Inici > Fòrum > Veure intervenció

Detall intervenció

La por del cavaller

Intervenció de: Xellos | 08-02-2008

Mai va témer a no-res. Ara, incapaç de dormir, maleïa a aquella bruixota que li va ensenyar el seu interior.

Respostes

Tu
Sergi Yagüe Garcia | 06/02/2008 a les 23:45

[Respondre]

Tu

TU -deletrejà el got al tauler de oui-ja, quan en Pau preguntà si algú dels presents moriria aviat

Sergi

RE: Tu
Alícia Gataxica | 07/02/2008 a les 09:08

[Respondre]

La decisió!
Sang! Regalimava! Aterrida, vaig apretar. Va brollar, vermella. Tremolava però vaig xuclar. Era deliciosa!
- Ja ets del poble obscur!

Heretge?
NiNeL | 07/02/2008 a les 09:27

[Respondre]

Nicolau dubtà abans d'entregar-lo: el manuscrit de Nuremberg enutjaria els de dalt. I si decidien cremar-lo?

La dutxa
Clar de lluna | 07/02/2008 a les 09:34

[Respondre]

Multitud de gent despullada, indefensa i desnodrida. La dutxa s'engega, pànic. Multitud de cossos al terra.

Galimaties I
Daniel N. | 07/02/2008 a les 11:35

[Respondre]

La por soterrada, el somriure la mata, la mort mata el somriure, però viu soterrada.

Fem-ho fàcil
Maurici | 07/02/2008 a les 12:36

[Respondre]

No us compliqueu la vida. Si voleu que confessi el que sigui, n'hi ha prou amb un revòlver sense bales.

Amagant-se desesperadament
Filalici | 07/02/2008 a les 12:52

[Respondre]

La bèstia no pot ser lluny. Ell aguanta la respiració. De cop i volta, el bosc es queda en silenci.

Plaer candent
angie | 07/02/2008 a les 15:22

[Respondre]

Em prometé un massatge de por. Es delia per fer-me'l.
L'endemà, espelmes fonent-se em cremaven el cos.

angie

Esclau d'un mateix
perunforat | 07/02/2008 a les 15:42

[Respondre]

-Tic-tac, tic-tac
L'únic supervivent de la soledat l'assetjava. Parada cardíaca.
-Tic-tac, tic-tac...

fam
manel | 07/02/2008 a les 16:28

[Respondre]

S'empassà una bona glopada del líquid calent i espès abans d'enretirar els ullals del pàl·lid coll d'aquella dona. Somrigué, satisfet.

Sota el llit
Nubada | 07/02/2008 a les 16:46

[Respondre]

El terror l'impedeix de comprovar-ho. Amb els ulls esbatanats, tremola i s'arrauleix sota els llençols. Ho nota, hi ha algú.

Veus
Leela | 07/02/2008 a les 17:03

[Respondre]

Arrupida en un racó s'amagava de veus que la turmentaven. Veus que implacablement la perseguirien la resta dels seus dies.

dins la foscor de la nit
monlila | 07/02/2008 a les 19:03

[Respondre]

Xiscles esgarifosos esguinçaren l'aterridor silenci. De sobte, un tall sec a la gola ofegà el seu darrer crit.

Bestial nanorepte de por d'una sola paraula, com per cagar-se!
Màndalf | 07/02/2008 a les 20:55

[Respondre]

UuuUUUuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuh!!!!

La por del cavaller
Xellos | 08/02/2008 a les 01:39

[Respondre]

Mai va témer a no-res. Ara, incapaç de dormir, maleïa a aquella bruixota que li va ensenyar el seu interior.

Respon a aquesta intervenció

Publica el teu relat en català a www.relatsencatala.com

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats