Detall intervenció

Amics poetes, he estat temptat també a fer un poema...

Intervenció de: boeing | 26-07-2009


...que us deixo a continuació. És simplement a tall de prova, perquè trobo que no acabo de dir tot el que volia o de la millor manera que per a mi sera possible.
Estic passant uns dies dolents i no tinc prou energia per poder-me concentrar. O potser és que és molt i moltdifícil escrire sobre aquesta ointura. En el meu cas, vull dir.

De totes formes, aquí va:



Preciosa nena captaire


Et pesa la mirada, nena preciosa,
i l'inclines, molt greu, cap a la terra opaca,
i dura és la visió que tens dins teu i a fora,
i no hi ha horitzó on despunti cap alba.

Però per tu no parla cap dels parracs que ostentes,
i el sol ve a triar-te entre les seves flors,
i entre totes tu ets la més bella rosella,
i els teus cabells llueixen com el més pur fil d'or.

I hi ha un miracle en tu de completa harmonia
entre el teu ser tan fràgil i alhora tan punyent;
sota el sol, indefensa, ets la flor més sensible,
i els teus trets delicats s'exposen a tots vents.

Tan petita i tan sola sota del cel immens,
la teva tija tendra fàcil es pot vinclar,
i ara ja passes fam, i ara ja t'angunieges,
i estàs desprotegida en un món que és voraç.

Hi algú que t'ha traït, i et preguntes per què,
per què viure és un pes dolorós, esgotant,
per què a tot arreu hi ha aquest menyspreu que sents,
per què l'aspror del món et circumda constant.

Però algú t'ha triat, perquè el sol ve i t'acull,
i es dignifica en tu l'espellifat vestit,
i clama al cel un crit per tot el teu descuit,
pel molt abrupte món, tan feréstec i esquiu.

La vida t'ha cridat amb el seu ble subtil
i per a ella tu ets del tot un absolut,
i t'ha dotat de gràcia, de força i d'instint
i n'ets la millor hoste i en el si t'acull.

I ets la nena captaire que es mou entre les runes
d'un món tot corromput que té uns visos terribles,
però entre la gent hi ha qui es revolta i sulfura,
qui et donarà la mà enmig tanta injustícia.


FI


Respostes

  • Vots a la nena captaire
    gypsy | 26/07/2009 a les 13:53

    - Repin(tada)
    - Infant captaire

    Bon diumenge!

  • Els meus vots...
    brins | 26/07/2009 a les 18:08

    - Penúria

    - Cap serenor
  • Amics poetes, he estat temptat també a fer un poema...
    boeing | 26/07/2009 a les 19:26

    ...que us deixo a continuació. És simplement a tall de prova, perquè trobo que no acabo de dir tot el que volia o de la millor manera que per a mi sera possible.
    Estic passant uns dies dolents i no tinc prou energia per poder-me concentrar. O potser és que és molt i moltdifícil escrire sobre aquesta ointura. En el meu cas, vull dir.

    De totes formes, aquí va:



    Preciosa nena captaire


    Et pesa la mirada, nena preciosa,
    i l'inclines, molt greu, cap a la terra opaca,
    i dura és la visió que tens dins teu i a fora,
    i no hi ha horitzó on despunti cap alba.

    Però per tu no parla cap dels parracs que ostentes,
    i el sol ve a triar-te entre les seves flors,
    i entre totes tu ets la més bella rosella,
    i els teus cabells llueixen com el més pur fil d'or.

    I hi ha un miracle en tu de completa harmonia
    entre el teu ser tan fràgil i alhora tan punyent;
    sota el sol, indefensa, ets la flor més sensible,
    i els teus trets delicats s'exposen a tots vents.

    Tan petita i tan sola sota del cel immens,
    la teva tija tendra fàcil es pot vinclar,
    i ara ja passes fam, i ara ja t'angunieges,
    i estàs desprotegida en un món que és voraç.

    Hi algú que t'ha traït, i et preguntes per què,
    per què viure és un pes dolorós, esgotant,
    per què a tot arreu hi ha aquest menyspreu que sents,
    per què l'aspror del món et circumda constant.

    Però algú t'ha triat, perquè el sol ve i t'acull,
    i es dignifica en tu l'espellifat vestit,
    i clama al cel un crit per tot el teu descuit,
    pel molt abrupte món, tan feréstec i esquiu.

    La vida t'ha cridat amb el seu ble subtil
    i per a ella tu ets del tot un absolut,
    i t'ha dotat de gràcia, de força i d'instint
    i n'ets la millor hoste i en el si t'acull.

    I ets la nena captaire que es mou entre les runes
    d'un món tot corromput que té uns visos terribles,
    però entre la gent hi ha qui es revolta i sulfura,
    qui et donarà la mà enmig tanta injustícia.


    FI

    • boeing, gràcies per compartir el teu poema
      gypsy | 26/07/2009 a les 22:33

      És bell com un infant sense corrompre, i té una força que es revolta contra el món injust. La lluita ha de tenir veu, com la que imposen els teus mots per gaudir i mastegar a poc a poc, amb parsimònia.

      Ànims pels dies dolents, passaran i en vindran d'altres i sempre tindràs una mà amiga que et rescatarà de la tristesa. Som aquí, per escriure i pel que calgui.

      Petons!, no dubtis en xiular quan ho necessitis:
      gypsyin@gmail.com
      • Gràcies, gypsy
        boeing | 27/07/2009 a les 08:24

        Gràcies pr les teves paraules. T'envio un petó tendríssim. Et faré un truc. Fa molts dies que hi penso.

        Una abraçada molt forta.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: