He de dir que també formo part d’aquesta generació que som tan addictes a la IA i als mòbils. I es que molts de nosaltres ja estem perdent el que ens fa humans, pensar, tenim el receptors de dopamina fregits, i no em vull ni imaginar com sera el nostre cervell d’aquí 10 anys si no canviem.
Per la meva part, si que ho he estat intentant controlar això d’estar enganxada al TikTok, m’ho he desinstal·lat infinitat de vegades pero sempre hi torno. No soc lo suficientment constant, i això sé que em creará problemes greus. Els motius pels que hi torno sempre són els mateixos: per sentir-me “inclosa”, per no saber avorrir-me i voler aprofitar fins a l’últim segon per desconectar de la vida.

El poema em transmet pau, tranquilitat i una difusa nostàlgia. Sento que veritablement estic estesa al sol d’un bon juliol i m’has fet trobar a faltar la platja!