Amics poetes, he estat temptat també a fer un poema...

...que us deixo a continuació. És simplement a tall de prova, perquè trobo que no acabo de dir tot el que volia o de la millor manera que per a mi sera possible.
Estic passant uns dies dolents i no tinc prou energia per poder-me concentrar. O potser és que és molt i moltdifícil escrire sobre aquesta ointura. En el meu cas, vull dir.

De totes formes, aquí va:



Preciosa nena captaire


Et pesa la mirada, nena preciosa,
i l'inclines, molt greu, cap a la terra opaca,
i dura és la visió que tens dins teu i a fora,
i no hi ha horitzó on despunti cap alba.

Però per tu no parla cap dels parracs que ostentes,
i el sol ve a triar-te entre les seves flors,
i entre totes tu ets la més bella rosella,
i els teus cabells llueixen com el més pur fil d'or.

I hi ha un miracle en tu de completa harmonia
entre el teu ser tan fràgil i alhora tan punyent;
sota el sol, indefensa, ets la flor més sensible,
i els teus trets delicats s'exposen a tots vents.

Tan petita i tan sola sota del cel immens,
la teva tija tendra fàcil es pot vinclar,
i ara ja passes fam, i ara ja t'angunieges,
i estàs desprotegida en un món que és voraç.

Hi algú que t'ha traït, i et preguntes per què,
per què viure és un pes dolorós, esgotant,
per què a tot arreu hi ha aquest menyspreu que sents,
per què l'aspror del món et circumda constant.

Però algú t'ha triat, perquè el sol ve i t'acull,
i es dignifica en tu l'espellifat vestit,
i clama al cel un crit per tot el teu descuit,
pel molt abrupte món, tan feréstec i esquiu.

La vida t'ha cridat amb el seu ble subtil
i per a ella tu ets del tot un absolut,
i t'ha dotat de gràcia, de força i d'instint
i n'ets la millor hoste i en el si t'acull.

I ets la nena captaire que es mou entre les runes
d'un món tot corromput que té uns visos terribles,
però entre la gent hi ha qui es revolta i sulfura,
qui et donarà la mà enmig tanta injustícia.


FI