Cercador
L'anonimat de la connexió
Un relat de: Banbebo- Compartir:
No et conec. No sé ni com et dius. Has aparegut de sobte. A la meva vida, com un intrús. I jo, en comptes de fer-te fora, t'he acceptat. I et segueixo allà on vas, perquè darrere de les teves paraules sé que hi ha algú. Sé que algun dia ens trobarem. Sé que aviat podré veure't, i tu em veuràs a mi. Potser em diràs un "hola, sóc jo" i jo no sabré què dir.
Després de mesos parlant amb tu, escrivint al teu món, potser et conec i no sabré què dir-te. Després de tants mesos, potser, per una vegada, em quedo sense paraules, astorada, mirant-te i no creient-me que la persona que m'escriu des de l'anonimat que li confereix la seva connexió siguis tu.
Comentaris
-
El do de la virtualitat[Ofensiu]angie | 11-12-2006
Un relat breu, molt breu, però encapçalat per un molt bon títol : l'anonimat i la connexió, dues paraules que es contraposen en aquest món ple de nusos i enllaços, que és la virtualitat.
Bé, bé ... Crec que se'n podria fer un bon assaig del tema...
angie -
un tornar i tornar?[Ofensiu]El Cisteller | 26-11-2006 | Valoració: 8
Si la situació es repeteix infinitament... amb mous persontges o amb el mateix... és nova cada vegada? o és una situació diferent cada vegada?
Alguna és definitiva? O som nosaltres que la hi fem? -
t'he trobat![Ofensiu]sireneta | 11-08-2006
M'ha agradat molt :)
-
molt interessant![Ofensiu]helena | 06-05-2006
Molt interessant la temàtica de les relacions virtuals.
De fet, som complets desconeguts o hi ha quelcom de nosaltres més veritable que el que mostrem als qui tenim a la vora?
helena