la dels altres companys, que toquen la meva sensibilitat, piquen la meva curiositat i em donen més coneixement. Arribo tard, sóc molt lenta, Nomès et volia dir això i,a l'hora, extendre les meves simpaties atots els que feu l'esforç de mostrar la vostra sensibilitat