Detall intervenció

Homenatge al vent que torna

Intervenció de: Elau | 12-12-2010

El vent que torna i en cada olivera
fa tremolar les branques més altes
em recorda la tarda imaginada
collint mansanes al tall de vora la via,
els trens dels diumenges tristos
i la felicitat de quedar-me vora les cases,
els carrers, el fred i les veus cansades,
esperançades, lentes, pausades,
tímidament alegres pel matí de demà,
per la rosada, per la mica de sol o la pluja
constant, fineta, ben primeta, d'anar caient
sense fer-nos córrer o témer per res,
i també per l'estona de sexe d'abans de dinar
o havent sopat una mica de brou
i un rossegó de pa amb una mica d'oli,
verge, d'enguany, vinga coll avall amb el vi
que ens fa dormir i ens retorna la fe
dels més vells, que diuen, que parlen,
conversen, callen, compten i erren
i això últim tan se val, perquè dubten
per tot i malfien i exclamen monosílabs
que signifiquen això, esperança, ànims,
avall, avall!, que res té més sentit que això
que ara passa perquè, del futur,
ja en parlà en Newton i Copèrnic,
i del passat, Montaigne i Aristòtil,
que sense conèixer la corrent elèctrica
estimà les coses i allò que no es veu,
com l'aroma del cafè i del tabac
o el caliu del bar.


Respostes

  • ENLLAÇ AL MELOREPTE: AQUÍ!
    franz appa | 12/12/2010 a les 20:28
    Via directa al Melorepte
    Disculpeu els problemes tècnics. Es veu que això de copiar+enganxar és perillós en el llenguatge html, i m'està fent males passades.

    Gràcies i continueu amb les vostres aportacions, sisplau!!!
  • Homenatge al vent que torna
    Elau | 12/12/2010 a les 22:20
    El vent que torna i en cada olivera
    fa tremolar les branques més altes
    em recorda la tarda imaginada
    collint mansanes al tall de vora la via,
    els trens dels diumenges tristos
    i la felicitat de quedar-me vora les cases,
    els carrers, el fred i les veus cansades,
    esperançades, lentes, pausades,
    tímidament alegres pel matí de demà,
    per la rosada, per la mica de sol o la pluja
    constant, fineta, ben primeta, d'anar caient
    sense fer-nos córrer o témer per res,
    i també per l'estona de sexe d'abans de dinar
    o havent sopat una mica de brou
    i un rossegó de pa amb una mica d'oli,
    verge, d'enguany, vinga coll avall amb el vi
    que ens fa dormir i ens retorna la fe
    dels més vells, que diuen, que parlen,
    conversen, callen, compten i erren
    i això últim tan se val, perquè dubten
    per tot i malfien i exclamen monosílabs
    que signifiquen això, esperança, ànims,
    avall, avall!, que res té més sentit que això
    que ara passa perquè, del futur,
    ja en parlà en Newton i Copèrnic,
    i del passat, Montaigne i Aristòtil,
    que sense conèixer la corrent elèctrica
    estimà les coses i allò que no es veu,
    com l'aroma del cafè i del tabac
    o el caliu del bar.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: