Detall intervenció

NANOREPTE 649: MOMENTS ARRECERATS

Intervenció de: brins | 05-12-2012


La vida és un cúmul de moments que nosaltres mateixos forgem, una munió d’instants que anem arrecerant a poc a poc dins de la nostra ment; de fet, tota la vida és un moment.

La majoria d’aquests instants es fonen dins del pensament com neu fosa pel sol, mai més no es recorden, però n’hi ha alguns que sempre més romanen a la memòria. Poden ser moments de goig o de malaurança, d’ entusiasme o d’aflicció, de plaer o de dolor, d’optimisme o de desànim, d’amor o de desamor...

Expliqueu-nos, companys, moments d’aquests que mai no s’obliden; no cal que formin part de grans esdeveniments, cada instant és únic i cada un té el seu espai, només cal una petita història de 20 paraules per explicar-lo...

Termini: demà, dijous, a les 21 hores..

brins


Respostes

  • El nom del meu germà
    Anaïs | 05/12/2012 a les 10:49
    Quan algú cridava el seu nom, recordava el crit que vaig fer quan em vaig assabentar de la seva mort.
  • El somriure que sempre em farà somriure quasi plorant
    Mena Guiga | 05/12/2012 a les 11:02
    Una embòlia el condemnà. Anquilosat, li tregueren la dentadura. I em mirava, l'avi, amb ulls quasi grisos...i aquell somriure!

    Mena
  • Caliu (fora de concurs)
    brins | 05/12/2012 a les 11:33
    Recordo brasers encesos que m'apaivagaven el fred. Me'ls encenia l'avi amb mans clivellades pel temps i un cor replet d'amor...
  • Contrast
    bloodymaruja | 05/12/2012 a les 11:44
    Viatge en cotxe per un país gèlid. A la radio ,escalfant el dia, sonava un especial de salsa caribenya.
  • Moment d'infant
    Joan G. Pons | 05/12/2012 a les 11:58
    Cada vigília de Reis, recordo emocionat
    la sabata, el pa i aigua pels Reis i Camells.
  • De la infància
    Atlantis | 05/12/2012 a les 13:31
    El dia de Nadal el pare, abans de llevar-nos, encenia les llums del pessebre que feien pampallugues a sota l’escala.

  • Lucidesa i por fugaces
    Vicent Terol | 06/12/2012 a les 14:08
    Només despertar, durant uns instants, va veure l'absurd de la vida.
  • Imatge d’un instant
    Maria Sanz Llaudet | 06/12/2012 a les 14:14
    Ens separaven un carrer i el canvi de semàfor. D’allà estant, vaig llegir el “t’estimo” que dibuixaves amb els llavis.
  • Moments íntims
    Mercè Bellfort | 06/12/2012 a les 14:23
    Per la intensitat del moment imaginà que el seu món havia esdevingut quelcom semblant a un rusc de mel.
  • Jugant amb l'avi
    magalo | 06/12/2012 a les 20:03

    De petita, saltironava entremaliada davant l'avi, perquè atrapés la meva cama amb la part corba del seu bastó.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: