Nanorepte 1137 - Solitud

SOLIMÀTICA

Si a una solitud n'hi afegim una altra el resultat és una solitud més gran. Com els forats.

De gom a gom
Un banc, un senyor, un colom. Un banc, un senyor, un colom. Un banc, un senyor... i fins a l'infinit. La solitud multiplicada.

Atzucac
Fugint corrents de la solitud de casa meva vaig posar-me a recer dins d'un tren. Però els vagons anaven atapeïts d'altres ànimes solitàries.

Predestinació.
La solitud de la Soledat era predestinació.

Sol o mal acompanyat?
Els amics no paraven de repetir-li que millor sol que mal acompanyat, però ell no s'acabava de decidir a separar-se de la dona.

Tinc 18 nanocurrències més. Com que no estaría bé incloure-les aquí encara que hi posés "fora de concurs", he agrupat aquestes divuit i les dues presentades en un relat que trobareu a la meva pàgina, quan l'hagin publicat.

SOL(etat) I (Vir)TUD, no es van trobar mai,
tot i així van quedar unides en una paraula.

Inefable
La solitud del poema envoltat de blanc en el paper comunica sempre més que no les paraules.