NIPOREPTE 441. Fantasmes a la Llotja

El poeta és l'ànima de la societat

Com pot una escultura,
l’art més material,
inspirar-se en el silenci,
en l’intangible, el diàfan,
tant con en unes testes d’home i dona,
el senyal de l’ànima, sempre estilitzades.
Que no es recolzen enlloc,
i s’aixequen com columnes en espiral,
les que ens engrapen cap amunt,
com ho fa sempre el gòtic.
Un art ple de pensament.

M'he equivocat una altra vegada, quin desastre.
Ja en faré un haiku quan pugui.

Festejador

És en silenci,
quan et vols censurar,
que dius més coses.

En el silenci

En el silenci,
és l'acer d'una i altre,
llum dins l'ànima.

Altes columnes.

Altes columnes
salomòniques parlen
amb els fantasmes.


Fantasmagórics.

Fantasmagórics
rostres, desafiant
la gravetat.


De salomòniques. (fora de concurs)

De salomòniques
columnes brollen unes
rares presències.


Caps monstruosos. (fora de concurs)

Caps monstruosos
suren entre columnes
tot salomòniques.

Entrellaçades,
les pedres més antigues
Amb un gran rostre.
Els diferents silencis…
... D'hospitals, de camins.

Escultura etèria [fora de concurs]

Teixits a mà,
campen entre columnes,
rostres eteris.

alguna cosa he fet malament.

repeteixo el segon:

(II)

Un mut silenci
—com una ombra— flota.
Tanmateix, pesa.

últim intent d'arreglar-ho