Detall intervenció

AJUDA! DE QUI ÉS AQUEST POEMA?!

Intervenció de: silvia_peratallada | 27-05-2006


Hi havia un pobre pescador

Que habitava en una barraca

Feta de quatre fustes velles

I una vela esparracada.



Tota la seva fortuna

Eren la xarxa i la barca

Una salut ben complerta

Muller que prou l' estimava

Un bon fill que li era ajuda

En totes les seves tasques.



Del producte de la pesca

Per desgràcia prou escassa

En prou feines si cobria

Les despeses de la casa.



Mireu que es prou deia l' home

Que un hom tot l' any s' escarrassa

S' exposa cent cops la vida

Barallant-se amb les onades

I no pot avançar un cèntim

Per si ve una mala anyada.



Mal es negués el ser pobre

Mal viratge als peus d' un quatre

!Home! la muller li deia

Tenim el que ens fa mes falta

Salut que és la gran fortuna

I un plat d' escudella a taula.



Be ho se prou

Però jo voldria

Portar plenes les butxaques

Llevar-me en tocar migdia

Menjar escollides viandes

I no haver de fer cap feina

Per guanyar les queixalades.



Quines il·lusions que et forges

Mes ximples i mes estranyes

Visquem contents i feliços

Com hem viscut fins ara

Demanant salut i feina

Un bon sol i mar en calma.



La bona muller tenia

Reflexions prou assenyades

Però l' home sempre amb la idea

De ser ric d' una vegada.

Així va passar fins que un cert dia

Que la pesca va ser magra

Tornant tot trist cap a terra

L' home s' hi desesperava.



Jo he sentit dir a gent sabuda

Que del mar en surten fades

Que als pescadors protegeixen

Donant-los-hi el que demanen

Per què a mi no m' en surt una ?

Si ha pogut sortir a tants d' altres?



De sobte, va veure extendres

Com una boirina blanca

Que semblava que sortia

talment de la mateixa aigua

i la boira prengué forma

d'una dona embolcallada.



Aquella fada preciosa

Va prendre per fi la paraula

Aquí em tens, que necessites ?

M' has cridat, que busques ? !Parla!



Ets la fada benefactora

Dels pecadors que et demanen?

Jo soc la fada que busques.

Digues - en que puc ajudar-te?



Estic cansant de ser pobre i tip de ser un miserable

Vull tenir diner, diners a dojo

Ser feliç de una vegada.

Com sens dubte deuen ser-ho

Tots aquells que no treballen..



Torna a terra la barca

Jo faré que et tornis mosca

Així tindràs entrada

A tots els palaus que vulguis

I amb tota mena de cases

Mira la vida que porten

Els que allí tenen estada

I si en trobes un que sigui

Tan feliç com tu demanes

Torna, vine deseguida

I seràs mes ric que els altres.



Dit i fet, s' en va anar a terra

I allí va deixar la barca

Va tornar-se una mosca

Com li havia dit la fada

I a un palau deseguida

Va dirigir la volada.

I a l' entrar per la porta

Va veure gent endolada.



Aquí no que veig que ploren

Deu pesar-hi una desgràcia

I a un altre palau riquíssim

Va dirigir la volada.

Allí de dol no ni havia

La gent allí no plorava

Però a canvi d' això hi va veure

Un fill que pegava al pare.



Malament, també aquí dintre

La felicitat hi manca

I va fugir-ne despresa

anant cap una altra banda.



A on verdaderament no hi havia

Ni raons ni dol ni llàgrimes

Però els menjars de la cuina

En els trastos de la casa

Va endevinar la misèria

Que allà dintre si passava.



Misèria per misèria

Val mes la de la barraca



Si en va seguir de gent rica

Si en va recórrer de cases

Però a tot arreu hi va veure

O be una cosa o be una altra

Que feia molt infeliços

Aquells a qui tan envejava.



Cansat va decidir a l' últim

Tornar-se'n cap a la platja

Allí prengué forma d' home

Va tirar la barca a l' aigua

Quan va arribar a cert lloc

Va cridar a la seva fada.



Has vis gent rica ?

Has trobat el que cercaves?

No ho he trobat fada meva

I ja veig que m' enganyava

En una casa sofrien

A l' altra s' es barallaven

Aquí la salut perduda

Allà la misèria que mata

No , no vull ser ric

Ja m' consolo amb la pau que tinc a casa.



Bon pescador

Això que em conte

T' he de dir que no m' estranya

Tu et pensaves que els feliços

Eren aquells que vagaven



Ara ja has pogut ven veure

Quan equivocat anaves

La felicitat no es troba

Entre les sedes i els marbres

Ni en tot l' or que hi ha a la terra

Fora impossible comprar-la.



Qui son doncs els feliços?

Diguem-ho que estic amb ànsia



La felicitat que cerques

Tan sols podran disfrutar-la

Aquells que en el cor la portin

En premi de vida honrada.



____- DIUEN QUE ÉS DELS ANYS TRENTA, PERÒ NO SE SAP L'AUTOR... ALGÚ SAP ON TROBAR-LO, DE QUI ÉS, O ALGUNA INFORMACIÓ?!?!



GRÀCIES!


Respostes

  • he estat remenant i ...
    angie | 27/05/2006 a les 23:56

    he pensat (mal assumpte, jeje), no serà una traducció d'un poeta portugués... no sé per què però em sona d'alguna cosa... No em facis gaire cas, ha estat una intuició només...

    petons, maca


    angie

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.