en secret

si és aquest el camí...
però amb la teva capacitat d'observació, i la traça que tens per cosir paraules i fer versos, segur que ets capaç de trobar el, o els secrets per arribar allà on tu vulguis!!
una abraçadaaaaaaaaaaaaa
trobant a faltar algun mail
Sílvia

Si saps que soc a prop però no saps com pots arribar al meu cor , et diré un secret: comença a acaronar molt a poc a poc, amb suavitat, amb dolçor, sense presses, amb imaginació, ... la PELL del meu cos, t'asseguro que és el cofre del tresor!!!
(perdó per repetirme, pero he tingut problemes amb el nom d'usuari)
Sort,
PELL_

aquest poema que insinua moltes més coses de les que diu, el misteri de les pasions no aconseguides, que ens semblen inabastables i, sempre, el descobriment de l'altre com a realització dels nostres somnis.
Ets un mestre, no n'hi ha cap dubte!

..és més parany. El cau del misteri que apareix, lluent, a la llum del mirar. Fulles seques no poden ser, seran brots de malenconia, o verdors d'estel, tan lluny a ple dia, tan prop al recer.

En quatre mots, cuines un món mullat d'amor. Ets un gran poeta. Gràcies.

Si saps que soc a prop però no saps com pots arribar al meu cor , et diré un secret: comença a acaronar molt a poc a poc, amb suavitat, amb dolçor, sense presses, amb imaginació, ... la PELL del meu cos, t'asseguro que és el cofre del tresor!!!
Sort, la PELL_

cpaç de despullar i vestir d'amor

el meu amor em va portar a la teva lluna gitana

ets un poeta, un gran poeta i una gran persona

Jo sé que romanc al llindar
de la inspiració,
sé que és a prop,

però no sé
com puc arribar al teu nivell
si les paraules se m'escapen
i rellisquen sobre la pell,

potser l'únic camí és
en secret,

apartant
a poc a poc del teu poema
... cada línia.

Petons!!!!!!!