Basat en fets absurds (però reals...)

El zoòfil es mirava la seva dona mentre esmorzaven, intentant recordar quan va ser la última vegada que cardaren. No ho aconseguia, mentre es duia la tassa de cafè amb llet a la boca i remugava per la temperatura excessivament alta del beuratge. Quina vida més trista, es deia, suposant coincidir amb els pensaments de la seva muller. S'estimaven, sí, però era una estimació d'inèrcia, de costum i comoditat, com si visquessin dels interessos d'un fons d'inversió que haguessin obert a l'adolescència.
Després de l'esmorzar, li hauria dit "me'n vaig a treballar", però, com que ella ja ho sabia, com que ja ho sabien tots dos, ni l'un tenia ganes de dir-ho, ni l'altra d'escoltar-ho.
"Anar-se'n a treballar" suposava sortir de casa i caminar pel propi terreny fins arribar als galliners que, des de feia set anys, havien instal·lat amb l'objectiu de guanyar-s'hi la vida. Un total de dues mil gallines Warren, de plomatge ataronjat, suau i brillant i mirada seductora i diàfana, ponien els ous suficients per a què el negoci fos rentable, ja només en aquesta faceta. La venda de pollastres de corral i l'engreix de picantons aportaven uns ingressos atípics que els permetien (tenint la casa pagada com la tenien i poques despeses personals, donada la seva escassa vida social) viure de manera modesta però suficient.
Això si, el manteniment de la granja requeria una dedicació absoluta i plena, responsabilitat que havia assumit el zoòfil sense cap mena de discussió. D'aquesta manera podia passar-se tot el dia envoltat d'aquelles criatures gràcils i escandaloses, alegres, desinhibides i promíscues, que el feien anar calent des de primera hora del matí. Putes. Les gallines eren ben putes. Més putes que les gallines...
I la dona... bé, ella, resignada, passava les hores al poble, deia que a ca les amigues, quan, en realitat, s'arreglava el cos a costa d'un xicot equatorià, en Matías, que treballava un dia si i vint-i-cinc no però que sempre es buscava la vida per convidar-la a un Martini i per trobar un lloc discret on cardar durant hores. Ella sabia que el seu marit s'estimava més posar-la entre plomes però el costum i la comoditat impedien que l'engegués a prendre vent. Amés, aquell era un poble petit on les coses no trigaven a saber-se, i on els problemes matrimonials, foren del caire que fossin, acostumaven a no ser ben vistos, i per regla general, s'imputaven a les dones com a principals responsables. Tàcitament, estava més ben vist un adulteri mutu i discret que un divorci públic i sonat.
Però l'escàndol arribaria, inevitable, aquell mateix matí.
La dona s'agenollava al matalàs i hi recolzava els palmells de les mans amb un deix llunyà d'escrúpol. L'ambient del magatzem que en Matías havia habilitat per aquell encontre era depriment, però així i tot s'impregnava d'una morbositat que, només trepitjar-lo, havia fet esclatar l'excitació i les ganes al fur intern de la muller del zoòfil. L'equatorià li recorria el sexe amb la llengua, arribant fins l'anus i tornant a baixar mentre, amb les mans, li separava les natges.
En aquell precís instant, lluny, el zoòfil triava una de les gallines per fer exactament el mateix, però l'animal se li escapava de les mans i es refugiava en un racó de la nau on s'arrengleraven les gàbies i els cloqueigs de la resta de companyes.
La cigala enorme i sucosa del Matías substituí els seus dits al forat del cul de la dona i ella, lliurada i absent, aixecà una mà per pessigar-se un mugró, que apuntava, erecte i dur, com l'altre, en direcció a la granja de gallines on el seu marit atrapava la fugitiva sota unes gàbies.
Com que la Warren es negava a col·laborar, el zoòfil no veié més solució que abordar-la allà mateix, i adaptà el seu cos de manera que poguessin realitzar aquell acte d'amor i sexe tan còmodament com fos possible. Acotà el cap i les espatlles fins atansar la gallina, agenollat, i d'aquesta guisa extragué el seu membre i l'inserí al forat ofert de l'au de granja. Murmurà la frase que més l'excitava, "d'on surt un ou hi puc entrar jo", mentre sentia que el món es feia petit i es concentrava just al punt on iniciava el contacte amb l'animal.
Aquell instant simultani fou sinònim de l'engany tàcit i monòton, quan tots dos membres d'aquell matrimoni fictici murmuraren mots que els excitaven, quan eren incapaços de dir-se'ls entre ells mateixos. La dona del zoòfil sentí l'abandó a mans d'en Matías, i li demanà, li suplicà que aboqués el seu plaer per sobre d'ella, de tota ella, paral·lelament a l'exclamació del seu marit en arribar a l'èxtasi a l'interior d'aquella bèstia, a molts quilòmetres d'on l'equatorià responia de bon grat aquelles súpliques.
Però, aleshores, succeí quelcom que deixà al descobert l'estranya història d'aquesta parella: en l'esclat d'èxtasi que sacsejà el zoòfil, el seu cos colpejà les gàbies sota les quals s'havia refugiat la gallina i on, inevitablement, havia estat caçada per aquest home, amb la mala fortuna que una de les parts metàl·liques li encertà de ple al clatell, matant-lo a l'acte.
Quan trobaren el cadàver, en actitud eròtica, encara a l'interior d'una gallina que havia mort durant l'acte, la notícia s'escampà com la pólvora per tot el poble, arribant a transcendir a la premsa local i fins i tot a la nacional, tot i que fou tractada més com a fet anecdòtic que com el drama que, en realitat, suposà per amics i familiars.
La vídua del zoòfil continuà les trobades amb el seu amant durant molts mesos després de la mort del seu marit, tot i que les tensions provocades per les enraonies de la gent acabaren per precipitar la marxa, de matinada, de l'equatorià, fent caure la dona en una profunda depressió i en una nostàlgia d'aquelles felicitat i plenitud sexuals que arribà a assolir amb en Matías, aquelles que mai tingué en el seu matrimoni.
I ni després de quedar-se sola tornà a ser ben vista pels seus paisans. Al cap i a la fi, deia la veu popular, la culpable de la desviació sexual i la mort del zoòfil, no deixava de ser ella, que mai va saber donar a aquell pobre home, discret i treballador, allò que necessitava, preferint l'adulteri i les aventures eròtiques a la fidelitat i a l'estabilitat d'un matrimoni com Déu mana...