Ha mort un malabarista de mots: Pepe Rubianes.

Lamento la seva mort. Parlava clar...

Salut.
onatge

M'ho han dit a la feina, i no m'ho creia. I ara entro aquí i ho veig... Hòstia Pepe... Amb les rialles que m'has fet passar i ara te'n vas. Simplement abandones aquest lloc sense haver pogut arribar als vuitanta i gaudir d'aquells dinerets que tu posaves a la caixxa, allò que et recomanà el teu amic Jaume Roure... per tan no hauràs pogut posar-te blau marí de sexe i drogues... als vuitanta és clar, doncs no crec que hagis perdut el temps i l'únic consol que pot quedar-nos és que vas viure al límit sempre.

Irrepetible. No hi haurà mai ningú com tu Pepe. Un xupito, perquè t'obrin les portes d'allà on hagis anat a parar.

amb ell se'n va un humor crític com n'hi ha pocs i que tanta falta fa.