No ets tu, sóc jo

Un relat de: sireneta

Ho sento, he de marxar...
Sí, ja sé que tu m'estimes,
Però jo ja no ho tinc clar...
Dius que no ho sabies...


Odia'm, odia'm si fa falta,
No volia fer-te plorar,
Però el cor ja no em salta,
I em costa respirar,
M'ofego, m'ofego,
Ho sento, he de marxar.

Comentaris

  • Jo també[Ofensiu]
    diesi | 20-11-2006

    Jo també m'he sentit així. Va ser molt dur per mi i me'n vaig arrepentir mil cops... Costa molt dir adéu. Un adéu definitiu.

    1 ptó:

    b#NaT#b

  • hola![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 20-11-2006 | Valoració: 9

    hola, no t'havia llegit mai però crec que està força bé el teu poema. Intentes descriure un sentiment que és difícil d'explicar i molt difícil viure i fer entendre...
    endavant!

    Petons!

  • ja és molt...[Ofensiu]
    Capdelin | 20-11-2006 | Valoració: 10

    donar la cara, ja és molt diu adéu de cos present, ja és molt suavitzar la ferida, ja és TOT la sinceritat...
    Has escrit un poema breu, clar, contundent i ràpid com és adient en una situació límit on sobren les paraules i destaca la veritat...
    Una abraçada

  • rbbarau | 20-11-2006

    sisi...que complicat dir adéu...potser més que no que t'ho diguin, no?

  • Precios...!![Ofensiu]
    I@n3ta & Bet@ | 20-11-2006

    m'ha agradat molt molt molt, m'ha recordat moments màgics i moments més dolents, però es preciós..!!!

  • odi | 20-11-2006 | Valoració: 10

    Tindria molts bons adjectius per qualificar el teu poema...m'ha agradat de debò.
    Crec que és cert que em ben poques paraules es pot descriure tot allò que a vegades sembla que costi tant dir...

  • Bona incursió poètica...[Ofensiu]
    Arbequina | 20-11-2006 | Valoració: 10

    En un estil descarnat, amb una sola pinzellada, usant de poques metàfores... ens pintes un quadre molt comú i quotidià.
    Dóna que pensar, certament, el teu poema. Un es podria decantar per "quina frivolitat" per passar a "què és l'amor? i, així seguint, embeure's de pensaments molt íntims. És veritat que jo sóc donat a deixar-me endur, però considero un mèrit del teu poema, tan ambigu i genèric i alhora tan concret, provocar, amb dos paraules ben dites, la reflexió.

    En fi, com ja t'he dit repetits cops, m'encanta llegir-te.

    Una abraçada de l'Arbequina.

  • Gràcies[Ofensiu]
    sireneta | 10-05-2006

    Gràcies Kenya.

  • Resposta a l'Alepsi[Ofensiu]
    sireneta | 09-05-2006

    Hola Alepsi,
    la veritat és que no m'agrada gaire com he escrit aquest poema... el volia modificar però se'm va oblidar! jejeje
    Però almenys la idea principal, el tema, es veu bastant bé.
    Merci.

Valoració mitja: 9.57

l´Autor

Foto de perfil de sireneta

sireneta

7 Relats

30 Comentaris

8088 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Vaig néixer la primavera del 1985, a la Clínica del Pilar, a Barcelona.

Sóc una persona bastant normal... optimista, impulsiva, neuròtica, apassionada, patidora, "fiestera", imaginativa, alegre, independent, pel·liculera, impacient, contradictòria, egoista, poruga i despistada.

Tot ho començo i res no ho acabo. Algun cop he volgut escriure un llibre, però mai he passat del primer capítol.

Quan era petita vaig guanyar algun concurs a l'escola, per escriure un conte per Sant Jordi. El que no sap ningú és que aquells contes eren adaptacions meves d'històries que el meu pare s'inventava per tenir-nos entretingudes a mi i a la meva germana. Aleshores jo tenia uns 8 o 9 anys.

Una de les meves grans passions és escoltar els accents amb que parla la gent i intentar endevinar d'on són... sovint m'equivoco, però he guanyat alguna aposta!!