"Deixar fer... deixar ser"

Bona reflexió, de fet crec que hi ha molta raó en aquestes paraules... gràcies per fer-nos reflexionar, bona nit!

És la dissertació, que tenia ganes de llegir i veure que el seny català encara no s'ha perdut.
El meu home, va estar al Mas Pla tres vegades i li va fer tres entrevistes al grand Josep Pla.Diu que era un home sensill, però molt receptiu, tot s'ho apuntava en el seu "quadern blau ", va ser mestre de mestres, i com tu dius un premi Nobel frustrat per lescircumstaàncies polítiques.
"Deixar fer... deixar se".
Gràcies Jeremias Soler. Pilar.

Gràcies pel teu escrit tant humà, democràtic, raonable i intel.ligent.
Crec que hauria de ser el lema d'aquesta web: "deixar fer, deixar ser".Tanta apologia de la crítica dura... per a què? A qui s'ha de matar? Estem aquí, sobretot, per a ESCRIURE, per a crear, per a gaudir dels relats dels altres, siguin bons o no tant... Som infants de la literatura i no és necessari tallar les ales dels que comencen a escriure a cops de destral... val més una crítica raonada i respectuosa.
Gràcies una altra vegada pel teu escrit ple de mesura i positivisme.

La meva missió en aquesta web no és "apallissar" a algú amb les meves crítiques, ni perfeccionar a ningú... Què m'importa a mi la vostra vida privada en la web, si poseu mil 10's o us en posen 20 mil, si esteu a dalt amb els més valorats o a mitja escala...
Jo sóc aquí només per escriure i llegir, per crear i enriquir-me, per "deixar fer i deixar ser".
De vosaltres només m'interessa els vostres escrits, res més!
Admiro profundament la gent d'aquesta web que escriuen i no ramenen la vida dels altres.

Bona reflexió per l'esmorzar i quina raó, Jeremies!
No hi ha límits a l'hora de crear i aquesta llibertat de viure i conviure són les ales que necessitem per empapar-nos del nostre entorn, rebost de la creativitat...

Em sumo al comentari d'en Capdelín (gràcies per donar una mica de llum sobre aquesta necessitat nostre... escriure!)

angie