Crim i càstig

La poesia és el gat mort del món consumista,
hedonista i mediàtic en què vivim

Avui, la descentralització postmoderna ha
produït una civilització sense cultura, una
cultura sense art, un art sense literatura i una
literatura sense poesia. En certa manera, els
pols de la vida humana han estat invertits de
manera brusca i les primeres víctimes han
estat els poetes. Abans que una fórmula i
una tècnica literària, la poesia és una manera
de vida i una manera de mirar el món. I,
tanmateix, humiliada i dissolta en el teixit
social, gairebé desapareguda com a
professió i com a art, la poesia continua sent
omnipresent i ubiqua com l'aire que ens
envolta. Doncs, abans que una fórmula i una
tècnica literària, la poesia és una manera de
vida i una manera de mirar el món.

Expulsats de nou de la ciutat-estat, els
poetes han après a lluitar amb les mateixes
armes de la civilització que els condemna.
Han comprès l'alegria de l'anonimat, l'alegria
de l'autosuficiència de produir textos per a
uns quants amics, han après a protegir-se de
la brutalitat del món circumdant i de la
vulgaritat de l'èxit. Res no és més discret,
més admirable i més trist, en cert sentit, que
el poeta d'avui, l'últim artesà en un món de
còpies sense original, com escrivia
Baudrillard, l'últim ingenu en un món
d'arribistes.

Mircea Cărtărescu