Detall intervenció

Convocatòria NANOREPTE 643 – REPRESENTACIONS

Intervenció de: Maria Sanz Llaudet | 19-11-2012

M’atreviria a dir que gairebé tots som una mica actors. Això sí, igual que passa en els escenaris, suposo que alguns fan representacions més brillants que d’altres. Per poca afició que hi tinguem, crec que tots hem interpretat un paper en algun moment de la vida. Se m’acudeixen uns quants exemples: quan som a una entrevista que pot conduir-nos a una possible feina, quan ens esforcem molt a agradar en aquella primera cita, o quan ens mosseguem la llengua davant la conversa d’algú que ens irrita, però alhora son capaços de fer cara d’estar-hi d’acord...) Així doncs, us demano històries que tinguin a veure amb aquestes o d’altres representacions, amb una única condició: que totes siguin fora dels escenaris. Segur que en tindreu un munt per explicar!

Com ja sabeu, un sol Nano per participant i la extensió no pot ser superior a 20 paraules.

Teniu de temps fins demà dimarts, dia 20, a les 22,00 h.


Respostes

  • A=A
    Mena Guiga | 19/11/2012 a les 23:57
    Sabia fer tan bé el paper quotidià d'estúpid, imbècil, carallot, cregut...que ningú sabé mai que, de fet, ho era.

    Mena
  • RE: Convocatòria NANOREPTE 643 – REPRESENTACIONS
    somriuredefollet | 20/11/2012 a les 07:25
    Llàgrimes al cor, però tot i així, somrigué només per veure'l feliç.
  • No puc ser dolent
    Joan G. Pons | 20/11/2012 a les 08:15
    El Director de l'obra l'escridassava.
    - Robert fes cara de dolent !!!
    - Ho intento, però...
    - Ets el dolent !!!
    - Ho deixo...
  • Campanya electoral
    Anaïs | 20/11/2012 a les 08:45

    Quan s’encén el pilot vermell de la càmera el polític callat esdevé un predicador aclamat per una munió de seguidors.
  • Com se'n sortirà?
    bloodymaruja | 20/11/2012 a les 12:02
    Em vaig posar un vestit horrorós, mitges trencades i espardenyes velles tot per gaudir de la magnífica representació de l'aduladora.
  • Demostració d'amor
    minúcies | 20/11/2012 a les 17:45
    "Sembla que ja em trobo millor...", diu a la família, somrient, mentre les urpes de la malaltia li esgarrapen l'ànima...
  • Representació diària.
    Armando Vericat | 20/11/2012 a les 19:59


    La corbata l'ofegava. La jaqueta pesava com si fóra de plom. Dilluns. Somrigué a un client fastigós.
    - Quina alegria, Romerales!
  • Determinació
    Vicent Terol | 20/11/2012 a les 20:02
    Tots els seus actes anaven encaminats a mantenir aquella fama de bona persona. Ho aconseguia sense cap escrúpol.
  • Amors i temors
    Mercè Bellfort | 20/11/2012 a les 20:30
    La sentida declaració d'amor d'ella l'atabalà tant que volia fondre's. Atemorit, optà per interpretar que, sens dubte, estava fingint.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: