Quan tenia 16 anys jo també tenia nòvio. Sé perfectament com et sents i és molt possible que això que tens amb aquest noi duri per sempre. Però t'asseguro que no se sap mai. Jo vaig estar més de 4 anys amb el que representava l'"amor de la meva vida". Però es va acabar. Totes les ganes que tenia de veure'l i d'estar amb ell, es van esfumar a poc a poc, sense saber el per què. Això em va fer adonar que tot s'acaba. Que l'amor potser existeix, però s'acaba encara que l'alimentis. Llavors, jo penso que el més important és encaixar i complementar-te amb la "persona ideal". En el fons, l'amor només és el principi.

Em sento molt identificada amb el teu relat.
M'ha agradat molt!
Et seguiré llegint.

M'ha encantat la metàfora entre les relacions de les persones i la música.
Senzillament, increïble!

m'ha agradat molt.
M'hi he sentit identificada.
Per qualsevol cosa, sarasubiran@hotmail.com

No deixis d'escriure!

m'ha agradat molt.
M'hi he sentit identificada.
Per qualsevol cosa, sarasubiran@hotmail.com

No deixis d'escriure!