Cercador

Llista categories

Diàleg

Un relat de: AVERROIS

Hi ha un núvol al cel,
que tapa la cara del Sol,
ell que enfadat ho veu,
li demana si apartar-se vol.
El núvol de reüll el mira,
i l'hi contesta amb veu greu,
- Ja sé que el mon t'admira,
però tan treball es el teu com el meu.-
Passen els minuts i no s'aparta,
el Sol de ràbia es torna roig,
al núvol crida: - que em fas nosa!
la teva visió em torna boig. -
El núvol que de res s'espanta,
de reüll el torna a mirar,
i l'hi diu: - no enrogeixis la cara,
que d'ací no m'he d'apartar. -
El Sol davant la impotència,
cap l'oest comença a marxar,
mirant-se el núvol amb paciència,
quan de cop el veu plorar.
El Sol l'hi demana tot estranyat,
com es que estiguis plorant,
ara que jo d'ací me'n vaig,
i no t'estaré molestant.
El núvol amb llàgrimes als ulls,
l'hi contesta de lo més trist,
- I ara amb qui parlaré,
si en el cel sol estic? -
El Sol que s'amaga per l'Oest,
li diu tot amigable,
- La Lluna surt per l'Est,
i diuen que es molt agradable.-
El núvol deixa de plorar,
i mira cap a l'Est amb tendresa,
mentre el Sol se'n va,
sense ràbia, amb delicadesa.

Comentaris

Afegir comentari

genial[Ofensiu]
Azalea | 14-03-2006 | Valoració: 10
és com una faula... però sense ser-ho :P
M'ha agradat molt, a més has tingut molta cura de la rima i encara el fa més agradable.
És un poema per reflexionar...
M'agradat la baralleta celestial![Ofensiu]
Vero | 11-03-2006 | Valoració: 10
M'ha fet reflexionar bona estona, i arribar a concloure que, de vegades, necessitem tant als nostres amics com als enemics, tots d'una som el mateix, encara que els nostres ulls i rostres puguen canviar.
I malgrat anem per diferents direccions, la roda ens torna a juntar, peruqè hem d'prendre, segur, a estimar més que a fugir.
Sincerament, m'ha enamorat aquest poema!
Quadre de Vermeer[Ofensiu]
helena | 07-03-2006

Sí, Averrois, justament d´aquest quadre
fràgil i encisador,
ple de vida i d´emoció.

L´Aina, encara no escriu a relats.
No sé si poden participar nenes de 10 anys.

Gràcies pel teu alè inestimable.

Una abraçada!!

mariona
conte meravellos regalat[Ofensiu]
helena | 05-03-2006 | Valoració: 10

Que preciós, Averrois!

És com un conte tendre i bonic.
Els hi llegiré a les meves dues nenes,
l´Aina i la Laia.

La Laia, que té sis anys i és la petita, crec
que en gaudirà i el recordarà per sempre.

I l´Aina, també, doncs li agrada escriure
i ho fa prou bé.

Quin fantàstic regal, m´has fet, Averrois!

Una abraçada,

helena ( en realitat em dic mariona)

Valoració mitja: 10

l´Autor

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

371360 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Afegir a preferits

Biografia:

Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >