viva amb tu, morta sense tu (no m'abandones mai)

Un relat de: sucdetaronja

Somie amb volar,
arribar fins a la teva finestra i acaronar la teva mirada.
Sentir els teus sospirs al meu pit dormit,
esperant ser despertat per un dolç bes
que m'allunye de les meves penes i plors aquesta nit.

Flueix per les meves venes paraules que arriben fins al meu cor podrit,
les teves paraules,
el reconstrueixen i li donen ànims per tornar a estimar.
Per estimar com mai,
ets la meva resurrecció

Em tornes l'alè amb cada moment que passe al teu costat
i me'l lleves quan marxes.
Per això deixant caure aquestes llàgrimes et pregue que mai em deixis.
No m'abandones, per que ara ja no visc per mi,
ho faig per els teus llavis que murmuren a cau d'orella i em fan tornar a sentir.

Comentaris

  • Presiós!![Ofensiu]
    Fada vermella | 21-11-2006 | Valoració: 10

    No tinc més paraules per a definir-lo: presiós!
    Qui t'abandoni es per que és bobo.

    t'estime wapa!

  • m'he estovat[Ofensiu]
    sireneta | 20-11-2006 | Valoració: 10

    nena... estic impressionada!!

    sembla un d'aquells somnis que es tenen sense estar adormida, que desitges amb totes les teves forces creure que són realitat...

    aaaix, m'he estovat! ^^