Queda't a passar la nit a Barcelona

No em puc creure que finalment siguem tots dos junts en la mateixa taula. Estàs nerviós. Estàs molt nerviós. I jo em pensava que si mai arribava aquest dia estaria feta un flam, però no. Estic tranquil·la, molt segura de mi mateixa, i satisfeta de tenir-te davant, nerviós. La resta del món ha desaparegut per a mi. Aquesta nit et faré pagar tot el que m'has fet patir.
Et miro fixament i et somric. Recolzo els colzes i els braços a la taula, i amb el moviment una mica brusc, noto com se'm mou l'escot i em pugen els pits una mica amunt, pressionats l'un contra l'altre. La teva mirada es desvia. Sí senyor, un punt per mi, zero per tu.
M'inclino endavant, i amb la veu tranquil·la i sense perdre el somriure, et pregunto:
- No tens set?
T'aixeques de la taula i vas a la barra del bar. Finalment em convides a una cervesa. Típic, però ja m'està bé. Tu te la beus més ràpid que jo, i en demanes una altra. Estem en un racó fantàstic, la il·luminació és pobre, passa una mica de corrent d'aire i no hi ha gaire gent.
La conversa que mantenim és una mica estúpida, però no passa res. Estic molt còmoda i estic convençuda que la cosa millorarà.
Sé perfectament que no ets cap bellesa, però aquesta nit estàs molt guapo, i t'ho dic. Aleshores m'acaricies la mà i em dius unes cosetes molt maques, que no sé si creure'm del tot. Però m'ho creuré, avui m'ho vull creure tot. Et proposo anar a fora a passejar una estona, abans que tanquin el metro. Fem unes quantes passes en aquest carrer solitari i em paro de cop. Quan estàs a punt de preguntar-me per què m'he aturat, em llenço sobre teu, contra la paret d'un portal, t'agafo el coll amb les mans i et faig el petó que fa tant de temps que volia fer-te. I aleshores, per fi, et deixes anar, oblidant la llarga llista de motius pels quals no vas voler enrotllar-te amb mi fa uns mesos.
Visca! He guanyat aquesta petita batalla.
Ja veurem què li diràs a la teva nòvia demà.