Tornem a agafar el cavall i recórrer les muntanyes i camins! Gràcies pel comentari, continuem...

Un cos exigeix més estima que mil dades de l'ONU. Per què serà que la ciència sempre s'equivoca?
Per mi mil homes poden ser, en realitat, llavis, penis i natges. Però al carrer els àngels trien els ulls, les mans i les paraules.

Un bes ben fort!

M'ha fet reflexionar bona estona, i arribar a concloure que, de vegades, necessitem tant als nostres amics com als enemics, tots d'una som el mateix, encara que els nostres ulls i rostres puguen canviar.
I malgrat anem per diferents direccions, la roda ens torna a juntar, peruqè hem d'prendre, segur, a estimar més que a fugir.
Sincerament, m'ha enamorat aquest poema!

M'ha deixat tan sorpresa el teu relat, que m'he quedat una bona estona mirant la pantalla i em fan un mal els ulls... paralitzada, impactada i amb una mitja somrida als llavis.
M'ha semblat un relat contundent, original i clar.
Vull llegir més!!
Em queda tant per decobrir en aquesta plana!

m'agradat molt que et sentires per un instant ànima dins del teu cos, un ser més enllà del seu sexe...

Xau!

més cap al cèl.

En la casa que visc ara, el terrat és alt, gran i ampli. De vegades pujem a fer-nos el café, a contemplar la mar i les teulades.
Encara estenem la roba allí, i de festa, segur que en fem alguna aquest estiu.
M'enrecordat molt d'Aloma, la novel·la de Rodoreda.
Moltes gràcies!

Si t'atures davant un mirall, la veritat esclata en colors. Si et fixes masa estona, els ulls se't glacen i pots arribar a morir de veritat absoluta!

Sí, és cert que fins la mort adolescent ha de ser, socialment, ben bonica!
M'agradat molt el poema
Xau!

Si t'atures davant un mirall, la veritat esclata en colors. Si et fixes masa estona, els ulls se't glacen i pots arribar a morir de veritat absoluta!

Sí, és cert que fins la mort adolescent ha de ser, socialment, ben bonica!
M'agradat molt el poema
Xau!

..és més parany. El cau del misteri que apareix, lluent, a la llum del mirar. Fulles seques no poden ser, seran brots de malenconia, o verdors d'estel, tan lluny a ple dia, tan prop al recer.

En quatre mots, cuines un món mullat d'amor. Ets un gran poeta. Gràcies.