JULIOL

No tens peresa per a redactar aquest poema amb molt rítmica. A mi, juliol i també l'agost, m'agraden més, perquè l'hivern no m'agrada gens.
La certesa de viure el mes de juliol.
Enhorabona, Kefas.

Cordialment.

Silenci i aigua. És una pel·lícula fascinant i penosa per als éssers contemplatius. Portar aigua de lluny per sobre l'aigua que rodeja la terra que cal regar.
També és fascinant i penós el neguit de les persones humanes que busquen molt lluny de la seva illa les emocions que necessiten per viure quan, quiets i en silenci, les podrien trobar al seu costat o, fins i tot, en el seu interior. I no caldria fabricar monstres de metall ni cremar tones de combustible que empastifa l'aire i ens fa a tots plegats més malalts i més absurds per la manera que hem escollit per sobreviure.

He vist "La isla desnuda". És una pel·li gairebé antropològica que no fa prou ús de l'el·lipsi: com a migmetratge (45 minuts, posem per cas) hauria estat més passadora. Que no tingui diàlegs és acceptable (les pel·lis de Jacques Tati tampoc en tenen, perquè no hi fan cap falta), però no ho és que sigui tan reiterativa. Una mica de reiteració s'entén, per tal que l'espectador empatitzi amb la vida dura i rutinària de la parella protagonista, però al meu parer s'han passat de rosca.

De tota manera, el que em resulta més inexplicable és que l'hagis vist dos cops.

Se m'escapa l'última estrofa, sobretot perquè això de mirar enrere i no veure res cap endavant no em quadra amb el teu tarannà.

Sobre el teu comentari a "Vint nanoocurrències extra sobre CINEFÍLIA", t'haig d'aclarir que no he vist "La isla desnuda", però em pica la curiositat i, quan tingui temps, la buscaré en una web russa on s'hi pot trobar tota mena de pel·lícules i la miraré.

Molt bon relat. Cites sensibles. He gaudít llegint. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu relat.
Salutacions molt cordials.
.............

Ja saps que jo el juliol no voldria que s'acabés mai. És cert que n'hi ha molts i que, la majoria, no són juliols agradables. Però nosaltres, privilegiats, sí que en podem gaudir, del mes i de les teves lletres.

passar aquest mes de calor i xafogor, llegint poesia! Fresca i lleugera com un gaspatxo ben fred, te l'empasses sense ni adonar-te i esclata al cervell abaixant la temperatura corporal que ni el millor ventilador de sostre. Agraït, kefas!