Conseqüències (o Lapidària)

Aquell juliol no va haver ni una trista colònia ni un parell de mitjons de mal combinar amb qualsevol peça del meu armari. Res de celebracions ni d'extres, cap paper per esquinçar ni cap llaç per guardar, que sempre són útils quan els trobes perduts al fons d'un calaix. Tampoc una excusa per a un pongo d'aquests que darrerament estan en voga, o un queco, com algú també els anomena.

Aquell juliol, ai làs!, sí, res de res. Irònicament, quan a la fi fèiem un pas important, un cop de cap per formalitzar la nostra relació, per enfortir el vincle, per si de cas, que en qüestions de legalitat mai no se sap. I amb els temps que corren, amb les pessigolles que et poden trobar per una bajanada, la simple acció de col·locar-nos mútuament sengles anells ja ens oferia un ampli ventall de possibilitats ben avantatjoses. Bé, res de res no seria l'expressió més adient, és cert.

Aquell juliol es presentava com un estiu meravellós, de tenir vacances pagades en plena temporada alta del meu gremi. Un regal, si més no. Però el regal no era aquest, sinó el sí, vull, i veure la persona que estimava amb un vestit preciós, amb uns ulls brillants, amb el desig d'abraçar-la, de segrestar-nos i perdre'ns per uns dies sense cap altra companyia que l'un amb l'altra. Escric aquestes línies i encara recordo la seva fragància, el gust dels seus llavis, l'arròs de rigor, tot i ser una cerimònia civil, i el cor se m'encongeix un xic.

Aquell juliol va ser l'inici del divorci també, en un enllaç nou de trinca, sí. Sis dies per ser més exactes, un enorme regal, dirà algú segurament. Les causes són llargues d'explicar en quatre-centes paraules, però imagineu una conversa retallada i cosida com un patchwork diabòlic. Cada frase fora de context duia verí suficient per fulminar un matrimoni, un festeig i anul·lar l'alegria d'un lustre. I les conseqüències, la ruptura unilateral i lapidària i les maletes a la porta de casa dels pares. Realment, podríeu pensar que vaig muntar una orgia amb quaranta persones perquè el preu va ser prou car.

Aquell juliol, a pilota passada i amb la perspectiva dels anys, va venir amb el millor dels regals. Aquest daltabaix, aquest sotsobre va obrir-me les portes a l'estalvi, a gaudir de la meva soledat, a assortir més la meva biblioteca, des d'on us escric.


d.