Detall intervenció

I gairebé no ho conto

Intervenció de: bufanúvols | 09-12-2013

He sortit a fumar una Dannermann
i gairebé no ho conto, però l'aire,
aquesta volta sí, aquesta volta l'aire
ha jugat a favor meu i del meu cos.

M'he apropat, mentre assaboria el tabac,
a tu, gèlida veu que pensava que esperava
no sé qui, no sé, no sé per què, m'ho pensava
que esperava algú que no era jo.

I aleshores ha estat quan l'aire,
el sol, la manca de tu, la manca d'un món
quadrat, octogonal, escairat, sigui com vulgui,
m'ha dut a tu, gèlida veu que pensava que esperava.


Respostes

  • I gairebé no ho conto
    bufanúvols | 09/12/2013 a les 18:53
    He sortit a fumar una Dannermann
    i gairebé no ho conto, però l'aire,
    aquesta volta sí, aquesta volta l'aire
    ha jugat a favor meu i del meu cos.

    M'he apropat, mentre assaboria el tabac,
    a tu, gèlida veu que pensava que esperava
    no sé qui, no sé, no sé per què, m'ho pensava
    que esperava algú que no era jo.

    I aleshores ha estat quan l'aire,
    el sol, la manca de tu, la manca d'un món
    quadrat, octogonal, escairat, sigui com vulgui,
    m'ha dut a tu, gèlida veu que pensava que esperava.
  • En cada àtom
    besllum | 10/12/2013 a les 22:57

    Vingueu ara que la boira ha marxat
    -aquest polsim era mur i miratge-
    fitava els vostres ulls estremits,
    corsecats per la por del dolor.
    Jo, que sóc en vos un trist somni,
    una ànima bessona que plora la vida,
    he esventrat camins entre els mots
    fins arribar a capir-vos endins del pou;
    Per fi us retrobo, tal com sou
    i us aleno en cada àtom que és.

  • En cada àtom (aquí, gràcies)
    besllum | 10/12/2013 a les 23:01

    Vingueu ara que la boira ha marxat
    -aquest polsim era mur i miratge-
    fitava els vostres ulls estremits,
    corsecats per la por del dolor.
    Jo, que sóc en vos un trist somni,
    una ànima bessona que plora la vida,
    he esventrat camins entre els mots
    fins arribar a capir-vos endins del pou;
    Per fi us retrobo, tal com sou
    i us aleno en cada àtom que sou.
  • En cada àtom (perdó, AQUÍ)
    besllum | 10/12/2013 a les 23:12

    Vingueu ara que la boira ha marxat
    -aquest polsim era mur i miratge-
    fitava els vostres ulls estremits,
    corsecats per la por del dolor.
    Jo, que sóc en vos un trist somni,
    una ànima bessona que plora la vida,
    he esventrat camins entre els mots
    fins arribar a capir-vos endins del pou;
    Per fi us retrobo, tal com sou
    i us aleno en cada àtom que us conté.
  • Intempèrie (o Libèl·lules)
    deòmises | 15/12/2013 a les 09:35
    Vine, musitaves, mentre el pont de fusta, on el bes
    Esdevingué herald del somni en fer-se real,
    Desapareixia, Maria, junt amb les teves pors,
    I el cor retornava al desert d'ofegar-se i amb set.

    Vine, deies, amb clam afònic, com qui encercla
    Els pous de la nit més obscura i sap que viure
    És arriscar-se i sofrir, i somriure i tastar la joia,
    Però no modifica res en vaticinar una alba grisa.

    Vine, repeties, i els meus membres queien rendits
    Als teus ulls pregons, a la pell tendra de l'ànima
    Teva, baluard i embolcall per protegir-me del torb.

    Vine, reiteraves, i el capaltard era bell, ocre, efímer,
    I et creguí com el vol pur, majestàtic de les libèl·lules,
    Per evitar la intempèrie, i avui encara dormo al ras.



    d.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.