Se'm va escapar de les mans

Un relat de: Sempre
-La nit se'm va escapar de les mans!- li deia mentre m'asseia a la terrassa del bar on feia 3 mesos que treballava. Ella se'm va quedar mirant estupefacte.
-Què vol dir que se't va escapar de les mans? Et pass sovint això...-No ho havia entès. Quan deia que se m'havia escapat de les mans no em referia al que ella podia pensar, ella o qualsevol altre. Que mal pensats que som!
- Simplement que els plans se'm van girar a última hora.
I aquí vaig començar el meu relat senzill, que a simple vista no semblava tenir significat però a la llarga descobriria que realment no només aquella nit, sinó tota la resta, se m'havien escapat de les mans.
El fet és que les coses es van complicar quan tot el personal del bar ens vàrem asseure a sopar. Estàvem més animats que de costum i vàrem decidir beure sangria. L'Albert va preparar una d'aquelles delicioses sangries que feia amb tant d'amor i ens la va servir demanant-nos com sempre "com m'ha quedat avuii? És bona?" I evidentment i com sempre, era més que boníssima! Jo tenia molta set i me'n bevia un got darrera d'un altre. L'alcohol no acostuma a afectar-me gaire però aquelles 5 copes de sangria van trastocar-me més del normal. Tots reien i jo reia amb ells. Em va sonar el mòbil i de seguida vaig contestar descobrint que ja tenia algú que et tonrés amb cotxe a casa. Em vaig aixecar d'una revolada i vaig dir "marxo volant, que el meu taxi marxa ara!" i en 5 minuts era davant del cotxe esperant que ell arribés. Com sempre, vàrem tenir una conversa d'allò més normal. Com ha anat la feina? Què heu fet vosaltres? Què fas demà? Estàs cansada? I tota la resta.. Fa anys que el coneixo, i fa anys que compartim moments increïbles que no canviaria per res del món. No és un simple amic és com un segon pare, un germà gran..algú que sé que em protegirà sempre. Molts em deien que estava enamorat de mi.. jo mai ho he cregut. Ell no s'enamora, és la seva regla, no en sap ni en sabrà mai. Simplement viu dia a dia sense pensar en res més. En canvi jo, dono mil voltes a les coses..però positivament, eh! Sempre ho analitzo tot però no per això deixo de viure-ho amb tanta intensitat. El contrari, aprenc a valorar-ho i n'extrec tan de suc com puc. Un cop el cotxe estava engegat i tornant cap a casa, em va demanar què em semblava si anàvem a fer el got! Ho vaig trobar perfecte degut al meu estat després d'aquella sangria.. i la idea d'anar a treballar l'endemà al matí tampoc em preocupava gaire en aquell moment. De seguida vam aparcar i érem asseguts a la terrassa d'un bar. No se'm va acudir res més que demanar un cubata! Ja no venia d'aquí... no? Després d'això tot es va complicar. Vaig començar a dir coses que no hauria d'haver dit, a treure temes de conversa que potser era millor no tocar..almenys amb ell. Amor, sexe, sexe, sexe.. Definitivament, la nit se me'n va escapar de les mans! Jo li deia que mai a la vida em rebaixaria fins al punt de trucar un noi per anar-me'n al llit! On s'és vist això? I si després ell no vol, què? T'has de menjar l'orgull? Ni boja ho faria això! Ell em deia que no s'ho plantejava pas tot això..que quan tens oportunitats les aprofites..i sinó, doncs t'aguantes i vas fent! Si el meu estat ja era lamentable, després de beure'm aquell cubata tan carregat va anar a pitjor i la conversa anava degenerant fins al punt que no recordo ni què vaig dir-li aquella nit.
L'endemà tornant de treballar, amb una ressaca de campionat, vaig obrir el correu esperant trobar-m'hi, com sempre, el seu correu després de passar una nit especial junts. Eren típics aquells correus! Normalment em deia que s'ho havia passat molt bé o que li agradava molt parlar amb mi, que volia que tornéssim a quedar aviat, s'enreia d'alguna de les tonteries que havia dit o simplement deia "bona nit, germaneta!". Però el correu d'aquell diumenge ho va canviar tot.
M'he desuidat de dir-te que el que has de fer és viure el moment i deixar-te de tantes hòsties!
PD: Tranquil·la, jo no et trucaré a les 5 del matí per anar-me'n al llit amb tu...perquè potser llavors no vens i m'hauré de menajr l'orgull!
Qui sap si el noi és graciós o és que jo deixo que les nits se m'escapin de les mans sense pensar que a vegades, no n'hi ha prou amb viure el moment, que s'ha de pensar una mica en controlar aquestes mans!

Comentaris

  • Molt divertit[Ofensiu]
    bruNa | 15-08-2011 | Valoració: 10

    M'ha agradat la forma en que has escrit aquest relat. Molt àgil i amb punts molt encertats d'ironia.

    Entenc el sentiment de culpa a causa de l'alcohol, la veritat és que la beguda és un mal invent!

    Normalment et perjudica, però potser alguna dia l'lacohol et farà fer alguna cosa que et canvi la vida positivament! Al cap i a la fi, l'alcohol ens fa dir el que pensem i ens fa fer el que desitjem...

    Felicitats =)