Detall intervenció

Convocatòria RepteClàssic DCCXCI: METÀFORES.

Intervenció de: Joan Colom | 06-11-2024

Suposo que tots sabeu què és una metàfora; doncs bé, aquest és el tema, i si voleu una definició més precisa, busqueu-la a la Viquipèdia.

Extensió: entre 200 i 400 paraules.
Paraules obligades: "significat", "real" i "imaginari".
Termini: 10 dies (fins al dissabte 16, a mitjanit).

Perquè veieu que el tema dóna per molt, aquí en teniu un exemple de 400 paraules, fora de concurs:


Metàfores.

—Avui parlarem d'una de les figures retòriques més emprades: la metàfora —digué el professor, només arribar a classe.


—Avui parlarem d'una de les figures retòriques més emprades: la metàfora —digué el professor, només arribar a classe.

I continuà amb tota aquella murga de la definició clàssica: la translació de significat des d'un terme real a un terme imaginari, relacionats ambdós per algun tipus de semblança. Ho il·lustrà amb uns un quants exemples i convidà els alumnes a empescar-se'n de nous. De seguida saltà Quimeta:

—Si jo dic "Avui parlarem de la translació de significat des d'un terme real a un terme imaginari", això és una metàfora de la paraula "metàfora"?

—Cony de cria, ja hi som. —digué entre dents el professor, i seguí en veu alta, amb el seu millor somriure— Bé, forçant molt les coses podríem dir que és una metàfora, tot i que més que metàfora és una definició. A tot estirar, podríem dir que les definicions són un cas particular de metàfora... però hi ha quelcom que no rutllaria: una metàfora el que fa és estendre el significat d'una paraula, mentre que una definició el que fa és precisar aquest significat, restringir-lo al màxim perquè no es confongui amb el d'altres paraules.

—Profe, —digué Quimeta, tornant a la càrrega— les metàfores tenen les propietats commutativa i transitiva?

—No sé què vols dir amb aixó, Quimeta...

—Sí, home, com en matemàtiques. Quan B és una metàfora d'A i C una metàfora de B, si A també funciona com a metàfora de B i B com a metàfora de C, llavors s'acompleix la propietat commutativa. I, si C funciona com a metàfora d'A, llavors s'acompleix la propietat transitiva.

—Mira, no m'ho havia plantejat mai; deixa'm rumiar-ho... Doncs crec que no, que no sempre s'acompleixen aquestes propietats. Per exemple, quan diem que aquella proposta és una arma de doble tall, referint-nos a que té pros i contres, i quan diem que qui a ferro mata a ferro mor, referint-nos a que qui a espasa mata a espasa mor (tot acceptant que "arma de doble tall" i "espasa" siguin equivalents), veiem que les inverses no tenen sentit: ni "tenir pros i contres" funciona com a metàfora de "ser una arma de doble tall", presa aquesta literalment, ni "arma de doble tall" o "espasa" funcionen com a metàfora de "ferro". Quant a la funció metafòrica d'"arma de doble tall" respecte a "pros i contres", no es transmet a "ferro".

Se n'havia sortit prou bé: Quimeta quedà sense saber què dir.


Respostes

  • La sort invisible
    TerricheT | 06/11/2024 a les 19:28
    La sort invisible

    Tenia un amic, no sabia si era real o imaginari, però en sabia el nom, i per això mateix va pensar que era grec. Sempre li parlava d'una manera estranya, mai no li deia les coses directament. El seu nom era Metàfores, i ja s'havia fet una idea de quin era el significat en la seva llengua.
    Tanmateix, no podia esbrinar quina era la seva veritable intenció, tot i que no sempre li feia cas, finalment va decidir no rebutjar-lo, el divertia. Tot i que aquella manera estranya d'entomar les ignotes dissertacions el tenia ben marejat. Ja des de la seva primera aparició, el va captar l'atenció, mentre estava jugant un partit de futbol. Ell jugava de defensa. En un moment imprecís del partit, quan atacaven amb ganes els rivals, va sentir una veu que li deia; si no escombrem l'àrea amb seny, ens ficaran mitja dotzena d'ous a la panera.
    Un altre cop va ser amb la seva xicota en un bar. A ella l'assetjaven una corrua de pretendents, que la perseguien implacablement. Davant d'uns refrescos gasosos, va sentir una frase venir no sap d'on, que li va fer obrir els ulls: Amb ella hauràs de ser ferm en defensar-la.
    Va saber observar que aquella també era una frase futbolera, va pensar ja a casa abans d'anar a dormir, poc abans de sortir el sol.
    Després de diversos moments de sentir-lo, una nit, tornant a casa, es va aturar en una esplanada a tocar del poble, va mirar el seient del copilot i va posar-se seriós.
    —Tu, qui ets?
    —En Metàfores —va respondre.
    —Vens de família Grega?
    L'invisible es va partir la caixa, i no parava de riure, malgrat que no es deixava veure el pèl.
    —De fet, sí—. Va respondre quan es va aturar.
    —I sempre m'aniràs dient coses que no s'entenen?
    —Si t'ho dic en el seu significat literal, no té gràcia.
    —Estem apanyats!
    I en el pas dels anys, aquella companyia invisible sempre li ha sigut de profit. Quan va penjar les botes va obrir una oficina de publicitat, i va triomfar! Els seus eslògans eren de lluny els més originals del mercat.
  • RE: Convocatòria RepteClàssic DCCXCI: METÀFORES.
    aleshores | 06/11/2024 a les 22:10
    Armstrong impertorbable

    Barba, relativament baix; portava aquell dia, me'n recordo, una roba grisa. 
    El ponent, un home oriental, japonès, tremolava com una fulla, presa de nerviosisme escènic, hem de suposar. 
    El públic era no obstant no era extens, sinó força reduït ja a aquella hora de la tarda en la darrera sessió de 15 minuts.

    Armstrong, que deu voler dir braç fort, no s’immutà i prosseguí la seva tasca de moderador fent cas omís de l'episodi de tremolor que tenia a la vora i que deixava en  evidència el ponent.

     L'havien, potser, obligat a anar a Londres i parlar en una llengua que no dominava, no dominava el tema i el tremolor  n’era una metàfora viva?

    Quin era el significat, no ho sabem del cert. Recordo, sí, la compostura britànica d'Armstrong. La barba punxeguda quixotesca del qual em ve al cap, ara molts anys després. 

    De seguida el nerviosisme que era propietat exclusiva de l’imaginari del ponent es va traslladar al públic assistent que començava, com aquell que diu, a demanar l’hora (metafòricament parlant) amb tantíssim tremolor allà al davant.
    Però encara ell, en un tret del tarannà local  marmori va demanar al públic qui tenia preguntes a formular.

    Un ponent té dret a tremolar durant tot el temps de la seva intervenció i nosaltres no n’hem de fer res, semblava dir-nos. Qui tingués angúnia o malestar aliè - real o imaginari- era el seu problema i que s’ho fes passar com bonament pogués. 
    Ningú no va formular cap pregunta, la sessió es va donar per tancada i ens vam aixecar d’una revolada

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.