Porta'm a passar el dia al Baix Camp

Som a Reus. Hem passat el matí passejant pels carrers del centre. Ara, a mitja tarda, som a la Plaça Prim, asseguts fent unes cerveses i menjant olivetes. Ja et vaig dir que t’agradaria. Agafem el cotxe i parem en un poble allà al costat. Baixem, i caminem una estona, allunyant-nos de les cases. Entre avellaners i ametllers, fem fotografies a tot allò que ens crida l’atenció. Bé, això ho fas tu, jo estic entretinguda mirant un pardalet que fa saltirons al meu costat. Fa molta xafogor, em recorda als estius de la meva infància, quan el meu avi em duia a passejar per un caminet del poble, i m’ensenyava el nom de tots els arbres, de tots els ocells, de tots els animalons. I jo, que era una nena de ciutat, l’escoltava i intentava memoritzar tots aquells noms, i alguns els retenia, i alguns els oblidava. I les veïnes em deien “xiqueta”.
Ara, que han passat tants anys, i que tot ha canviat tant, sembla que aquests racons segueixen igual. Fa la mateixa olor. Comença a refrescar, miro el cel i veig que comença a fer-se fosc, d’aquí una estona ja haurem de marxar. Em crides: “Laiaaaaaa, vine!”. Hi ha un arbre molt gros. Penso en que el meu avi segur que sabria quin nom té. Jo no, jo només sé que és un arbre. I m’acosto a tu, i ens estirem als peus de l’arbre. Treus una ampolla de vi que hem comprat abans. Tu només l’ensumes, que després has de conduir. Però jo, que tinc molta set, començo a beure i sento una caloreta que em puja a les galtes. I et poses a sobre meu, i riem, i ens toquem una estona...