Detall intervenció

Breu història del gigoló de Sitges

Intervenció de: Rosalita | 27-06-2008


En Gigi (G.G), que en realitat es diu Roberto, és un puertoriqueny de vint-i-cinc anys afincat a Catalunya de fa pocs mesos.

És un noi de pell bruna i suau, que contrasta amb els seus cabells clars i els seus ulls vivament grisencs. Arrossega una àurea de sexualitat ambigua al seu voltant, que fa que pels carrers de Sitges, tant nois com noies aturin uns instants la seqüència de paraules o pensaments en què es trobessin immersos per resseguir aquell cos sensacional envoltat d'una identificable flaire de JeanPaulGaultier.

El nom "artístic" el va triar a Puerto Rico quan feia d'"acompanyant" d'americanes riques, de pits operats, llavis amb excessiu carmí, i soberanament avorrides de la vida. Les duia a fer una copa a San Juan, i elles, desesperades per guanyar-se un pessic d'estima el convidaven a sopar i li feien regals caríssims. De tornada a l'hotel el duien al llit, on en G.G, expert amant i coneixedor dels gustos femenins, les despullava lentament i els estripava la roba interior amb estudiada passió, per dedicar-se als seus cossos desvalorats, llepant-los tots els plecs fins que elles s'estremien alliberadorament i suspiraven el seu nom. Les dones mai van ser fruit dels seus desigs íntims, però l'atreia la capacitat femenina per abandonar-se a les carícies, l'escalada infinita de plaer, aquells ulls entelats i la puresa de la satisfacció final ... S'ho mirava amb uns ulls exempts d'implicació, des de la distància que dóna un interès estrictament professional. S'hi dedicava per necessitat, però desconeixia la plenitud sexual, de fet, ni tan sols es podia plantejar aquest terme.

A Sitges s'ha introduït al que inicialment li semblava territori profà, i en poc temps ha fet seu. Ha descobert la vida sexual pròpia, la desinhibició dels propis desigs, el seu plaer com a finalitat i no només com a eina, la satisfacció de la feina ben feta. Es sent privilegiat de poder escollir clients i no a la inversa, i pensa que això deu ser el que el seu germà que és advocat a Miami, en diu una "promoción laboral".


Respostes

  • Una nit més
    deòmises | 25/06/2008 a les 10:23

    La Rossana torna una nit més al seu racó assignat. La tempesta ha minvat però encara queda un lleu plugim, que deixa perles d'aigua als seus llavis plens de carmí, i els bassals que el clavegueram no acaba d'engolir. Ha perdut el compte de les nits que ofereix el seu cos. Des que ha arribat a Espanya no sap què és gaudir d'un dia lliure. Cal que treballi sense descans per pagar el passatge de Rio de Janeiro a Barcelona i la documentació, que li ha estat presa pels seus propis compatriotes brasilers com a garantia de tenir els seus serveis.

    Vesteix una faldilla breu, que escassament li tapa el sexe, la mateixa faldilla que va haver d'estripar la primera nit perquè no mostrava prou bé la mercaderia. I una caçadora de pell. Res més sota. Duu sempre el mateix perfum barat que agrada als clients per la seva flaire dolça i vulgar, que converteix el devot en profà, l'executiu en proletari. Recolzada a la paret, només es mou quan apareixen els llums d'un automòbil. Una nova resplendor fa que s'apropi a la calçada, sense abandonar la vorera, per ser visible al possible client.

    L'Ismael beu cervesa i crida quan ha empassat el glop. Al seient de darrere, perquè encara no té la majoria d'edat per a conduir un cotxe, té la llibertat d'embogir sense límits fins al punt que la música eixordadora queda mitigada pels insults que surten de la seva gola. Insulta els vianants anònims i els indigents arraulits en portals o bancs públics. Però el clímax de l'adolescent és al carrer de les meuques, com la seva colla anomena aquella avinguda.

    El conductor accelera en veure aparèixer una mulata amb caçadora de pell i faldilla breu. A l'alçada del fanal que la il·lumina, el bassal format és enorme. La velocitat del vehicle aixeca una gran quantitat d'aigua, que esquitxa completament la Rossana.
    -Puta! -se sent mentre desapareix el cotxe avinguda avall. Així l'Ismael escup l'odi cap a la seva mare, que es prostituïa per sobreviure a la misèria. Però la colla no en sap res, d'aquesta història.
    • Puta vida!
      foster | 26/06/2008 a les 19:41

      Puta vida!

      Vaig prémer el timbre especial que els profans ni veien, i vaig esperar. Un brunzit llarg seguit d'un clec metàl.lic em convidà a pujar. L'ull ocult al logotip amb forma de llavis color camí espià durant uns segons, i tot seguit la madame obrí i em féu entrar en complet silenci fins arribar a la familiar saleta d'espera amb la seva flaire a desinfectant perfumat.
      -Tu dirás -la pregunta formal de sempre. Però de seguida vaig notar alguna cosa estranya en la seva veu, un to inusualment aspre.
      -Lorena, una hora. Li pago els cent però amb copa inclosa.
      -Uhm…ho sento però no podrà ser. La Lorena no hi és. Però tinc una russa nova molt del teu estil.
      Em vaig quedar sorprès i contrariat. De feia uns mesos m'havia convertit en un bon client, cada divendres a la mateixa hora. Ni m'havia plantejat de no trobar-la.
      -No hi és? No hi és avui, ara, o és que està ocupada? Si és així m'espero, però no vull una russa, la vull a n'ella, ja ho sap.
      -Uhm…mira noi, et seré clara perquè em caus bé. La Lorena ens ha deixat, i com la conec com les conec a totes, et dic que en gran part per culpa teva. S'estava enamorant, i això és l'únic que una puta no pot ni ha de fer mai. La molt beneita s'havia cregut les promeses que li feies mentre li ficaves, però per sort va escoltar els meus consells i ha tornat al seu país. I jo que vaig veure el què de la cosa, la vaig deixar marxar; era el millor per a ella i per al negoci, darrerament la liava amb tots els clients.

      Vaig protestar, insistir, volia el seu mòbil, però la madame havia donat per acabada la conversa. I jo, deprimit i amb el cor estripat, vaig acceptar que potser tenia raó, massa raó. I per això mateix, quan al cap d'uns minuts davant el portal vaig veure la Lorena entrar d'esquitllentes, ni tan sols em vaig moure. Només vaig poder pensar: que puta és la vida d'una puta!


      • Puta vida! (aquí, jutge!)
        foster | 26/06/2008 a les 19:44

        Puta vida!

        Vaig prémer el timbre especial que els profans ni veien, i vaig esperar. Un brunzit llarg seguit d'un clec metàl.lic em convidà a pujar. L'ull ocult al logotip amb forma de llavis color camí espià durant uns segons, i tot seguit la madame obrí i em féu entrar en complet silenci fins arribar a la familiar saleta d'espera amb la seva flaire a desinfectant perfumat.
        -Tu dirás -la pregunta formal de sempre. Però de seguida vaig notar alguna cosa estranya en la seva veu, un to inusualment aspre.
        -Lorena, una hora. Li pago els cent però amb copa inclosa.
        -Uhm…ho sento però no podrà ser. La Lorena no hi és. Però tinc una russa nova molt del teu estil.
        Em vaig quedar sorprès i contrariat. De feia uns mesos m'havia convertit en un bon client, cada divendres a la mateixa hora. Ni m'havia plantejat de no trobar-la.
        -No hi és? No hi és avui, ara, o és que està ocupada? Si és així m'espero, però no vull una russa, la vull a n'ella, ja ho sap.
        -Uhm…mira noi, et seré clara perquè em caus bé. La Lorena ens ha deixat, i com la conec com les conec a totes, et dic que en gran part per culpa teva. S'estava enamorant, i això és l'únic que una puta no pot ni ha de fer mai. La molt beneita s'havia cregut les promeses que li feies mentre li ficaves, però per sort va escoltar els meus consells i ha tornat al seu país. I jo que vaig veure el què de la cosa, la vaig deixar marxar; era el millor per a ella i per al negoci, darrerament la liava amb tots els clients.

        Vaig protestar, insistir, volia el seu mòbil, però la madame havia donat per acabada la conversa. I jo, deprimit i amb el cor estripat, vaig acceptar que potser tenia raó, massa raó. I per això mateix, quan al cap d'uns minuts davant el portal vaig veure la Lorena entrar d'esquitllentes, ni tan sols em vaig moure. Només vaig poder pensar: que puta és la vida d'una puta!


        • ehem...és "tu diràs" és clar. Ho sento n+
          foster | 26/06/2008 a les 19:47

  • Breu història del gigoló de Sitges
    Rosalita | 27/06/2008 a les 23:07

    En Gigi (G.G), que en realitat es diu Roberto, és un puertoriqueny de vint-i-cinc anys afincat a Catalunya de fa pocs mesos.

    És un noi de pell bruna i suau, que contrasta amb els seus cabells clars i els seus ulls vivament grisencs. Arrossega una àurea de sexualitat ambigua al seu voltant, que fa que pels carrers de Sitges, tant nois com noies aturin uns instants la seqüència de paraules o pensaments en què es trobessin immersos per resseguir aquell cos sensacional envoltat d'una identificable flaire de JeanPaulGaultier.

    El nom "artístic" el va triar a Puerto Rico quan feia d'"acompanyant" d'americanes riques, de pits operats, llavis amb excessiu carmí, i soberanament avorrides de la vida. Les duia a fer una copa a San Juan, i elles, desesperades per guanyar-se un pessic d'estima el convidaven a sopar i li feien regals caríssims. De tornada a l'hotel el duien al llit, on en G.G, expert amant i coneixedor dels gustos femenins, les despullava lentament i els estripava la roba interior amb estudiada passió, per dedicar-se als seus cossos desvalorats, llepant-los tots els plecs fins que elles s'estremien alliberadorament i suspiraven el seu nom. Les dones mai van ser fruit dels seus desigs íntims, però l'atreia la capacitat femenina per abandonar-se a les carícies, l'escalada infinita de plaer, aquells ulls entelats i la puresa de la satisfacció final ... S'ho mirava amb uns ulls exempts d'implicació, des de la distància que dóna un interès estrictament professional. S'hi dedicava per necessitat, però desconeixia la plenitud sexual, de fet, ni tan sols es podia plantejar aquest terme.

    A Sitges s'ha introduït al que inicialment li semblava territori profà, i en poc temps ha fet seu. Ha descobert la vida sexual pròpia, la desinhibició dels propis desigs, el seu plaer com a finalitat i no només com a eina, la satisfacció de la feina ben feta. Es sent privilegiat de poder escollir clients i no a la inversa, i pensa que això deu ser el que el seu germà que és advocat a Miami, en diu una "promoción laboral".

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: