Cercador
Llista categories
Recomanats editora
Detall intervenció
comentari (... amb un toc de vanitat)
Intervenció de: l'home d'arena | 01-02-2014Extracte de la presentació que em van encomanar de "Cent haikus amb gust de boira".
"...aquests poemes mínims que tenen colpida i corpresa a Maria Dolors Pellicer , naixen al Japó pels volts del segle XVI, de vegades acompanyats per dibuixos compromesos amb el mateix poema: els haiga. I que el seu conreu no és fàcil, perquè obliga a mantenir una severa pauta sil·làbica: a penes són un grapat de síl·labes distribuïdes en tres versos.
I afegiré, però què és aquella rigidesa formal la què, lluny d’actuar-hi en
detriment, dota al resultat d’un efecte poètic que impacta...
Heus ací, la primera prova:
Arreu la calma.
Somnis que el vent s’emporta
de matinada.
L’ estructura fixa, la combinació obligada de 4, 6 i 4 síl·labes comptades
fins a la darrera tònica, és allò que fa de l’haiku un receptacle líric
singular, un estoig de poques paraules on la rima no és essencial. Perquè
és la brevetat, i la seua pauta clàssica, allò que captiva.
Provar a encabir en tan poques síl·labes una sensació, un dubte, un
sentiment, un paisatge, una anècdota... Provar a irradiar l’interior d’un
mateix, o a exposar l’exterior en un llenç tan minso, pot semblar un joc
difícil, i ho és de debò. Però també, aquesta dificultat formal és un
estímul, un mena d’incentiu. I la seua brevetat, una provocadora forma
de síntesi..."
Respostes
-
Peeerò timada Nonna
allan lee | 31/01/2014 a les 19:08sento molt haver-te donat aquesta impressió, però jo, enfadar-me, amb tu, si ets la persona més dolça de RC i part del món exterior...Escolta, potser és que a vegades escric aixì ziiiiu sense més...sento el malentès, disculpa'm tu...a vegades sóc una mica brusca escrivint...tant sols deia que crec que els haikus es fan 5-7-5, però que en català, hi ha altres acceptacions, també; jo els feia com em van dir, igual que tu, no sóc entesa. Hi ha alguns entesos aquí a RC, com en Salvatore Vinnyati, que fa temps no el veig actiu, i en Bruixot, que tè un escrit sobre haikus. I el mestre rnBonet, que aquest sí que està actiu i rebolicaire, i sap molt d'haikus i tanques. Sisplau, disculpa si t'ha semblat que estava molesta; ni l'intenció, de debó. M'encanta que em comentis coses, totes les que et passin pel cap. Una abraçada mooolt gran;-)))
-
comentari (... amb un toc de vanitat)
l'home d'arena | 01/02/2014 a les 08:28Extracte de la presentació que em van encomanar de "Cent haikus amb gust de boira".
"...aquests poemes mínims que tenen colpida i corpresa a Maria Dolors Pellicer , naixen al Japó pels volts del segle XVI, de vegades acompanyats per dibuixos compromesos amb el mateix poema: els haiga. I que el seu conreu no és fàcil, perquè obliga a mantenir una severa pauta sil·làbica: a penes són un grapat de síl·labes distribuïdes en tres versos.
I afegiré, però què és aquella rigidesa formal la què, lluny d’actuar-hi en
detriment, dota al resultat d’un efecte poètic que impacta...
Heus ací, la primera prova:
Arreu la calma.
Somnis que el vent s’emporta
de matinada.
L’ estructura fixa, la combinació obligada de 4, 6 i 4 síl·labes comptades
fins a la darrera tònica, és allò que fa de l’haiku un receptacle líric
singular, un estoig de poques paraules on la rima no és essencial. Perquè
és la brevetat, i la seua pauta clàssica, allò que captiva.
Provar a encabir en tan poques síl·labes una sensació, un dubte, un
sentiment, un paisatge, una anècdota... Provar a irradiar l’interior d’un
mateix, o a exposar l’exterior en un llenç tan minso, pot semblar un joc
difícil, i ho és de debò. Però també, aquesta dificultat formal és un
estímul, un mena d’incentiu. I la seua brevetat, una provocadora forma
de síntesi..."
-
RE: Per a allan lee
allan lee | 01/02/2014 a les 11:31Ostres, doncs no sabia que eren 4-6-4, sempre havia contat 5-7-5. Ara estic feta un embolic;-)) em costa contar tóniques i àtones, però ho tindré en compte si intento fer més haikus. Moltes gràcies! -
RE: RE: Per a allan lee
rnbonet | 01/02/2014 a les 16:58'Pos' jo també dic la meua... Mira més amunt.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
Nous més llegits
- Un any més (601 lectures)
- SOMNI O REALITAT (590 lectures)
- L’ampolla de plàstic que volia ser SOStenible i el debut de Lamine Yamal (572 lectures)
- La distància (562 lectures)
- Beneit tabac (337 lectures)
- Agonia (213 lectures)
- Violència verbal (177 lectures)
- La canya (171 lectures)
- Nua (153 lectures)
- Monòlegs per a la mobilitat (141 lectures)
Nous més comentats
- Un any més (14 comentaris)
- La canya (11 comentaris)
- Deler de mar (10 comentaris)
- Monòlegs per a la mobilitat (9 comentaris)
- Beneit tabac (8 comentaris)
- Si he de morir (Refaat Alareer) (7 comentaris)
- Quines vacances! (7 comentaris)
- CANT A LA LLUNA (7 comentaris)
- Tres Suports (6 comentaris)
- Agonia (6 comentaris)
Nous més votats
- La distància (Agrada a 4 relataires)
- Un any més (Agrada a 3 relataires)
- SOMNI O REALITAT (Agrada a 3 relataires)
- Deler de mar (Agrada a 3 relataires)
- Avui he vist el mar (Agrada a 2 relataires)
- Jo mateix (Agrada a 2 relataires)
- La canya (Agrada a 2 relataires)
- CANT A LA LLUNA (Agrada a 2 relataires)
- Les coses, com són! (Agrada a 1 relataires)
- MISTERIS ÒRFICS (Agrada a 1 relataires)